© de la fotografia: Miriam G Troncho
COSSOS D’AIRE
Seguíem
la mare pel camí de pols
fins
a la font.
Ella
deixava el gibrell a terra
i
començava la feina de rentar la roba,
en
aquell temps quan els ramats de cabres
passaven
per davant de casa.
He
oblidat la lletania de l’aigua i el regueró.
I
tanmateix recordo intensament
com
els cossos d’aire ballaven
damunt
l’herba,
com
el vent omplia les robes humils.
I
l’estesa de llençols blancs
feia
contrast amb el silenci fosc
de
la vella cabana del berenador
al
centre de l’esplanada
on
anys enrere els vells habitants del poble
passaven
els dies de festa.
Van
deixar podrir la vella cabana
perquè
els feia nosa venir a la font
al
peu de la muntanya.
Ja
no rajava per a ells
perquè
els emigrants havíem destrossat
amb
les nostres barraques
el
paisatge idíl·lic d’oliveres i d’arboç.
La
natura era substituïda per parracs.
Els
nens amb mocs i lleganyes
grimpàvem
als arbres,
érem
els amos de la muntanya
i
de la petita esplanada
al
final del carrer.
I
els cossos d’aire ballaven
damunt
l’herba,
i
la mare mirava lluny
molt
lluny
amb
els seus ulls de fusta càlida
molt lluny.© Rodolfo del Hoyo, 2011
Aquest poema em va agradar molt quan el vas llegir al Museu del Ferrocarril!
ResponEliminaÉs un poema preciós, Rodolfo!
ResponEliminaMarta Pérez