És un llibre que parla de fades i de mares. Quantes vegades no hem pensat que les nostres mares són una mica fades o una mica bruixes? Les mares són capaces de fer fàcil allò que sembla difícil o senzillament impossible.
La Valèria, la protagonista de la història, no para de dir mentides a unes companyes de l'escola que riuen de la seva mare perquè ha perdut el cabell a causa del tractament per a a una malaltia. Però, dir mentides no està bé.
Potser no diu mentides, sinó que inventa coses com ara que la mare té poders màgics. Inventar històries per defensar la mare no és dir mentides, oi? La Valèria ha d'inventar-se històries en les que també pugui creure una mica perquè "s'havia posat molt trista quan l'havia vista (a la mare) amb el cap pelat, però molt! I aquelles dues sòmines parlant d'aquella manera com si li fessin més gran la tristesa. I la tristesa és una cosa que no s pot aturar quan es vol..."
Però ella s'inventa poders de la mare, i passen coses, i això la fa dubtar. Serà veritat que la mare és una fada?
La Valèria troba que tot el seu món la fa patir, la mare calba i malalta, el germà que riu de les històries que s'inventa, i l'escola, on les companyes també es riuen d'ella i de la mare. Ha de triar entre lluitar contra la realitat o acceptar-la tal com ve i viure la vida amb il·lusió. Tot un tràngol per a una nena de vuit anys. Però ella és valenta i sap que té la mare al seu costat. Gràcies a la mare aprèn a acceptar la realitat, a fer que les coses dures i difícils siguin més fàcils de passar, i a saber quines són les coses realment importants, quines coses fan que sigui immensament feliç i que s'oblidi dels problemes. I ja no té cap dubte. La mare és una fada.
La Cinta Arasa ha escrit un relat alhora senzill i profund, tendre i emotiu que enganxa des de la primera frase. Es llegeix amb un somriure i ens ajuda a entendre emocions com la tristesa. La tristesa no és dolenta, ajuda la Valèria a reflexionar sobre ella mateixa, sobre els seus sentiments i sobre la relació que té amb la mare, amb la resta de la família i amb els amics. La tristesa també l'ajuda a passar el dol, perquè enfrontar-se a una malaltia tan greu també fa passar un dol. Gràcies a la tristesa descobreix el veritable poder màgic de la mare, ensenyar-li què són les coses importants.
Les il·lustracions de Xan López Domínguez, a tot color, són com el text, tendres, emotives i màgiques. Projecten alegria, il·lusió i imaginació. De vegades amb un matís de misteri, com si aquest món fos en realitat el món de la fantasia.
Cinta Arasa (Tortosa, Baix Ebre, 1978) llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, és autora de diversos títols de narrativa, principalment per a infants i joves.
Ha publicat On és el sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed(2013), Zeneib, la primera enxaneta (2013), Ja som a l'hivern! (2013), Ha arribat la primavera! (2014), L'estiu és aquí! (2014), Comença la tardor! (2014) i Les fades són calbes (2016). El 2013 rep el Premi Enric Valor de narrativa juvenil amb Vaig fer la maleta un dia de juny (2014).
També ha publicat la novel·la per a adults Arran de l'Ebre (2009), i ha participat en diversos reculls col·lectius de narrativa i de poesia. Col·labora entre d'altres a Serra d'Or, Avui, Sàpiens, El Diari de Tarragona i Novacat.
La Valèria, la protagonista de la història, no para de dir mentides a unes companyes de l'escola que riuen de la seva mare perquè ha perdut el cabell a causa del tractament per a a una malaltia. Però, dir mentides no està bé.
Potser no diu mentides, sinó que inventa coses com ara que la mare té poders màgics. Inventar històries per defensar la mare no és dir mentides, oi? La Valèria ha d'inventar-se històries en les que també pugui creure una mica perquè "s'havia posat molt trista quan l'havia vista (a la mare) amb el cap pelat, però molt! I aquelles dues sòmines parlant d'aquella manera com si li fessin més gran la tristesa. I la tristesa és una cosa que no s pot aturar quan es vol..."
Però ella s'inventa poders de la mare, i passen coses, i això la fa dubtar. Serà veritat que la mare és una fada?
La Valèria troba que tot el seu món la fa patir, la mare calba i malalta, el germà que riu de les històries que s'inventa, i l'escola, on les companyes també es riuen d'ella i de la mare. Ha de triar entre lluitar contra la realitat o acceptar-la tal com ve i viure la vida amb il·lusió. Tot un tràngol per a una nena de vuit anys. Però ella és valenta i sap que té la mare al seu costat. Gràcies a la mare aprèn a acceptar la realitat, a fer que les coses dures i difícils siguin més fàcils de passar, i a saber quines són les coses realment importants, quines coses fan que sigui immensament feliç i que s'oblidi dels problemes. I ja no té cap dubte. La mare és una fada.
La Cinta Arasa ha escrit un relat alhora senzill i profund, tendre i emotiu que enganxa des de la primera frase. Es llegeix amb un somriure i ens ajuda a entendre emocions com la tristesa. La tristesa no és dolenta, ajuda la Valèria a reflexionar sobre ella mateixa, sobre els seus sentiments i sobre la relació que té amb la mare, amb la resta de la família i amb els amics. La tristesa també l'ajuda a passar el dol, perquè enfrontar-se a una malaltia tan greu també fa passar un dol. Gràcies a la tristesa descobreix el veritable poder màgic de la mare, ensenyar-li què són les coses importants.
Les il·lustracions de Xan López Domínguez, a tot color, són com el text, tendres, emotives i màgiques. Projecten alegria, il·lusió i imaginació. De vegades amb un matís de misteri, com si aquest món fos en realitat el món de la fantasia.
Ha publicat On és el sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed(2013), Zeneib, la primera enxaneta (2013), Ja som a l'hivern! (2013), Ha arribat la primavera! (2014), L'estiu és aquí! (2014), Comença la tardor! (2014) i Les fades són calbes (2016). El 2013 rep el Premi Enric Valor de narrativa juvenil amb Vaig fer la maleta un dia de juny (2014).
També ha publicat la novel·la per a adults Arran de l'Ebre (2009), i ha participat en diversos reculls col·lectius de narrativa i de poesia. Col·labora entre d'altres a Serra d'Or, Avui, Sàpiens, El Diari de Tarragona i Novacat.
