Passa al contingut principal

Poesia internacional a la Val di Comino



Vaig passar la primera setmana d'octubre a Gallinaro, una petita població (paese, en diuen a Itàlia) de la Val di Comino, on Marco Tullio Cicerone tenia la seva granja. La Val di Comino és un territori d'una bellesa singular dins la Ciociaria, regió del Lazio meridional de límits indefinits tot i que pràcticament coincideix amb la província de Frosinone, bona part de la província de Latina i una zona de la província de Roma. La Val di Comino, envoltada de muntanyes de més de 2000 metres, que aquí podríem comparar amb amb algunes valls dels Pirineus o amb el Montseny, té disset pobles d'economia fonamentalment agrària.


Des de fa 38 anys, el poeta Gerardo Vacana, president de Centro Studi Letterari Val di Comino, organitza un premi de poesia i d'assaig sobre poesia que ha anat agafant molta tradició a Itàlia. El premi ha anat creixent tot afegint periodisme televisiu, periodisme escrit, narrativa i teatre. Aquests darrers es lliuren al teatre municipal d'Alvito, un teatre renaixentista ubicat al Palau Ducal. El de narrativa es lliura des del 2003. Sota el nom Giustino Ferri - DH Lawrence, serveix per guardonar la millor novel·la publicada durant l'any. Es lliura a Picinisco, on DH Lawrence va fer estada per escriure un dels seus llibres.

  
Fa 21 anys, als premis literaris, s'hi van afegir unes trobades internacionals de poesia. Amb tot plegat la literatura s'ha convertit en un actiu per incentivar la cultura, l'economia i el turisme de la zona. Els poetes fan rutes per la Val de Comino i altres pobles i ciutats ciociares, i fan lectures en teatres, instituts, al peu d'unes muralles de 3.000 anys o en un claustre gòtic. Cada any la trobada es dedica a una cultura.
El poeta barceloní Carlos Vitale, d'origen italià, és un dels convidats fixos. Gràcies a ell hem anat a la Val de Comino un bon nombre de poetes catalans i espanyols.


El 2012 vaig participar a la "Settimana della poesia Spagnola". Li vaig explicar a Gerardo que escrivia fonamentalment en català. Li vaig parlar de la nostra llengua mil·lenària, de la nostra cultura i de la nostra literatura, i aquest any em va convidar com a poeta en llengua catalana. Tot i així, cal dir que Gerardo ja tenia coneixements del català. De fet, Carlos Vitale ja li havia traduït el poemari Quadern grec a la nostra llengua juntament amb Jesús Aumatell.

Els dos anys ha estat especialment emotiva la trobada amb els alumnes de l'Institut Tècnic Agrari Estatal d'Alvito on la professora Rita di Fazio, amb el suport d'un grup entusiasta de professors, dirigeix un espectacle de música, dansa i poesia en el qual participen alumnes i professors. Alguns alumnes van llegir els nostres poemes en italià, però de vegades també en català o en castellà.
Aquest any també vam fer una lectura a l'Auditorium de Gallinaro. Auditori on es va presentar l'any passat la traducció a l'italià del llibre de Carlos Vitale Fuori di casa.
La lectura central es fa sempre al Teatre Municipal d'Alvito, en un edifici renaixentista amb records de la lluita antifeixista durant Segona Guerra Mundial. És un acte presidit per l'alcalde d'Alvito i el seu regidor de cultura juntament amb Gerardo Vacana, al qual assisteixin poetes i intel·lectuals de tota Itàlia. Els poetes llegeixen en la seva llengua i després l'actor Dionisio Paglia els llegeix en italià. Em va impressionar tant, que li vaig dedicar un poema:


M’escolto en tu
i la meva veu es fa gran,
s’incrusta en las pedres seculars,
es repeteix a les muralles,
als arcs,
als passadissos,
i torna a mi sense desvetllar el seu secret.

Mi ascolto in te
e la mia voce si fa grande,
si incrosta nelle pietre secolari,
si ripete nelle muraglie,
negli archi
negli anditi,
e torna a me senza rivelare il suo segreto.

 (Traducció a l’italià de Maddalena Vacana)



Comentaris

  1. Mariangels Saburit Ramirez2 de novembre del 2013, a les 13:07

    Tota Italia es una maravella i anar a recitar i escoltar el teu poema en aquella llengua melodiosa tant bonica deu ser un goig pels sentits.

    ResponElimina
  2. Crònica impecable d'una aventura literària... Ben retornat!

    ResponElimina
  3. Estimat amic, quant m'alegro per tu! Què ràpid ha passat aquest any i quina fresc mantinc encara el record de la nostra trobada a Val di Comino. Com estan Gerardo i els seus? ¿I el gran Dionisio Paglia? És preciós el poema que li dediques. Salutacions i abraçades (i també els dies a Carlos i Mateo de la meva part).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co