Això que es veu a la fotografia eren camps dels pagesos colomencs als anys 60 del segle XX. Al fons, el reiu Besòs i més enllà els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova tot just començat a créixer. Encara es poden veure els carrers sense asfaltar i ens podem imaginar la manca absoluta de serveis. És el paisatge que veia des de la finestra de casa. Un dia, van arribar les màquines i van arrasar els camps. Sé que alguns pagesos van patir molt i que hi va haver qui es va resistir fins al final. El 1962 van construir la fàbrica de cerveses Euro Pils, una marca on la Damm ja tenia interessos. Poc després va ser l'Skol Lager i finalment la Damm, fins al moment actual que hi ha la fàbrica de Cacaolat. Com a infants que érem, ens vam divertir agafant patates d'aquells camps devastats per l'especulació ja que al voltant de la fàbrica volien construir tot un barri. Els especuladors no van arribar a temps perquè molts pagesos s'hi van oposar i quan ells ja no van poder lluitar més, els nous veïns, els nous colomencs, vam començar a reivindicar un parc frondós, i encara hi som, però van foradar la muntanya per construir el barri de Les Oliveres i el de Can Franquesa. Somio, de vegades, que potser algun dia la muntanya tornarà a ser lliure.
MAONS DE FUM
La
mare ens va agafar de les mans
i
ens va portar als horts del davant de casa.
Esgarrapàvem
la pell de la terra,
ens
n’omplíem les ungles
per
descobrir el tresor que amagava,
esmicolant
terrosos al costat
el
meu germà i jo.
Vaig
aixecar la vista un moment.
Una
gernació de dones i nens omplia
aquell
camp enorme a la vora del riu.
Les
dones arreplegaven patates als davantals.
Al
menjador de casa vàrem fer un pila
que
va durar força temps.
Mentre
menjàvem patates cuinades
de
mil maneres diferents
anava
creixent la fàbrica de cerveses.
Cada
fruit de la terra era una maó de fum.
