dimarts, 21 d’abril de 2015

L'Escola dels Encants, de Barcelona, i els ambients d'aprenentatge



El programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix, de vegades, sorpreses fantàstiques. Els autors descobrim escoles on cap editorial no ens enviaria perquè no els resultaria econòmicament rendible tot i que fos una autèntica i renovadora aposta per la cultura i l'educació. Això és el que em va passar pocs dies abans de Sant Jordi.

Vaig arribar a l'Escola dels Encants de Barcelona a l'hora de l'esbarjo, i només traspassar la porta ja em vaig adonar que havia alguna cosa que no havia vist abans. Em van rebre dues mestres, que em van fer d'amfitriones. El pati, que a l'escola anomenen jardí, té arbres on els nens i les nenes imiten Tarzan, un sorral, un hort i diversos materials per fer jocs enginyosos, però resulta que la majoria dels alumnes no estaven al jardí, sinó que s'havien repartit per diversos espais de l'interior de l'escola on hi havia, per exemple, un taller per fer bricolage i treballs manuals, un racó per llegir, un altre racó amb jocs, etc. I les aules no tenien taules i cadires, bé alguna taula i alguna cadira sí que hi havia, però no de la manera habitual que estem acostumats a veure d'una taula i una cadira per alumne. Les aules eren ambients d'aprenentatge. Per exemple a l'ambient de geografia, tenien muntada una agència de viatges de manera que

els alumnes investigaven els diveros països del món tot mitjançant Internet, amb alguns ordinadors repartits per l'ambient i un gran mapa. Ens vam reunir a l'ambient d'història, que nomenaven Cronos. Allà vaig veure vestits de romans. Les mestres em van explicar que els alumnes circulaven lliurement pels ambients segons com estiguessin motivats. En cada ambient havia un mestre responsable. I també em van explicar que a través d'un consell d'infants, participaven de la vida del centre i de l'entorn. Per exemple, havien opinat sobre els usos del jardí de l'escola, però també sobre la nova plaça de les Glòries.

La conversa també va ser una mica diferent perquè havien treballat tres llibres meus La colla del fantasma Barruf, El talismà de l'Ariadna i El somriure de la Natàlia. Els dos últims es recomanen par a cicle superior, però les professores els havien llegit en veu alta i els havien anat comentant.

L'escola no obliga a comprar llibres als alumnes, però tampoc no fa socialització dels llibres de lectura. L'escola té una biblioteca de qualitat perquè els alumnes triïn lliurement els llibres que volen llegir. Evidentment els inculquen la lectura i els recomanen llibres que sovint els alumnes es compren pel seu compte.

Em va sorprendre molt el sistema pedagògic, però puc dir que funciona perquè em vaig veure obligat a pujar el nivell de la meva conversa i a més, la participació lliure dels alumnes era molt correcta, sabien perfectament quan i com podien intervenir sense aixecar la mà per demanar permís, tot i que també ho feien, però es notava que estaven acostumats a participar en reunions.

Em va agradar molt la visita i us puc dir que vaig sortir força impactat per l'experiència. No coneixia aquesta pedagogia tan interessant. Durant la visita guiada per l'escola em vaig trobar amb uns mestres de Noruega, que havien vingut per veure com funcionava l'escola. 

1 comentari: