El bosc dels somnis perduts

He tornat a Vilafant per fer una trobada amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Les Mèlies, gràcies al Programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Faig el viatge en AVE, un viatge tranquil, silenciós, que em convida a llegir i contemplar el paisatge ple de verd tan punt sortim de Barcelona. Aquesta vegada vaig llegint El polizón del Ulises , d' Ana María Matute . M'encanten els seus contes amanits amb imatges poètiques i una espurna de màgia o de misteri màgic. Em rep la cap d'estudis i, mentre esperem que arribi l'hora, fem un cafè i parlem de literatura, de foment de la lectura a l'escola, i m'explica amb entusiasme com els seus alumnes han llegit Un petó de mandarina , d' Eulàlia Canal i de com després han anat establint lligams amb articles de revistes i amb altres lectures que han trobat a la biblioteca. Però aquest són els de sisè i l'Eulàlia els vistarà a l'abril. Li dic que som molt amics amb...

El dia de Sant Jordi acostumo a dedicar unes hores a la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. També vaig per Barcelona i participo en alguna de les festes d'escriptors, però cada vegada m'agrada menys perquè s'està convertint en un circ, tot sigui dit amb el màxim respecte per als artistes del circ. Des de fa uns anys, molts famosos aprofiten la diada per publicar el seu llibre, que normalment no han escrit ells, i molts autors mediocres, que l'únic mèrit que tenen és sortir per la televisió, acaparen vendes i signatures de llibres. I la premsa presenta el Sant Jordi com una competició, a veure quin autor és qui ven més llibres. Sort que encara és una gran festa del poble català i que es vénen 43.000 títols de milers d'autors i autores i no només els quatre famosos. Per això, perquè acostumo a dedicar unes hores a la meva ciutat, vaig començar la diada de Sant Jordi a l'Escola Torre Balldovina, i ho vaig fer gràcies al programa Lletres a les aules , qu...

El programa Lletres a les Aules , de la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix, de vegades, sorpreses fantàstiques. Els autors descobrim escoles on cap editorial no ens enviaria perquè no els resultaria econòmicament rendible tot i que fos una autèntica i renovadora aposta per la cultura i l'educació. Això és el que em va passar pocs dies abans de Sant Jordi. Vaig arribar a l' Escola dels Encants de Barcelona a l'hora de l'esbarjo, i només traspassar la porta ja em vaig adonar que havia alguna cosa que no havia vist abans. Em van rebre dues mestres, que em van fer d'amfitriones. El pati, que a l'escola anomenen jardí, té arbres on els nens i les nenes imiten Tarzan, un sorral, un hort i diversos materials per fer jocs enginyosos, però resulta que la majoria dels alumnes no estaven al jardí, sinó que s'havien repartit per diversos espais de l'interior de l'escola on hi havia, per exemple, un taller per fer bricolage i treballs manua...

És la segona vegada que vaig a l'Escola Les Mèlies, de Vilafant. Tots dos cops vaig anar en tren, en el regional amb estació a Figueres. El TGV té estació a Vilafant, però he de creuar tot Barcelona per agafar-lo a Sants. M'estimo més agafar el regional a Sant Andreu. El viatge és agradable. Tot sortint de l'àrea metropolitana de Barcelona veiem com el verd omple el paisatge i allibera l'esperit. Una de les coses que més m'agrada veure son les plantacions de pollancres, els arbres que serveixen per fer paper. Veiem com hi ha petits, mitjans i grans. Es talen els gran, es deixen créixer els petits i els mitjans i es planten de nous. És una demagògia culpar els llibres de la destrucció dels arbres. Sovint els dic als nens, oi que mengem patates i no s'acaben mai? oi que mengem tomàquets i no s'acaben mai? oi que mengem mongetes i no s'acaben mai? No s'acaben perquè un cop feta la collita, tornem a plantar. Amb els arbres passa igual. En arribar m...

Quan enfilo per l'A2 cap Abrera, o cap a Lleida, o cap a Igualada, o cap a Bellpuig, o cap a Tàrrega, però sempre, sempre cap Abrera tot passant per Martorell, evoco repetidament el record de dos bons amics, l'escriptor martorellenc Andreu González Castro , autor de Bon cop de falç! , i l'abrerenc José Luis García Herrera , un gran poeta, que ha recopilat merescudament una bona colla de premis, i que, casualment, és pare de l'Escola Ernest Lluch on hi vaig cada any des de fa uns quants per xerrar amb els lectors de La colla del fantasma Barruf , de 4t de primària. Al vestíbul em vaig trobar amb la Teresa Blanch , que anava a fer un fòrum amb els lectors d' Embolics a palau, de 2n de primària. Com que érem dos autors, o autora i autor, com es vol dir ara, ens vam haver de repartir els espais. La Teresa va anar a la biblioteca de l'escola i jo a l'auditori d'Abrera. Vaig fer dues sessions molt divertides i alhora interessants. El nens tenen molt...

 Pujava emocionat les escales del metro cap a la Travessera de Les Corts. Ben a prop la mare em va portar al món fa unes quantes dècades. Vaig pensar que probablement molts dels nens amb qui parlaria aviat havien nascut al mateix lloc, a la Maternitat. Començava a ploure, de seguida ho faria a bots i barrals. Vaig entrar en un restaurant proper a l'Escola Les Corts per menjar. Sempre que faig sessions a la tarda tinc problemes per dinar perquè no puc fer-ho a casa. Era un lloc senzill, tipus taverna,  tot decorat amb fotografies de toreros i futbolistes, i amb un menú interessant. A quarts de tres ja era a l'escola i la Rosa Maria Forner m'acompanyava a la biblioteca on vaig esperar els nens. Em van cosir a preguntes. Havien treballat el gènere de l'entrevista i es van comportar com autèntics periodistes. Puc dir que vaig participar en una veritable roda de premsa. Es van interessar molt per com és la feina de l'escriptor. I també per quants llibres ...

Sempre que puc m'agrada celebrar la Diada de Sant Jordi a la meva ciutat. Enguany vaig tenir la sort de compartir les primeres hores del matí amb els alumnes de tercer i quart de primària de l' Escola Torre Balldovina . Havien llegit La colla del fantasma Barruf i La font del cedre , dos llibres on Santa Coloma de Gramenet té molt a veure encara que no ho sembli a primera vista. En el primer cas, el vaixell d'en Barruf es diu Puig Castellar, com la muntanya colomenca, i hi ha una escombra que es diu Laietana, en homenatge als ibers laietans, que van ser-ne els primers pobladors. En el segon cas, vaig tenir molt present la Font de l'Alzina, a tocar del barri de les Oliveres, i el grup de socis del Centre Excursionista Puigcastellar que treballen voluntàriament per mantenir en bon estat el Torrent de les Bruixes i que fan una feina impagable de recuperació de fonts naturals malmeses. Una d'aquestes persones, l' Alfons Martínez , ja no està entre nosaltr...

Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup. El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves fa...

He visitat l' Escola Salvador Espriu de Granollers per novè anys consecutiu. Si hi torno, haurem de fer una celebració. Dijous passat, mentre enfilava carretera de la Roca amunt cap a Montmeló i després cap a Granollers, anava pensant que els nens i les nenes de quart de primària amb els quals vaig fer dues sessions el 2004, ja hauran acabat els seus estudis, alguns faran estudis universitaris o de graus mitjà i superior, altres s'hauran incorporat al mercat laboral, si la crisi els ho ha permès. Van ser uns infants espavilats i alegres que descobrien el món amb innocència i plens d'il·lusions, després van ser adolescents amants de les músiques modernes, tocats per primer cop per l'amor, l'energia més poderosa que existeix, i ara són joves plens de futur en una societat que no se'ls posa fàcil. En aquell temps els nens de la foto tot just havien fet un any. Les nenes i els nens del 2004 com els d'ara, van llegir  La colla del fantasma Barruf , prob...

Avui he anat a l' Escola Santiago Ramón y Cajal , a L'Hospitalet de Llobregat, per fer una trobada amb els alumnes de 4t de primària, que havien llegit el meu llibre La colla del fantasma Barruf . El primer que els he dit és que, en agafar el metro a Santa Coloma de Gramenet i en sortir a l'Hospitalet de Llobregat, havia tingut la sensació que no havia canviat de barri, que tot era semblant, els carrers, les cases, la gent. Només que l'Hospitalet és molt més gran que Santa Coloma. Això els ha fet somriure amb un cert orgull de ciutat. La mestra bibliotecària, la Sílvia Domènech, m'ha explicat que a l'escola es parlen fins a 37 llengües diferents. Quina sort -penso jo- que tinguin el català com a llengua vehicular! Quina sort que tots els nens i totes les nenes es puguin entendre en la nostra llengua mil·lenària i que després, a casa o amb els amics, facin servir les seves llengües maternes. Les llengües són una de les riqueses més grans de la humanitat. I ...