Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

FELIU FORMOSA I JOAN DE LA VEGA AL CARRER MAJOR

Després de la bona acollida de les dues primeres trobades de la Cita de Poetes al Carrer Major, tornem de nou el 27 de març a les 19:30 hores amb Feliu Formosa i Joan de la Vega . L'acte tindrà lloc a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet, ben a prop de les estacions del metro L1 Santa Coloma i L9 Església Major). Telèfon 93 358 58 42. Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. Va publicar la primera part del seu diari El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) i l'any 1980 va aplegar la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre . Va reprendre la publicació de poesia amb Semblança (1986), una tasca creativa que no ha abandonat mai. L'any 2002, per la seva dedicació a l'escena catalana

TOCANT EL CEL I ABRAÇANT LA LLUNA A TORTOSA

Vaig tenir la sort de presentar els dos darrers llibres de l'escriptora Cinta Arasa adreçats a infants. Es tracta de Zeineb, la primera enxaneta i de La lluna és dolça, Ahmed , publicats per Edicions Cadí. A l'acte, celebrat a La 2 deViladrich , llibreria emblemàtica de Tortosa,  van participar els il·lustradors Carles Arbat i Núria Feijoó . En els dos llibres, la Cinta Arasa ens parla de l'origen àrab d'alguns costums i tradicions catalanes, en aquest cas dels pastissets i dels castells. Se sap ben poca cosa. Tot són teories i especulacions, però en tot cas hi són i hi tenen una gran acceptació popular. Conta una llegenda que els pastissets tenen l'origen en un concurs de dolços organitzat per un cabdill àrab de Tortosa. També és diu que al segle XV uns saltimbanquis àrabs anaven fent castells humans pels pobles del País Valencià. El cert és que va haver una Catalunya musulmana i que ens va deixar un llegat cultural molt important, que durant anys se&

NIUS DE PARDAL A LA ZONA FRANCA

He vist un bon niu de pardals al Passeig de la Zona Franca de Barcelona. Era a la classe de 1r de primària del Col·legi Alfageme . Fixeu-vos, estareu d'acord amb mi que són uns bons ocellets. Amb ells hem parlat del meu llibre Quin niu més bonic! Primer els he explicat el conte d' El cargol Manel , que em va molt bé per mostrar a nens tan joves com es fa un llibre, ja que els puc mostrar tot el procés de manera ben entenedora. Després m'han fet preguntes molt ben triades i finalment han anat passant per rebre una dedicatòria personalitzada. Em sento orgullós en pensar que un llibre que vaig somniar i escriure en el llibre formarà part de la biblioteca personal d'uns nens i unes nenes que tot just comencen el seu camí cap el futur. Metre feia tombs i més tombs amb el cotxe tot intentant aparcar (aventura impossible), els noms dels carrers (Nostra Senyora del Port, Foneria...) em recordaven els llibres d'un personatge il·lustre del barri, una persona a qui tot

EL SOMRIURE DE LA NATÀLIA A LA SÈQUIA

Vaig tenir l'oportunitat de fer dos fòrums molt interessants amb els alumnes de 5è de primària de l' Escola La Sèquia , de Manresa per parlar del meu llibre El somriure de la Natàlia . Vaig quedar molt satisfet. És d'aquells dies que surts amb la moral alta i amb l'autoestima en bona forma. Els alumnes havien estat bons lectors i això, es feia patent, era gràcies a l'obra d'un bon equip de mestres. Vam parlar de l'origen del llibre, de la barreja de fantasia i realitat, de l'art com a mètode de coneixement, dels autors clàssics i contemporanis de literatura infantil i juvenil, de com es fa un llibre, del perquè és necessari revisar i corregir, dels meus inicis en la literatura, de la meva manera de treballar, i de moltes altres coses que van fer que el temps passés molt ràpid. Alumnes i professors em van fer veure aspectes positius del llibre que jo mateix no m'havia plantejat. Em van dir que la narració tenia un ritme cinematogràfic, fins i tot s

UN PINGÜÍ A MONTORNÈS DEL VALLÈS

Per quart any consecutiu he tornat a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès per fer fòrums amb els alumnes de segon d'ESO sobre el meu llibre Un pingüí damunt del televisor , un relat de ficció que parteix de fets reals. La novel·la combina la denúncia de la dictadura franquista amb elements de novel·la negra i dues històries d'amor entre joves. L'estada al Vinyes Velles va ser molt agradable, tant pel tracte que em va dispensar el professorat com per l'alt nivell de participació dels alumnes amb preguntes molt interessants.