Passa al contingut principal

Un estrany molt proper

Us parlaré d'un llibre per a joves d'aquells que a mi m'agraden especialment perquè no tenen edat. L'estrany, de Jordi Sierra i Fabra, publicat per l'Editorial Barcanova, ens parla d'un personatge misteriós que ningú sap d'on ve ni cap a on va, però que se'ns fa proper i entranyable, especialment per als qui han tingut la mala experiència de viure sota una dictadura. I és així perquè ens narra la història d'en Daniel i la seva mare, que sobreviuen en un país on després de passar una guerra civil s'ha instal·lat una dictadura cruel. El pare d'en Daniel és a la presó per defensar la democràcia. La mare es veu obligada a llogar una habitació de la casa per tenir alguns ingressos que se sumin al migrat sou que guanya. Així és com s'incorpora a les seves vides en Víctor, l'estrany. Un home que es passa la major part del temps tancat entre llibres a la seva cambra. En Daniel, curiós de mena, comença a espiar-lo. Un dia en Víctor li deixarà llegir Moby Dick, un llibre que està prohibit per la dictadura. Junts parlaran del llibre i del seu significat:

"−El capità Achab és el bo, el noi, perquè és el protagonista i l'humà de la novel·la i, en conseqüència, la balena és la dolenta?
−La balena no és bona ni dolenta −vaig dir jo−. Només vol viure, que la deixin en pau. Aquest capità té unes ganes boges de matar el pobre animal.
−Pobre animal.−Va repetir la meva expressió.
−Ella no fa cap mal a ningú al mar.
−Bona observació.
−I tot el que li fa, a Achab, és en defensa pròpia.
−O sigui que Achab...
−Està obsessionat amb ella.
−Però creu que té les seves raons.
−Quines?
−En aquell temps els baleners caçaven balenes per menjar, guanyar diners, sobreviure... Els humans sempre hem pescat i hem extret recursos del mar.
−Però ell la vol matar, no pensa pas en el menjar. L'odia.
−Així doncs, tu estàs a favor de la balena.
−Sí.
El senyor Víctor va assentir amb el cap, complagut.
−Tenim un ésser que viu al seu món, tan tranquil, i n'arriba un altre disposat a matar-lo. No et recorda res això?"

En Daniel s'obsessiona amb el senyor Víctor, entra d'amagat a la seva habitació on veu llibres en idiomes que desconeix i moltes fòrmules matemàtiques; el segueix pels carrers de la ciutat i veu que deixa marques estranyes als arbres; intenta escoltar converses que té amb persones amb qui es troba i que no entèn perquè parlen en una llengua estranya. Un dia en Daniel veu que el senyor Víctor té una cama metàl·lica. Entre unes coses i altres acaba sospitant que podria ser un extraterreste o un robot i ho comenta amb els seus amics. El misteri està servit.

La novel·la està escrita en primera persona, en un estil despullat de floritures, directe a la consciencia de cada lector, però alhora molt emotiu i carregat de sentiment perquè se situa en el punt de vista d'un adolescent que estima la vida amb bogeria. Els personatges principals se'ns fan propers i entranyables, mentre que els lacais de la dictadura són éssers freds i foscos, sense rostre, sense ànima, sense colors.

L'estrany va obtenir el Premi Barcanova 2011 de Literatura Infantil i Juvenil.



Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) Les primeres incursions literàries de Jordi Sierra i Fabra comencen amb vuit anys. Amb dotze ja havia escrit la primera novel·la llarga, de 500 pàgines. Resulta conegut especialment per la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, escrita tant en català com en castellà. Autor d'una obra ingent (gairebé 400 títols), ha estat traduït a 25 idiomes, ha venut milions d'exemplars dels seus llibres, col·lecciona premis literaris (Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, Barcanova fins a un total de més de 30, sumant-hi català i castellà) i figura en els programes escolars a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina.
Destaca a més per la seva tasca d'estudi de la música rock i pop. Per exemple, el 1970 va abandonar els estudis i la feina i es va professionalizar de ple com a comentarista musical. Va contribuir a crear diverses revistes, com ara Popular 1 i Super Pop, a més del Trivial Pursuit de rock.
Recentment ha creat una fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu promoure la creació literària entre els joves. La branca de la fundació a Colòmbia treballa en el sector de l'educació.
El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel·la Kafka y la muñeca viajera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co