Passa al contingut principal

Quin niu més bonic! Quin regal més preciós! a Montcada i Reixac


De vegades hi ha coses que m'emocionen. Fa vint anys que visito escoles i biblioteques, vint anys que em trobo amb nens de totes les edats. I sempre em porto a casa records entranyables. De vegades, com avui, he de reprimir una coissor als ulls i una llàgrima que no vull que surti perquè els nens no pensin que estic trist. Tot i que són molt llestos i estic segur que sabrien que plorava d'alegria. Però he deixat la llàgrima arrecerada al cor. Digueu-me sino què diríeu si us passés això.

Havia arribat a la Biblioteca Elisenda de Montcada on m'esperaven els alumnes de 2nA de l'Escola Fontfreda que havien llegit Quin niu més bonic! Uns canvis de personal, que han dificultat la coordinació, i la programació d'un altre acte a la mateixa hora m'havien deixat sense el recurs principal, el projector. Tota la meva activitat girava al voltant del projector. El cos em demanava sortir corrents, però els nens començaven a seure i les mestres a esperar. Em vaig acostar a la que tenia més a prop i li ho vaig explicar. Se la veia una dona amb molta experiència, amb molta energia, alegre, motivadora. I va i em mira amb el rostre il·luminat i em diu: t'hem portat un regal.

I les delegades del curs se m'acosten i em porten el personatge del llibre dibuixat per tota la classe i signat per tots els companys.

I aleshores, m'he posat el nas de pallasso i he fet d'animador i de conta contes. I els he explicat el conte La Lea i el cargol. Cap a munt, cap avall, cap amunt cap avall. I els nens veien amb mi els núvols del cel convertits en dracs i en cors i les plantes del jardí i l'estany amb peixos de colors i una granota. I es feien tan petits o tan grans com un cargol. I després els he explicat La vaqueta Queta, i els nens mugien quan la vaca es perd al bosc i movien les branques dels arbres i feien la fressa del vent i cridaven el guardabosc.

I, naturalment, hem parlat molt de la Núria i el Becpetit, els protagonistes de Quin niu més bonic! i de que tots dos estaven tristos perquè havien d'enderrocar casa seva, però que tots dos, després de patir molt, tornen a estar junts en una casa nova, que també estimaran com van estimar la primera.

I al final tots hem quedat tant contents que ens hem oblidat del projector. Qui sap? Potser amb el projector no hauria sortit tan bé. de vegades la vida et dóna sorpreses tan boniques com aquesta.

Comentaris

  1. Moltes gràcies per les seves paraules! Avui les hem llegit amb l' Anna i ens hem emocionat ( ella més que nosaltres...)
    Amb el seu permís hem posat l' enllaç al nostre blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, que el podeu posar! No sabeu com se'm van carregar les bateries! Els nens sñon molt macos, les nenes que em van portar el regal era tan boniques com dues orquídees. Per les mestres sou autèntiques heroïnes. Al món passen coses molt dolentes, però el món és molt millor del que seria gràcies a vosaltres. Us mereixeu un monument a cada poble.

      Elimina
  2. Des de la Biblioteca Elisenda t'agraïm la comprensió i ens alegra molt tenir-te com a col·laborador. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per acollir-me. Va ser una experiència fantàstica. Un dels records més bonics que tindré.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co