Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Afinitats

Unidad de lugar, de Carlos Vitale

A caballo entre la tradición latino-americana y la europea, en opinión de uno de sus principales comentaristas, Gerardo Vacana, la estilizada voz poética de Carlos Vitale alcanza la línea de la pura esencialidad. Esencialidad que produce sensación de vértigo, de caída en círculos concéntricos, en los que un yo, desasido, se interroga acerca de lo que no sabe, de lo que no posee, de lo que no es y de donde no está; todo, desde la perspectiva de esas sucesivas máscaras, que habitan el poeta, y van manifestándose inopinadamente a medida que el lector se adentra en sus páginas. Intensidad conceptual, luminosa revelación de lo que pasa desapercibido, asombrosa capacidad de concentración en universos cerrados de apenas una docena de palabras. Fragmento del prólogo de Luisa Cotoner a Unidad de lugar Con qué código elegirás tu sol la buena semilla el día más sano * Quien dirá lo que callen mis palabras lo que no diga mi voz lo no nombrado * Nada ha cambiado Sólo el...

Ricard Mirabete

Radar A Lluís Calvo L'altre enlloc d'on vas partir. Era un record. Era una nit de coloms marcats a la grava del pont romà. en un carrer en què les passes escollien el marge dret del Mèder, cap a la carretera de Prats. Lliscaves els pues en tolls d'aigua i essències vaporoses. Caminaves sense avançar gaire, de dret al fons de contes d'altres a la matinada. L'onada de nit et duia però seguies immòbil. Vas pensar que una melodia estranya i quasi asiàtica, que provenia qui sap si d'aquell restaurant, t'ennuegava, amb les cartes astrals, el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies una solució d'entre totes les impossibles. Tenies boca i oïda disposats per tal d'escoltar les ones del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves. (Radar, 2012) Antic camí de Taradell A Elena Solís Ara veig créixer el sol com un toll d'infi...

Amerigo Iannacone, poeta i editor

AMERIGO IANNACONE Traducció al català de Rodolfo del Hoyo Amerigo a la meva dreta Amerigo Iannacone va néixer el 1950 a Venafro (Isernia, Molise), al centre sud d'Itàlia. Va morir el 12 de juliol del 2017 atropellat per un cotxe al centre de la seva ciutat mentre anava a esmorzar al bar de sempre. Va publicar més de quaranta llibres entre poesia, narrativa, assaig , traduccions i altres.  Dels llibres de poesia destaquen Disolvenza incrociata (1983), Eterna metamorfosi (1987), L’ombra del carrubo (2001), , Semi (2004), Oboe d’amore (2007), Parole clandestine (2010), Poi , premi “Libero De Libero” 2011 i Sabbia (2014). Dels llibres de narrativa destaquen A zonzo nel tempo che fu (2002), Dall’otto settembre al sedici luglio (2007), Il paese a rovescio e altre fiable (2008), Cronache reali e surreali (2008) i Matrioska e altri racconti (2011)  ... E poi il Fiume Giallo (2012)  . La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. Va ser  ...

L'hort, de Gerardo Vacana

Aquest tríptic està format pels tres primers poemes del llibre L'Orto , de Gerardo Vacana Psiche e Aurora editore, San Donato Val di Comino, 2008 Maig I Maig, mes marià. Pel rosari ens reunim a casa de la veïna més gran. Van dels seixanta als noranta els nostres anys. Jo amb setanta-cinc represento la mitja edat. Tinc la tasca d’ajudar quan es confonen els misteris o quan hem superat els deu avemaria de cada volta. Acceptem serenament els límits de l’edat. Preguem per la fe i la feina per els joves, pocs i descoratjats, per la salut i la pau per a tothom. Portem flors fresques a la Immaculada. Les agafem dels horts o dels boscos que ara assetgen la població. (Són molts els terrenys abandonats a causa de l'emigració.) II Després del rosari fem conversa. Parlem de diversos temes tot evitant murmuracions i tafaneries de comú i tàcit acord. Lamentem les estretors degudes a l’augment dels preus, recordem els anys Trent...