Salta al contingut principal

Un estrany molt proper

Us parlaré d'un llibre per a joves d'aquells que a mi m'agraden especialment perquè no tenen edat. L'estrany, de Jordi Sierra i Fabra, publicat per l'Editorial Barcanova, ens parla d'un personatge misteriós que ningú sap d'on ve ni cap a on va, però que se'ns fa proper i entranyable, especialment per als qui han tingut la mala experiència de viure sota una dictadura. I és així perquè ens narra la història d'en Daniel i la seva mare, que sobreviuen en un país on després de passar una guerra civil s'ha instal·lat una dictadura cruel. El pare d'en Daniel és a la presó per defensar la democràcia. La mare es veu obligada a llogar una habitació de la casa per tenir alguns ingressos que se sumin al migrat sou que guanya. Així és com s'incorpora a les seves vides en Víctor, l'estrany. Un home que es passa la major part del temps tancat entre llibres a la seva cambra. En Daniel, curiós de mena, comença a espiar-lo. Un dia en Víctor li deixarà llegir Moby Dick, un llibre que està prohibit per la dictadura. Junts parlaran del llibre i del seu significat:

"−El capità Achab és el bo, el noi, perquè és el protagonista i l'humà de la novel·la i, en conseqüència, la balena és la dolenta?
−La balena no és bona ni dolenta −vaig dir jo−. Només vol viure, que la deixin en pau. Aquest capità té unes ganes boges de matar el pobre animal.
−Pobre animal.−Va repetir la meva expressió.
−Ella no fa cap mal a ningú al mar.
−Bona observació.
−I tot el que li fa, a Achab, és en defensa pròpia.
−O sigui que Achab...
−Està obsessionat amb ella.
−Però creu que té les seves raons.
−Quines?
−En aquell temps els baleners caçaven balenes per menjar, guanyar diners, sobreviure... Els humans sempre hem pescat i hem extret recursos del mar.
−Però ell la vol matar, no pensa pas en el menjar. L'odia.
−Així doncs, tu estàs a favor de la balena.
−Sí.
El senyor Víctor va assentir amb el cap, complagut.
−Tenim un ésser que viu al seu món, tan tranquil, i n'arriba un altre disposat a matar-lo. No et recorda res això?"

En Daniel s'obsessiona amb el senyor Víctor, entra d'amagat a la seva habitació on veu llibres en idiomes que desconeix i moltes fòrmules matemàtiques; el segueix pels carrers de la ciutat i veu que deixa marques estranyes als arbres; intenta escoltar converses que té amb persones amb qui es troba i que no entèn perquè parlen en una llengua estranya. Un dia en Daniel veu que el senyor Víctor té una cama metàl·lica. Entre unes coses i altres acaba sospitant que podria ser un extraterreste o un robot i ho comenta amb els seus amics. El misteri està servit.

La novel·la està escrita en primera persona, en un estil despullat de floritures, directe a la consciencia de cada lector, però alhora molt emotiu i carregat de sentiment perquè se situa en el punt de vista d'un adolescent que estima la vida amb bogeria. Els personatges principals se'ns fan propers i entranyables, mentre que els lacais de la dictadura són éssers freds i foscos, sense rostre, sense ànima, sense colors.

L'estrany va obtenir el Premi Barcanova 2011 de Literatura Infantil i Juvenil.



Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) Les primeres incursions literàries de Jordi Sierra i Fabra comencen amb vuit anys. Amb dotze ja havia escrit la primera novel·la llarga, de 500 pàgines. Resulta conegut especialment per la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, escrita tant en català com en castellà. Autor d'una obra ingent (gairebé 400 títols), ha estat traduït a 25 idiomes, ha venut milions d'exemplars dels seus llibres, col·lecciona premis literaris (Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, Barcanova fins a un total de més de 30, sumant-hi català i castellà) i figura en els programes escolars a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina.
Destaca a més per la seva tasca d'estudi de la música rock i pop. Per exemple, el 1970 va abandonar els estudis i la feina i es va professionalizar de ple com a comentarista musical. Va contribuir a crear diverses revistes, com ara Popular 1 i Super Pop, a més del Trivial Pursuit de rock.
Recentment ha creat una fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu promoure la creació literària entre els joves. La branca de la fundació a Colòmbia treballa en el sector de l'educació.
El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel·la Kafka y la muñeca viajera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

La Lea i el cargol

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules. La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos. Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous . Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamenta...