Passa al contingut principal

Premi One Lovely Blog Award


Vaig arribar a casa cansat després d'acompanyar la meva filla, que necessitava comprar unes pintures per als seus estudis de disseny. Havia conduït sota un dia rúfol i plujós fins al centre de Barcelona. Es feia difícl caminar entre la gentada que abarrota permanentment les zones turístiques, sobretot coincidint amb el Mobile World Congres. de tornada vaig tenir problemes amb la portza del garatge. Per fi vaig poder seure davant de l'ordinador per revisar la meva darrera novel·la, però, com deia, estava cansat, no em concentrava i vaig decidir mirar el correu. La pantalla de l'ordinador es va convertir en una finestra oberta que em saludava amb aromes alegres i bombolles de felicitat. Les 5 ovejas negras m'havien concedit el premi One Lovely Blog Award. Les 5 ovejas negras són cinc dones apassionades per la literatura infantil i juvenil. Mercedes Brugarolas, María Ángeles Alonso, Aurelia Rodríguez, Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas, ens ofereixen des de Salamanca un magnífic i molt interessant blog amb ressenyes de llibres ordenades per edats, però també per autors i per il·lustradors, amb notícies d'actualitat i referències a llibreries.

One Lovely Blog Award és un reconeixement que un blog atorga a un altre per destacar la seva feina. També es considera una cadena de "favors virtuals" per donar visibilitat als blogs relativament nous o que tinguin pocs seguidors.

Si el teu blog ha estat nomitat has de


  • Agrair el premi al blog que t'ha nominat
  • Respondre un formulari d'11 preguntes
  • Nominar 11 blogs que estiguin començant o que tinguin menys de 200 seguidors
  • Fer 11 noves preguntes als blogs premiats
  • Informar del premi a cadascun dels blogs
  • Visitar els blogs que han estat premiats juntament amb el teu.


Les preguntes que em van fer

¿Cuál es tu música?
Blues
Tu ciudad preferida
Santa Coloma de Gramenet
Tu espacio
Mi estudio
Tu postre
Tiramisú
El rasgo que más admiras
La sinceridad
Tu película
Blade Runner
Tus lecturas
Poesía y cuentos infantiles y para adultos
¿Colacao o Nesquik?
Colacao
¿Cómo te gusta el café?
Descafeinado
¿Nocilla o Nutella?
Nocilla

Els blogs que he nominat o premiat són




Les meves preguntes


  1. Per què vas crear un blog?
  2. Has viscut algun fet important a travès del teu blog?
  3. Com ha evolucionat el teu blog?
  4. Què t'aporta tenir un blog?
  5. Què has après en el darrer any?
  6. Recomana'm un llibre
  7. Recomana'm una pel·lícula
  8. Quina és la teva llibreria de referència?
  9. Quin llibre has abandonat recentment?
  10. Has tornat a llegir un llibre que vas llegir per primer cop fa molt de temps? Si és així, Ha canviat la teva impressió sobre el mateix?
  11. Un llibre que va marcar la teva infància


Comentaris

  1. Enhorabona, El bosc dels somnis perduts! Només el títol del bloc ja es mereix un premi, i el contingut un altre. Espero que el One Lovely Blog Award faci augmentar el nombre de membres i de visites. Em em sembla molt sorprenent que no en tingui més aquest bloc tan interessant pel que fa a la literatura infantil i juvenil, però ja sabem que amb tantíssims blocs que hi ha pertot arreu, alguns de ben bons passen desapercebuts. Tant de bo aquest premi li doni la visibilitat que hauria de tenir.

    I moltíssimes gràcies per haver nominat el meu bloc! D'aquí uns dies em posaré a pensar les respostes i quins blocs vull nominar.

    Ens llegim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu, Shaudin, que des de tants milers de quilòmetres mantens viva la flama de la llengua catalana i fas difusió de la nostra cultura entre els teus alumnes. Segeuixo el teu blog regularment. M'agrada molt i el trobo molt interessant. Durant els dies que em van nominar amb l'One Lovely Blog Award vaig tenir tantes visites com en tot un mes. Ara s'ha normalitzat, però ha pujat la freqüència.

      Salutacions i ens llegim!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co