El bosc dels somnis perduts

Quan era petit, la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, era un poble de pagès. Un lloc bonic on gent de Barcelona passava les vacances estiuenques. Nosaltres vivíem en una torre d'estiueig, que cuidavem tot l'any perquè estigués presentable quan venien els propietaris. A una banda hi havia la muntanya, i a la vora del Besòs s'estenia un llençol multicolor de camps de conreu. Barcelona creixia a l'altra banda del riu, jo la veia fer-se gran i lletja des de casa. De vegades haviem anat a la Trinitat a visitar uns companys de feina del pare. Els especuladors havien robat el verd de Collserola per fer pisos. Les alzines, els pins, la grama i la ginesta havien estat expropiats i el seu món poblat per carrers sense asfaltar, sense llum ni clavegueram. I els nous habitants, que havien arribat somiant un futur, veien com no hi havia escoles per als seus fills, ni ambulatoris, ni transport públic. I tot i així volien ser feliços i celebraven les festes. Les nits de ...

He tornat per quart any consecutiu a l'Escola Quatre Vents, de Canovelles. Em sento molt a gust entre nois i noies de tantes cultures diferents. Nens i nenes que a casa parlen vuit o deu llengües i a l'escola s'entenen en català. M'agrada que el català sigui una llengua de cohesió i d'acollida. Em recorden la ciutat d'on vinc, Santa Coloma de Gramenet, que a mi m'agrada nomenar com la ciutat dels mil colors i una sola ànima. És una escola de barracons. Quina llàstima que els fills de les famílies més humils del país tinguin tan pocs recursos per a la seva formació, mentre que les escoles d'elit reben subvencions dels nostres governs. Sort que hi ha mestres com l'Amparo i el Pere que supleixen amb la seva dedicació tot allò que no posa l'administració. Els alumnes de 5è de primària han llegit El somriure de la Natàlia , un llibre que vaig escriure amb molt de sentiment perquè intentava descriure tot el que vam partir a casa, especial...

Els mesos de la primavera els passo a la carretera tot visitant escoles de punta a punta del país, Quan els ocells decoren l'aire amb els seus cants alegres jo preparo converses amb els nois i noies que m'esperen amb ànsia de saber quina mena de màgia fem servir els autors per escriure llibres. Em va tocar anar a l' Escola Vora del Mar , de Cubelles , justament el mateix dia que va aparèixer una balena morta a la seva platja. La visita estava organitzada per l'editorial Animallibres  ja que els alumnes de 5è i 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia . En aquests dies de tanta activitat, els escriptors veiem recompensada una part de la nostra feina solitària. Sentim que formem part de la cultura del país, que contribuim a crear l'imaginari col·lectiu i que col·laborem en la formació i en el futur dels nostres fills. De vegades, tot fent reflexions com aquesta, em sorprèn el nen o la nena que m'abraça i em diu a cau d'orella l'emo...

El programa Lletres a les Aules , de la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix, de vegades, sorpreses fantàstiques. Els autors descobrim escoles on cap editorial no ens enviaria perquè no els resultaria econòmicament rendible tot i que fos una autèntica i renovadora aposta per la cultura i l'educació. Això és el que em va passar pocs dies abans de Sant Jordi. Vaig arribar a l' Escola dels Encants de Barcelona a l'hora de l'esbarjo, i només traspassar la porta ja em vaig adonar que havia alguna cosa que no havia vist abans. Em van rebre dues mestres, que em van fer d'amfitriones. El pati, que a l'escola anomenen jardí, té arbres on els nens i les nenes imiten Tarzan, un sorral, un hort i diversos materials per fer jocs enginyosos, però resulta que la majoria dels alumnes no estaven al jardí, sinó que s'havien repartit per diversos espais de l'interior de l'escola on hi havia, per exemple, un taller per fer bricolage i treballs manua...

En certa ocasió vaig comentar que a prenc molt visitant escoles per parlar dels meus llibres. De vegades vaig a una escola privada d'un barri benestant on rebo els alumnes en un magnífic auditori i a l'endemà vaig a una escola pública d'un barri humil on rebo els nens a la classe en uns barracons. En la primera escola tots els nens són catalans, en la segona sembla que em trobi davant de l'ONU en petit. El contrast és molt acusat i em fa pensar i especular sobre la realitat que viu cada nen i cada nena i sobre el possible futur d'uns alumnes i uns altres. Però tots, tots, tenen un somni, volen fer-se grans i volen lluitar per fer-se un lloc a la vida. Això m'ha passat aquests dies. L'escola de barracons és la Quatre Vents, de Canovelles, però quina escola! Ja m'hagués agradat a mi tenir mestres com la Mònica i el David , que tenen la capacitat i l'entusiasme per inclucar els seus alumnes el plaer pel coneixement i el gust per la lectura. ...

He anat a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès, on els alumnes de cinquè havien llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia , publicat per Animallibres , que és l'editorial que em va convidar a fer els fòrums dintre del seu programa de foment de la lectura.  Va ser una sorpresa molt agradable perquè els alumnes em van fer treballar d'allò més, la qual cosa m'agrada especialment. Això passa quena les preguntes que em fan aprofundeixen en el llibre. Volien saber perquè vaig posar el Vador com a amic de la Natàlia. La Natàlia està passant el dol perquè ha vist com enderrocaven casa seva. Quan les persones passen un dol per la pèdua d'algun ésser estimat o d'alguna cosa estimada, estan molt baixes de moral. En aquests moments el suport dels amics és essencial. Ens trobem que les amigues de la Natàlia no volen jugar amb ella perquè la troben diferent, no l'entenen. Però en Vador sí que l'entèn i està disposat a ajudar-la. Tothom s...

 Hi ha dies que surten complets i quedem contents. Som un país de cicles i ens concentrem tant en cada un, que ens oblidem dels altres fins que li arriba el moment. Comencem el curs i les escoles s'omplen de fulles i castanyes perquè arriba la tardor. Passada la castanyada ja tothom pensa en el Nadal. En molts llocs els carrers ja estan il·luminats al novembre. Posem decoracions nadalenques a les cases i a les aules, arbres i tions. I després de reis ens arriba el carnaval. En algunes escoles he vist la vella quaresma amb set mitjons. I un cop enterrada la sardina, ens arriba la primavera!!!! Temps de llibres, de Jocs Florals, al bell mig el Sant Jordi. Quin goig! Tot Catalunya s'omple de colors, els arbres i les plantes floreixen, la llum ens alegra els dies. I és temps de llibres. Que bonic que els llibres arribin amb la llum i amb els colors! A mi m'agradaria que tot l'any fos la festa del llibre, però no puc fer res per canviar-ho i ja m'està bé la primaver...

Vaig tenir l'oportunitat de fer dos fòrums molt interessants amb els alumnes de 5è de primària de l' Escola La Sèquia , de Manresa per parlar del meu llibre El somriure de la Natàlia . Vaig quedar molt satisfet. És d'aquells dies que surts amb la moral alta i amb l'autoestima en bona forma. Els alumnes havien estat bons lectors i això, es feia patent, era gràcies a l'obra d'un bon equip de mestres. Vam parlar de l'origen del llibre, de la barreja de fantasia i realitat, de l'art com a mètode de coneixement, dels autors clàssics i contemporanis de literatura infantil i juvenil, de com es fa un llibre, del perquè és necessari revisar i corregir, dels meus inicis en la literatura, de la meva manera de treballar, i de moltes altres coses que van fer que el temps passés molt ràpid. Alumnes i professors em van fer veure aspectes positius del llibre que jo mateix no m'havia plantejat. Em van dir que la narració tenia un ritme cinematogràfic, fins i tot s...

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co...

He tornat a Tàrrega. Per segon any consecutiu els alumnes de cinquè de primària de l'Escola Àngel Guimerà han llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia . És una novel·la on el món real i la fantasia es barregen quan un nen, que es diu Vador, interpreta els dibuixos de la protagonista, que es diu Natàlia, com bé podeu imaginar. Les interpretacions que fa en Vador sembla que passen dins un món de somnis, però només es tracta de la imaginació desbordant del nen, que vol ajudar la seva amiga a recuperar el somriure que va perdre quan va veure com enderrocaven casa seva a causa d'una planificació urbanística de l'ajuntament. Vaig fer les trobades amb els dos grups a la biblioteca de l'escola, ben acompanyat pels magnífics dibuixos que Valentí Gubianas havia fet en una visita anterior a la meva. També hi vaig veure llibres de l'escriptora  Eulàlia Cana l , que anava l'endemà. Els nens havien llegit el llibre amb molt d'interès i van fer moltes pregunte...

El primer que em va sorprendre en arribar a Callús va ser que vaig poder aparcar davant mateix de l'Escola Joventut. I em va sorprendre, també, que els alumnes de cinquè i sisè de primària fessin moltes preguntes sobre el contingut del llibre que havien llegit, El somriure de la Natàlia . És la història de la relació d'amistat entre una nena que ha perdut el somriure, la Natàlia, i un nen, en Vador, que se l'estima i que vol ajudar-la perquè torni a riure. En aquesta novel·la hi ha tot un món de fantasia, un món més aviat fosc, que no és altra cosa que la interpretació que en Vador fa dels dibuixos de la Natàlia. Els psicòlegs ens fan dibuixar per saber què ens passa o com ens trobem. I a partir dels dibuixos endevinen moltes coses. Les nenes i els nens volien saber el perquè d'algunes coses, fins i tot dels noms o dels espais. Els vaig explicar que Natàlia era un nom que m'hauria agradat posar a la meva filla i que Vador l'havia posat perquè serviria per expli...

Divendres 22 de març l'il·lustrador Oriol Malet i jo vam compartir una experiència extraordinària de foment de la lectura per a infants, i ho vam fer de la mà de l'editorial Animallibres i del seu editor Joan Vives . Cal dir que cada vegada més els editors acostumen a prioritzar el guany econòmic per damunt del foment a la lectura. En general exigeixen a les escoles la compra d'una quantitat mínima de llibres per oferir-los determinades activitats que estimulen enormement la lectura, com ara la visita a les escoles d'autors i d'il·lustradors per fer fòrums amb els nens i les nenes, animacions, tallers de creació, etc. I aquesta tendència està deixant fora moltes escoles de barris humils i en especial les escoles de zones rurals, que solen tenir poc alumnat. Però Animallibres és una editorial diferent. Evidentment, com tot empresa, té entre els seus objectius guanyar diners, però estan demostrant que es pot viure tot fent costat a qui més ho necessita. En to...

Avui he iniciat el meu itinerari per les escoles de tot Catalunya. Un itinerari que durarà fins al juny combinat amb activitats literàries de tota mena. He visitat l'Escola Mare de Déu del Carme, de Bellpuig. Feia molt de fred. Des de les rodalies d'Igualada es podia veure neu en els racons més ombrívols, però en arribar a les terres de Lleida el paisatge ja era gairebé blanc. Quan he baixat del cotxe  m'he quedat una mica garratibat. Sort que l'escalfor i la il·lusió de les nenes i els nens de sisè m'han reviscolat. He tornat a casa ple d'energia per seguir escrivint per a elles i ells. Havien llegit El somriure de la Natàlia , un llibre molt estimat per mi perquè parteix d'una experiència personal colpidora, com és veure enderrocar casa teva. Els alumnes han estat molt participatius, han fet preguntes molt interessants sobre el procés d'escriptura, sobre els personatges del llibre, sobre les il·lustracions i també algunes sobre la meva vida, per...