Passa al contingut principal

Premio One Lovely Blog Award

Llegué a casa cansado después de acompañar a mi hija, que necesitaba comprar unas pinturas para sus estudios de diseño. Había conducido bajo un día gris y lluvioso hasta el centro de Barcelona. Resultaba difícil caminar entre la muchedumbre que abarrota permanentemente las zonas turísticas, y más aún coincidiendo con el Congreso Mundial de Móviles. De vuelta tuve problemas con la puerta del garaje. Por fin me senté frente al ordenador para revisar mi última novela, pero, como decía, estaba cansado, no me concentraba y decidí mirar el correo. La pantalla del ordenador se convirtió en una ventana abierta que me saludaba con aromas alegres y burbujas de felicidad. Las 5 ovejas negras me habían concedido el Premio One Lovely Blog Award. La 5 ovejas negras son cinco mujeres apasionadas por la literatura infantil y juvenil. Mercedes Brugarolas, María Ángeles Alonso, Aurelia Rodríguez, Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas, nos ofrecen desde Salamanca un magnífico y muy interesante blog con reseñas de libros ordenadas por edades, pero también por autores y por ilustradores, con noticias de actualidad y referencias a librerías.

One Lovely Blog Award es un reconocimiento que un blog otorga otro para destacar su trabajo. También se considra una cadena de "favores virtuales" para dar visibilidad a los blogs relativamente nuevos o que tengan pocos seguidores.

Si tu blog ha sido nominado debes

  • Agradecer el premio al blog que te ha nominado
  • Responder un formulario de 11 preguntas
  • Nominar a 11 blogs que estén empezando o que tengan menos de 200 seguidores
  • Hacer 11 nuevas preguntas a los blogs premiados
  • Informar del premio a cada uno de los blogs
  • Visitar los blogs que han sido premiados junto con el tuyo


Las preguntas que me hicieron

¿Cuál es tu música?
Blues
Tu ciudad preferida
Santa Coloma de Gramenet
Tu espacio
Mi estudio
Tu postre
Tiramisú
El rasgo que más admiras
La sinceridad
Tu película
Blade Runner
Tus lecturas
Poesía y cuentos infantiles y para adultos
¿Colacao o Nesquik?
Colacao
¿Cómo te gusta el café?
Descafeinado
¿Nocilla o Nutella?
Nocilla

Mis blog premiados o nominados son


Mis preguntas
  1. ¿Por qué creaste un blog?
  2. ¿Has vivido un hecho importante a través de tu blog?
  3. ¿Cómo ha evolucionado tu blog?
  4. ¿Qué te aporta tener un blog?
  5. ¿Qué has aprendido en el último año?
  6. Recomièndame un libro
  7. Recomiéndame una película
  8. ¿Cuál es tu libreria de referencia?
  9. ¿Qué libro has abandonado recientemente?
  10. ¿Has vuelto a leer un libro que leíste por pimera vez hace mucho tiempo? Si es así ¿Han cambiado tus impresiones respecto a él?
  11. Algún libro que marcó tu infancia

Comentaris

  1. Quina il.lusió, quina satisfacció, quin estímul rebre aquest reconeixement!
    L'enhorabona, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa,
      Realment ha estat una satisfacció perquè m'ha vingut des de Salamanca i per part d'unes persones que no conec, tot i que segueixo el seu blog. També segueixo el teu, que trobo molt interessant i d'una qualitat extraordinària. Vaig considerar seriosament nominar-te, però vaig decidir fer-ho només amb blogs de literatura infantil i juvenil perquè vivim en la invisibilitat.

      Una abraçada!!!

      Elimina
  2. Moltes gràcies! Em fa molta il·lusió haver estat nominada! Moltíssimes gràcies! Ja ho penjaré al blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la feina que fas, Marta. També t'he seguit pels vídeos. El meu blog arriba a escripotrs i a mestres fonamentalment, però el teu arriba principalment als lectors, i a més amb un llenguatge molt proper, i això és una gran virtut.

      Salutacions

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co