Passa al contingut principal

L'Escola dels Encants, de Barcelona, i els ambients d'aprenentatge



El programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix, de vegades, sorpreses fantàstiques. Els autors descobrim escoles on cap editorial no ens enviaria perquè no els resultaria econòmicament rendible tot i que fos una autèntica i renovadora aposta per la cultura i l'educació. Això és el que em va passar pocs dies abans de Sant Jordi.

Vaig arribar a l'Escola dels Encants de Barcelona a l'hora de l'esbarjo, i només traspassar la porta ja em vaig adonar que havia alguna cosa que no havia vist abans. Em van rebre dues mestres, que em van fer d'amfitriones. El pati, que a l'escola anomenen jardí, té arbres on els nens i les nenes imiten Tarzan, un sorral, un hort i diversos materials per fer jocs enginyosos, però resulta que la majoria dels alumnes no estaven al jardí, sinó que s'havien repartit per diversos espais de l'interior de l'escola on hi havia, per exemple, un taller per fer bricolage i treballs manuals, un racó per llegir, un altre racó amb jocs, etc. I les aules no tenien taules i cadires, bé alguna taula i alguna cadira sí que hi havia, però no de la manera habitual que estem acostumats a veure d'una taula i una cadira per alumne. Les aules eren ambients d'aprenentatge. Per exemple a l'ambient de geografia, tenien muntada una agència de viatges de manera que

els alumnes investigaven els diveros països del món tot mitjançant Internet, amb alguns ordinadors repartits per l'ambient i un gran mapa. Ens vam reunir a l'ambient d'història, que nomenaven Cronos. Allà vaig veure vestits de romans. Les mestres em van explicar que els alumnes circulaven lliurement pels ambients segons com estiguessin motivats. En cada ambient havia un mestre responsable. I també em van explicar que a través d'un consell d'infants, participaven de la vida del centre i de l'entorn. Per exemple, havien opinat sobre els usos del jardí de l'escola, però també sobre la nova plaça de les Glòries.

La conversa també va ser una mica diferent perquè havien treballat tres llibres meus La colla del fantasma Barruf, El talismà de l'Ariadna i El somriure de la Natàlia. Els dos últims es recomanen par a cicle superior, però les professores els havien llegit en veu alta i els havien anat comentant.

L'escola no obliga a comprar llibres als alumnes, però tampoc no fa socialització dels llibres de lectura. L'escola té una biblioteca de qualitat perquè els alumnes triïn lliurement els llibres que volen llegir. Evidentment els inculquen la lectura i els recomanen llibres que sovint els alumnes es compren pel seu compte.

Em va sorprendre molt el sistema pedagògic, però puc dir que funciona perquè em vaig veure obligat a pujar el nivell de la meva conversa i a més, la participació lliure dels alumnes era molt correcta, sabien perfectament quan i com podien intervenir sense aixecar la mà per demanar permís, tot i que també ho feien, però es notava que estaven acostumats a participar en reunions.

Em va agradar molt la visita i us puc dir que vaig sortir força impactat per l'experiència. No coneixia aquesta pedagogia tan interessant. Durant la visita guiada per l'escola em vaig trobar amb uns mestres de Noruega, que havien vingut per veure com funcionava l'escola. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co