diumenge, 25 de setembre de 2016

Les fades són calbes

Acabo de llegir un llibre preciós que us recomano intensament. Si teniu de 8 anys en endavant, no us ho penseu, heu de llegir Les fades són calbes, escrit per Cinta Arasa i magníficament il·lustrat per Xan López Domínguez.

És un llibre que parla de fades i de mares. Quantes vegades no hem pensat que les nostres mares són una mica fades o una mica bruixes? Les mares són capaces de fer fàcil allò que sembla difícil o senzillament impossible.

La Valèria, la protagonista de la història, no para de dir mentides a unes companyes de l'escola que riuen de la seva mare perquè ha perdut el cabell a causa del tractament per a a una malaltia. Però, dir mentides no està bé.

Potser no diu mentides, sinó que inventa coses com ara que la mare té poders màgics. Inventar històries per defensar la mare no és dir mentides, oi? La Valèria ha d'inventar-se històries en les que també pugui creure una mica perquè "s'havia posat molt trista quan l'havia vista (a la mare) amb el cap pelat, però molt! I aquelles dues sòmines parlant d'aquella manera com si li fessin més gran la tristesa. I la tristesa és una cosa que no s pot aturar quan es vol..."

Però ella s'inventa poders de la mare, i passen coses, i això la fa dubtar. Serà veritat que la mare és una fada?

La Valèria troba que tot el seu món la fa patir, la mare calba i malalta, el germà que riu de les històries que s'inventa, i l'escola, on les companyes també es riuen d'ella i de la mare. Ha de triar entre lluitar contra la realitat o acceptar-la tal com ve i viure la vida amb il·lusió. Tot un tràngol per a una nena de vuit anys. Però ella és valenta i sap que té la mare al seu costat. Gràcies a la mare aprèn a acceptar la realitat, a fer que les coses dures i difícils siguin més fàcils de passar, i a saber quines són les coses realment importants, quines coses fan que sigui immensament feliç i que s'oblidi dels problemes. I ja no té cap dubte. La mare és una fada.

La Cinta Arasa ha escrit un relat alhora senzill i profund, tendre i emotiu que enganxa des de la primera frase. Es llegeix amb un somriure i ens ajuda a entendre emocions com la tristesa. La tristesa no és dolenta, ajuda la Valèria a reflexionar sobre ella mateixa, sobre els seus sentiments i sobre la relació que té amb la mare, amb la resta de la família i amb els amics. La tristesa també l'ajuda a passar el dol, perquè enfrontar-se a una malaltia tan greu també fa passar un dol. Gràcies a la tristesa descobreix el veritable poder màgic de la mare, ensenyar-li què són les coses importants.

Les il·lustracions de Xan López Domínguez, a tot color, són com el text, tendres, emotives i màgiques. Projecten alegria, il·lusió i imaginació. De vegades amb un matís de misteri, com si aquest món fos en realitat el món de la fantasia.

Cinta Arasa (Tortosa, Baix Ebre, 1978) llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, és autora de diversos títols de narrativa, principalment per a infants i joves. 

Ha publicat On és el sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed(2013), Zeneib, la primera enxaneta (2013), Ja som a l'hivern! (2013), Ha arribat la primavera! (2014), L'estiu és aquí! (2014), Comença la tardor! (2014) i Les fades són calbes (2016). El 2013 rep el Premi Enric Valor de narrativa juvenil amb Vaig fer la maleta un dia de juny (2014). 
També ha publicat la novel·la per a adults Arran de l'Ebre (2009), i ha participat en diversos reculls col·lectius de narrativa i de poesia. Col·labora entre d'altres a Serra d'OrAvuiSàpiensEl Diari de Tarragona i Novacat

dilluns, 19 de setembre de 2016

MOSAICS: PETITA EDITORIAL, GRANS LLIBRES

ELS MENJAMITJONS

Us heu adonat que de tant en tant us trobeu amb mitjons desaparellats? Passa a totes les cases del món i això és perquè hi ha unes criatures misterioses anomenades menjamitjons. L'escriptor Pavel Srut ens diu que a casa vostra també hi viu una família de menjamitjons. No els heu vist perquè no es deixen veure pels humans. I si mai hi arribeu quan estan feinejant, es transformen, com els camaleons, i es confonen amb els objectes del seu voltant.

Els menjamitjons són criatures misterioses, com hem dit, no són ni animals, ni humans, però estan tan en contacte amb nosaltres que tenen vicis semblants, dèries semblants, sentiments semblants, delictes semblants, virtuts semblants.

L'autor txec Pavel Srut ha construït una història trepidant, emocionant i emotiva amb una bona dosi de misteri proper a la novel·la negra de manera que no podem deixar de fer hipòtesis sobre el desenvolupament dels personatges i la lectura es converteix, també, en un joc divertit.

Gairebé sense adonar-nos, la trama ens fa reflexionar sobre els valors més positius dels humans, l'amistat, la noblesa, la fidelitat, la bondat, el valor de lluitar pels ideals, l'amor, la capacitat de transformar les nostres vides quan tot sembla perdut.

Pavel Srut va obtenir el Premi Nacional de Literatura Txeca, 2015 per la novel·la infantil Els menjamitjons, magníficament il·lustrada per Galina Miklínová i que també ha estat portada al cinema. L'excel·lent traducció al català és obra de Montse Tutusaus.

Pavel Srut (Praga, 1940) és un reconegut poeta, traductor, compositor de cançons i prosista. Des de l'inici de la seva carrera es dedica tant a la poesia com a la literatura infantil.

Galina Miklínová (Ostrava, 1970). És il·lustradora txeca i directora d'animació. Ha dirigit el llargmetratge en 3D d'Els menjamitjons.

Montse Tutusaus (Bellveí, 1981) Traductora catalana resident a Praga. Entre les seves traduccions trobem El buen soldado Svejk antes de la guerra i Historia del Partido del Progreso Moderado Dentro de los Límites de La Ley, de Jaroslav Hasek.


AGAFI'S FORT EL BARRET, SENYORA JENSEN!

"Hi havia una vegada una senyora molt i molt velleta que vivia a Dinamarca, un país del nord molt bonic a l'estiu, però fred com un glaçó a l'hivern". Així comença aquest preciós conte de Nadal que ens ofereix la Diana Coromines i Calders.

A la senyora Jensen li agrada fer pastissos i feinejar a l'hivernacle, que tant estimava el seu home. Té problemes per organitzar-lo, així que l'hivernacle és un autèntic desori, però li fa recordar el seu estimat i l'amor i la nostàlgia l'animen a seguir. També és molt dormilega, però sovint li agrada arreglar-se, posar-se el seu barret tan elegant i anar a passejar al parc d'atraccions. Un dia observant el poblat dels nans, tindrà una sorpresa. Un nan li farà un regal molt especial i li farà companyia en una passejada màgica.

La Diana Coromines i Calders, tot seguint la tradició dels contes de Nadal, ens ofereix una petita joia literària amarada de tendresa. Ens fa estimar la senyora Jensen fins el punt que abracem el llibre com si fos una persona i sentim la seva escalfor. La senyora Jensen expressa d'una forma molt senzilla i alhora molt profunda, la bellesa d'una ingenuïtat entranyable, la bellesa d'una ànima pura i sensible i alhora amb una desbordant imaginació. Tot el conte és màgic, però és una màgia tan sincera que la vivim com si talment la senyora Jensen hagués de picar la nostra porta. De fet, ens truca a la porta del cor.

El text va acompanyat de les il·lustracions de la Cinta Fosch, uns dibuixos de gran força suggeridora. De vegades són situacions traçades amb els elements més imprescindibles però plens d'un alt valor simbòlic. De vegades són només els elements, que prenen vida i ens mostren l'ànima de la senyora Jensen, que viu en ells.

MOSAIC LLIBRES

En definitiva, dos llibres preciosos, agradables de llegir, de tocar i de mirar. Dos llibres d'una edició molt cuidada, de molta qualitat, amb tapa dura i paper de gramatge, on cada detall està tractat de manera especial, com la cua. En un, diu: Aquesta obra fou impresa el 2 de juliol de 2016 mentre continuaven apareixent mitjons desaparellats a totes les cases del món. En l'altre, diu: Aquest llibre s'ha imprès sota la pluja d'estels d'una nit d'agost.

Quina meravella! Tan de bo hi hagués més editorials com aquesta. Petita, però necessària. Una editorial que aposta per la bona literatura i per la qualitat de la feina sense els inconvenients de les col·leccions de llibres destinats a la lectura prescriptiva. Amb la il·lusió d'oferir als nens, als joves i a les famílies uns llibres que al mateix temps són objectes bonics, autèntiques obres d'art per a tota la vida. I alhora fer xarxa, teixir complicitats amb entitats, amb biblioteques, amb llibreries, amb espais de creació.

Gràcies per la vostra feina Mertxe París i Glòria Queirós.