Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

Un poema a la panxa

Babalú ha de dibuixar un animal de color verd. Dibuixa un cocodril que plora perquè té un nus a la panxa. Aviat sabrem que és en Babalú qui té el nus. Un nus que es desfà convertit en poema. El meu avi Bubú té els cabells com la neu i sap fer jocs de mans. El meu avi Bubú fa olor de pinyons i de goma d'esborrar. El meu avi Bubú em parla com si jo fos important. Eulàlia Canal ens ofereix una petita gran obra que farà les delícies dels més petits, però també dels adults. Amb un lirisme elegant, afectuós, ple d'imatges i de música, l'autora, que també és psicòloga infantil, ens acosta a la sensibilitat dels nens i de les nenes, els ajuda a entendre emocions com la tristesa, l'absència, l'amor filial. Al mateix temps, i de la manera més imaginativa i alhora més senzilla que ens poguem imaginar, ensenya els menuts a llegir i entendre la poesia. El conte va acompanyat d'unes il·lustracions tendres d' Ulises Wensell que estimulen la imaginació dels

Emergència al país de la Màgia

Milions de nens i nenes de tot el món esperen, amb il·lusió, que arribi el Nadal. Han estat bons minyons i bones minyones. Saben que els habitants del País de la Màgia, estimats per diferents cultures, faran arribar l'alegria a tots els racons de la Terra. Però el Pau està molt amoïnat. "Una d'aquelles tardes tan fredes d'aquell hivern tan refred, mentre el Pau preparava el berenar del Tió, va sonar el timbre. En obrir la porta, va veure que era el carter i que li duia una carta", venia del País de la Màgia.La missiva diu que el Nadal corre perill, que una esgarrifosa tempesta els ha deixat incomunicats. El Pau vol que el Nadal sigui feliç, viatja al País de la Màgia i cerca la manera de solucionar el problema. Si teniu nens i nenes a partir de set anys, amb aquest llibre Emergència la País de la Màgia , teniu un bon llibre per recomenar. L'ha escrit la Cinta Arasa i l'ha dibuixat la Cristina Girol . La Cinta ha fet un text molt proper a la sensibi

UN SOMRIURE D'OR

Sóc alquimista, et tocaré amb la mirada i et faré un somriure d’or. Et tocaré amb l’or del meu nas de plàstic vermell, del meu vestit de pirata, del maquillatge que em canvia el nom i em fa mag dels escenaris, i caminaré amb tu pel país dels somnis. Compartirem sentiments i emocions, i la teva vida i la meva vida seran més plenes. © Rodolfo del Hoyo, 2005 Poema dedicat al Grup de Teatre Alquimistes , de Santa Coloma de Gramenet, format per actors i actrius amb discapacitat psíquica.