dissabte, 21 de desembre de 2013
Haiku
Edu Barbero, em va enviar aquesta magnífica fotografia amb un haiku del meu llibre Els dits de l'intèrpret.
Etiquetes de comentaris:
Art,
Edu Barbero,
Fotografia,
Poesia
dimecres, 18 de desembre de 2013
IRIS, LA CORTINA MÀGICA
El darrer diumenge d'octubre, la revista BarçaKids, va publicar el meu conte infantil Iris, la cortina màgica magníficament il·lustrat per Núria Feijoo.
Etiquetes de comentaris:
BarçaKids,
Iris,
Núria Feijoó
diumenge, 1 de desembre de 2013
RESEÑA: EL DÍA ANTERIOR AL MOMENTO DE QUERERLE
![]() |
Con Dora Julian, de la Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet |
En una entrada anterior anunciaba la presentación del libro de poemas de Concha García, El día anterior al momento de quererle (Madrid, Calambur, 2013). Reproduzco ahora el texto que leí.
El día anterior al momento de quererle
Todos los libros, y
especialmente los de poemas, tienen varias lecturas. Las varias que puso su
autor, autora en este caso, y las varias que ponemos los lectores a partir de
nuestra experiencia, porque la lectura es también una experiencia que nos pone
el alma frente a un espejo invisible que a menudo nos devuelve nuestra mirada
convertida en otra mirada.

He leído un viaje físico
porque “una semana antes había paseado / por los dédalos de una ciudad magrebí”
o porque “Dudábamos entre ir al norte o / arribar a las inabarcables playas de
guijarros” o porque “me desperté en Belalcázar / bajo la sombra / de dos
árboles” o porque “Una mañana estás en París y dos / minutos más tarde
atravesando la Pampa”.
He leído un viaje en el
tiempo porque “sucede un instante / donde te ves saliendo de un portal / con
quince años menos” o porque “el pasado no carece de una honda huella” o porque
“aquellos son los años que nos quedan”.
He leído un viaje
familiar porque “Unos seres que se repiten / en el tiempo” o porque “Una madre
no tiene por qué / brillar sobre todas las cosas / ni con la misma intensidad /
en cada uno de sus hijos” o porque “En la mecedora que no se balancea / el
aroma de una abuela nos abraza”.
Pero todos esos viajes
confluyen en un viaje interior. El poemario es un alto en el camino, una parada
en el oasis para descubrir qué hay en los espejismos del alma. La escritura es
“un tejido /que puntea la superficie de la tierra / es el cuerpo en el cual
vivimos” “…y el mapa es el dibujo / de una parte de la totalidad”.
![]() |
Al otro lado del estante había más público |
La totalidad existe en
cada instante eterno. En algunos poemas aparece el instante eterno, del que
había hablado José Hierro, y aparece con una fuerza sobrecogedora, capaz de
abrazar el infinito, como en el primer poema, que acaba con estos magníficos versos "Te pone la mano encima / el calor del mundo / que entra por tu frente / amplio como los campos / sin vallas ni árboles."
¿Y qué es lo que hay en
ese viaje interior?
En el escrito de la
solapa dice que el libro se “sostiene en la inminencia y, a la vez, en la
memoria.” Pero inminencia y memoria no están separadas como dos conceptos
independientes, sino que la memoria sirve para explicar el presente.
También alude en la
solapa a “instantes en permanente movimiento”. Ya me había referido ante al
instante eterno, aquel instante que atrapa el poema y que se nos grava de forma
permanente conformando el yo. El yo está sometido a cambio, es un fluir
constante. El día anterior al momento de quererle es un viaje existencial
por diversos territorios ya sean geográficos, ya sean sobre la piel espiritual,
que reflexiona sobre las transformaciones que afectan necesariamente las fibras
más profundas del individuo, en este caso de la poeta. Nos encontramos ante la
búsqueda de un yo anterior perdido, o que cree perdido,
o que tal vez solo
existe en la imaginación, en el deseo, en el libro también hay deseo, un
intento de comprensión de los cambios que este yo ha soportado a través de sus
vivencia y sufrimientos, del encanto y del desencanto. “Como zahorí buscas el
mensaje” o “Ya no soy aquella / que anotó por alguna razón / el verso de
Montale, cuando / aquel tiempo era la vida que es luz azul / amarilla plateada,
verde turquesa, /bienestar hondo.”
Hay también nostalgia, la
nostalgia es el dolor por lo lejano, pero no solamente por lo que fue sino
también por lo que pudo haber sido.
Hay poemas que son una
explosión de felicidad en los que parece que el ser no tiene límites. “Anduvimos
errantes sin casa y sin alas / teníamos la furia del ciclón”. Y en otros poemas
se dibuja el desencanto “Buscamos los profundos enseres que perdimos / cuando
tras el viaje nadie se responsabilizó de la maleta”.
Y están las vidas ajenas
y las vidas de los antepasados proyectándose sobre la vida de la poeta que se
transforma en “otros¨ y “otras”, para poderse explicar su existencia en el
mundo.
La cotidianidad y los
objetos aparecen continuamente porque tal vez son las líneas que trazan el mapa
de nuestro territorio interior para abrirnos al mundo “Ordenas la cocina,
retiras la basura, / pones la comida en el plato del gato / y sientes una
enorme satisfacción / porque controlas todo ese espacio / que te permite
visualizar la estancia / en el momento presente, y hasta / el pasado no carece
de una honda huella / expandiéndose a través de todos esos / objetos cuyo
significado tanto conocemos / porque representan estados de ánimo / en otros
días y ciudades.”
Hay muchas cosas más en
el libro. No puedo extenderme porque hay para hacer una tesis. Es un libro de
una gran profundidad y de una variedad temática que obliga a varias lecturas
separadas y a detenerse en cada tramo. Pero sí que diría, para finalizar, que
el libro es un canto a la vida, al dejarse fluir para ser en plenitud y dejar
de lado inconvenientes y convenciones “La filosofía / se ha apropiado de
nuestras sensaciones / convirtiéndolas en conceptos” … “Para qué más poesía si
nos tumbábamos / sobre la hamaca / que cubría nuestras necesidades.”
Etiquetes de comentaris:
Actes literaris,
LLIBRES,
Poesia
dimecres, 27 de novembre de 2013
EL DÍA ANTERIOR AL MOMENTO DE QUERERLE

Con Concha García iniciamos la tercera etapa de la Cita de poetes, que ahora será la Cita de poetes al Carrer Major y con la que esperamos ofrecer cada mes lecturas y encuentros con poetas.
Concha García nació en La Rambla (Córdoba) en 1956. Ha vivido la mayor parte de su vida en Barcelona. Es autora de diez libros de poesía, entre ellos Otra ley (1987), Pormenor (1983), Ayer y calles (Premio Jaime Gil de Biedma 1994), Cuantas llaves (1998), Árboles que ya florecerán (2001), Lo de ella (2003) y Acontecimiento (2008). También es autora de la novela Miamor.doc (2001 i reedición 2010); del cuaderno de viaje La lejanía. Cuadernos de Montevideo (2013); y del libro de ensayos sobre poesía Asomos de luz (2012). Su poesía ha sido traducida al italiano, inglés, francés, árabe, portugués y sueco. Parte de su obra está incluida en varias antologías. Gran viajera, ha publicado dos antologías de poesía de la Patagonia.
diumenge, 10 de novembre de 2013
"Llegir al metro" al Museu Romàntic de Sitges
LLEGIR AL METRO és un recull de relats que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.
![]() |
Àstrid Alemany |
ens volen i quan ens publiquen perquè hem guanyat un premi no acostumen a fer-ne difusió. Per Sant Jordi va sortir Llegir al metro, obra guanyadora del Premi Recull Joaquim Ruyra de Narració 2012, però no em van programar signatures, ni em van convidar al
![]() |
Vinyet Panyella |
Etiquetes de comentaris:
Llegir al metro,
Narrativa
divendres, 1 de novembre de 2013
Poesia internacional a la Val di Comino
El poeta barceloní Carlos Vitale, d'origen italià, és un dels convidats fixos. Gràcies a ell hem anat a la Val de Comino un bon nombre de poetes catalans i espanyols.
El 2012 vaig participar a la "Settimana della poesia Spagnola". Li vaig explicar a Gerardo que escrivia fonamentalment en català. Li vaig parlar de la nostra llengua mil·lenària, de la nostra cultura i de la nostra literatura, i aquest any em va convidar com a poeta en llengua catalana. Tot i així, cal dir que Gerardo ja tenia coneixements del català. De fet, Carlos Vitale ja li havia traduït el poemari Quadern grec a la nostra llengua juntament amb Jesús Aumatell.
Els dos anys ha estat especialment emotiva la trobada amb els alumnes de l'Institut Tècnic Agrari Estatal d'Alvito on la professora Rita di Fazio, amb el suport d'un grup entusiasta de professors, dirigeix un espectacle de música, dansa i poesia en el qual participen alumnes i professors. Alguns alumnes van llegir els nostres poemes en italià, però de vegades també en català o en castellà.
Aquest any també vam fer una lectura a l'Auditorium de Gallinaro. Auditori on es va presentar l'any passat la traducció a l'italià del llibre de Carlos Vitale Fuori di casa.
La lectura central es fa sempre al Teatre Municipal d'Alvito, en un edifici renaixentista amb records de la lluita antifeixista durant Segona Guerra Mundial. És un acte presidit per l'alcalde d'Alvito i el seu regidor de cultura juntament amb Gerardo Vacana, al qual assisteixin poetes i intel·lectuals de tota Itàlia. Els poetes llegeixen en la seva llengua i després l'actor Dionisio Paglia els llegeix en italià. Em va impressionar tant, que li vaig dedicar un poema:
M’escolto
en tu
i la
meva veu es fa gran,
s’incrusta
en las pedres seculars,
es
repeteix a les muralles,
als
arcs,
als
passadissos,
i
torna a mi sense desvetllar el seu secret.
Mi ascolto in te
e la mia voce si fa grande,
si incrosta nelle pietre secolari,
si ripete nelle muraglie,
negli archi
negli anditi,
e torna a me senza rivelare il suo segreto.
(Traducció
a l’italià de Maddalena Vacana)
Etiquetes de comentaris:
Actes literaris,
Val di Comino
dimarts, 22 d’octubre de 2013
Quin niu més bonic! i altres llibres


Amb Barcanova ja tinc llibres per a tots els cicles.
Quin niu més bonic!, per a lectors a partir de sis anys.
La colla del fantasma Barruf i El capità Barruf i els caçafantasmes, per a lectors a partir de vuit anys.
El secret del planeta Moix i El talismà de l'Ariadna, per a lectors a partir de de anys.
Per això em van proposar d'enregistrar un vídeo de promoció dels meus llibres. Aviat el podreu veure. De moment, aquí teniu algunes fotografies del making off.
Etiquetes de comentaris:
LLIBRES,
Quin niu més bonic!
dilluns, 30 de setembre de 2013
L'hort, de Gerardo Vacana
Aquest tríptic està format pels tres primers poemes del llibre L'Orto, de Gerardo Vacana
Psiche e Aurora editore, San Donato Val di Comino, 2008
Maig
I
Maig,
mes marià.
Pel
rosari ens reunim
a casa
de la veïna més gran.
Van
dels seixanta als noranta
els
nostres anys. Jo amb setanta-cinc
represento
la mitja edat.
Tinc la
tasca d’ajudar
quan es
confonen els misteris
o quan hem
superat els deu
avemaria
de cada volta.
Acceptem
serenament
els
límits de l’edat. Preguem
per la
fe i la feina per els joves,
pocs i
descoratjats,
per la
salut i la pau per a tothom.
Portem
flors fresques a la Immaculada.
Les agafem dels horts o dels boscos
Les agafem dels horts o dels boscos
que ara
assetgen la població.
(Són molts els terrenys abandonats
a causa de l'emigració.)
(Són molts els terrenys abandonats
a causa de l'emigració.)
II
Després
del rosari fem conversa.
Parlem
de diversos temes
tot
evitant murmuracions i tafaneries
de comú
i tàcit acord.
Lamentem
les estretors
degudes
a l’augment dels preus,
recordem
els anys Trenta o Quaranta
que
semblen estar de tornada.
Però
tenim la bona sort
de
viure en un poble:
encara
ens podem alimentar
amb els
genuïns productes del camp
i amb
els animals criats al corral.
III
Maig,
mes de la rosa
i també
de les herbes altes i gruixudes,
que
agraden a guineus, mosteles i martes:
és més
fàcil acostar-se als corrals,
fer
massacre de gallines.
(Ràbia
i desesperació
en
veure-les desaparegudes o mortes.)
6-8
de juny de 2004
Traducció: Rodolfo del Hoyo
Traducció: Rodolfo del Hoyo

dimarts, 13 d’agost de 2013
Algunes formes del silenci

1
L'arbre floreix.
Un insecte pon l'ou
al dedins d'una flor.
2
El vent escampa ulls.
3
El paisatge és el caminant, que l'observa
4
Els ulls de la fotografia no tenen la llum que va veure el fotògraf.
5
L'ésser és el camí del somni.
6
L'ésser és el límit del somni.
7
El somni és el límit de l'ésser.
8
El somni és el límit del camí.
9
Obro les mans i em cau el desig que ofereixo.
10
Plou damunt un somriure de paper.
11
Tinc els dits cansats de tanta ombra.
12
Creix al meu costat, però no hi sóc.
13
El ganivet penetra la carn de la fruita.
L'esperit, una teranyina fosca.
dijous, 8 d’agost de 2013
Haikus

1
Rere la finestra,
en oli blau la mirada.
Cau l'ull com un full.
2
Sóc més veus que dues,
sons al cercle de l'instant.
Però, qui és qui escriu?
3
Buit de sang sóc fang.
Buit de mi m'omple la pedra.
Vine, escultor d'ombres.
4
Un home es fa fum.
L'ànima i l'enigma es besen.
L'home fum s'escampa.
5
Tremolen els anys.
Dibuixes tortes les lletres.
Sap llegir la lluna.
6
Sí, també la por
frega les paraules tortes.
Per què em despertares?
© Rodolfo
del Hoyo
dilluns, 22 de juliol de 2013
Farandulers, nova estrena d'Alquimistes teatre
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cal felicitar les directores Francia Gajardo i Verónica Ramírez pel seu excel·lent treball artístic i organitzatiu, ja que han gestionat tota la FITI amb dotze espectacles, dos tallers i una taula rodona. I també cal felicitar els pares i mares que van moure cel i terra per aconseguir finançament per al muntatge i per a tota la FITI.
.jpg)
.jpg)
No s’ha de discriminar cap tipus
d’expressió ni de llenguatge artístico-creatiu, ni valorar-los segons el tipus de
persona que els produeix, sinó que, en tot cas, cal valorar-los.
La cultura, l’art i la
creativitat, executats en llibertat, constitueixen, per ells mateixos, un
instrument de millora de la vida de les persones i són moltes les
possibilitats de desenvolupament que presenten, entre elles, l’accés al treball
i a l’exercici professional.
Des de fa molts anys
administracions i entitats han dedicat i dediquen grans esforços a favor de la
plena autonomia a través del treball. Cal, però, que tots plegats ens preocupem per la plena
integració de les persones amb diversitat funcional al món de la cultura, una
cultura que esdevé, així, més solidària i més creativa.
Dit això, tots sabem que, tot i
les bones intencions, hi ha una àmplia sèrie de prejudicis i actituds que
generen obstacles notables per a l’accés a la cultura, l’art i la creativitat
a les persones amb diversitat funcional. Cap grup de teatre o de dansa formats per persones cegues, o sordes, o amb paràlisi nerviosa, o amb discapacitat psíquica, no apareix en les programacions habituals dels teatres. Malgrat les dificultats a les quals m'acabo de referir, Alquimistes Teatre ha aconseguit participar en un muntatge de la propera temporada del Teatre Nacional de Catalunya.
Santa Coloma de Gramenet amb el Grup de Teatre Alquimistes i amb la FITI vol obrir les seves portes a tots els espectadors, amics i amants del teatre perquè puguin conèixer millor nous llenguatges escènics i estètics. I també volem obrir un espai de debat i reflexió al voltant de l’art, la diversitat funcional i la integració.
divendres, 14 de juny de 2013
Vedegust amb un fil de veu
He volgut fer un joc de paraules al títol. Un fil de veu és el projecte literari que el poeta Jordi Valls gestiona conjuntament amb la cafeteria Vedegust, de la Biblioteca Singuerlín Salvador Cabré, de Santa Coloma de Gramenet. El fil de veu no es refereix a la veu prima o feble, que gairebé no se sent, sinó al testimoni que es van passant els lectors. Els assistents a l'acte trien algun capítol d'una novel·la, o algun relat o algun poema i llegeixen en veu alta dues o tres pàgines i passen el llibre al següent, que farà el mateix. en acabar fan tertúlia, si pot ser amb l'autor present. El 12 de juny passat van triar el meu llibre de relats Llegir al metro. Vam llegir dos relats. El primer, el que porta el títol del llibre, el va triar en Jordi Valls. El segon, "Milking", el vaig triar jo.
Va ser un acte molt interessant. Des del punt de vista de l'autor, és enriquidor sentir com altres persones llegeixen en veu alta el que tu has escrit i situar-te com a espectador tot analitzant el relat molt més que no pas ho havies fet en el moment de crear-lo. Des d'un punt de vista mutu, autor / lector, és també molt enriquidor perquè en ser poques persones (a la fotografia som set més qui tenia la càmera tot i que vam arribar a ser-ne 10), en ser poques persones, deia, la confiança que s'estableix per la proximitat permet fer una tertúlia relaxada i alhora profunda on tothom acaba explicant anècdotes personals a partir dels relats. Un encert de programació. Ara es farà un descans fins al setembre.
Etiquetes de comentaris:
Actes literaris,
Llegir al metro,
Narrativa
dimarts, 11 de juny de 2013
Llegir al metro a Connexió Barcelona, de BTV
Un magnífic reportatge de Marta Ballesta a l'espai "In Situ" del programa Connexió Barcelona, de BTV sobre el meu llibre de relats Llegir al metro, emès el dia 10 de juny de 2013.
Us convido a veure'l. Només són cinc minuts.
Us convido a veure'l. Només són cinc minuts.
Etiquetes de comentaris:
Llegir al metro,
Mitjans
diumenge, 9 de juny de 2013
SALVEM LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA
Benvolgudes i
benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,
Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.
Podem dir amb
orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que
coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal amb llibres signats i farcida de records.
Durant aquests
anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe
amb els escriptors i escriptores que ens hem acostat a les aules per
comunicar-nos directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem
explicat com s’escriu un llibre, com es
creen els personatges, com s’inventen les històries, com es dibuixen els
àlbums...
L’alumnat
català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i que són els
seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis. I entre
tots i totes hem contribuït a crear un país més culte, més pròsper i més
europeu amb uns índex de lectura i consum de llibres prop dels nivells
francesos i alemanys.
Això ha estat
des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els pioners que van obrir
camins en temps difícils, des d’institucions com Rosa Sensat o editorials com
La Galera, passant per autors com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià
Sorribas o Josep Vallverdú.
Ara, l’any
2013, a moltes escoles de Catalunya es considera que els llibres són una despesa prescindible
per a les famílies i cal que siguin
reciclats i passin de mà en mà sense pertànyer a ningú. La “reutilització”
sovint no fa distinció entre llibre de
text i llibre literari.
El Departament
d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a aquest procés amb el seu
programa d’ajuts, institucionals, a les AMPES que sol·licitaven el finançament
de llibres de lectura per a ser socialitzats, però l’any 2011 va rectificar gràcies al Manifest per la
No Reutilització del Llibre literari a
les Aules que vam promoure els autors.
El Manifest va ser signat per més de 400 persones vinculades al món del
llibre i podeu trobar-lo aquí: http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/
I, malgrat
tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies NO COMPRA LLIBRES als
seus fills.
Qualsevol
decisió que modifica una dinàmica determinada comporta conseqüències.
Les
conseqüències del “reciclatge”,“socialització” “reutilització” o “segrest”
provoca problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la
descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura
professional de molts autors i autores.
Però el pitjor
de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels
nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres. La “tasca
educativa” que es pretenia (potser carregada de bones intencions) està
aconseguint modificar negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la
relació lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un
cop els nostres nens i nenes siguin
adults.
Us convidem a
reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i
el respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura literària i
editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i autores catalans que escriguin
en la nostra llengua i s’adrecin als vostres alumnes des del nostre imaginari
col·lectiu.
Ho teniu a les
vostres mans.
QÜESTIONS PER A LA
REFLEXIÓ SOBRE EL “RECICLATGE” I /O
“SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES LITERARIS A L’ESCOLA.
Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL
LLIBRE LITERARI del llibre literari a l'aula : la compra de 25 o més
llibres del mateix títol idèntics --propietat del Centre
Educatiu--- prescrits per a un curs com a lectura obligatòria
per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, independentment del professorat que tingui
assignat el curs i les seves preferències personals.
Queden fora d’aquesta
consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de lectura”, “la
biblioteca d’aula” “la biblioteca de l’escola” o altres activitats que molts
mestres i professors i professores fan servir per transmetre el gust per la
lectura al seu grup classe.
Creiem que aquesta mena de “socialització” del llibre de lectura s’ha
produït paral·lel.lament a la socialització del llibre de text a les
Escoles i que s’ha fet amb la mateixa finalitat d’estalvi del seu
cost sense reflexionar suficientment
sobre com pot afectar la motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la
didàctica de la tasca docent a l’aula i els contravalors que indirectament
reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.
Els autors i autores ens
preguntem:
Quines finalitats persegueix “la
reutilització”? Fomentar la lectura o estalviar el
cost de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies
necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de llibres, però
en el 90% de les llars catalanes la compra d’un llibre de lectura de vuit euros
és una despesa assumible i petita comparada amb altres despeses educatives que
les famílies assumeixen naturalment (motxilles, material escolar, material
esportiu, connexió a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles
concertades etc).
Com afavoreix un llibre “socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de lectures
per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit dins l’aula? Per
quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants llibres es llegeixen els nens al
llarg d’un any gràcies a aquest sistema amb un títol idèntic i repetit?
Quants anys de prescripció obligatòria en un mateix nivell suporta un llibre? Cinc, sis, deu anys llegint un
mateix llibre perquè és propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?
Si ja hi ha llibre assignat de lectura com s’implica el professorat en la
recerca de novetats i prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de
les noves publicacions, revistes prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la
lectura si ja té un llibre assignat que no pot canviar?
Quina és la motivació didàctica del
professorat en el cas de no haver triat el llibre? Si no ha triat la lectura i tal
vegada no l’hi interessa o no és del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme
i les ganes de llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre
i de nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha
vingut imposada.
Què passa quan alguns llibres es deterioren?
L’estat físic del llibre pot ser un mal conductor de la vinculació del
nen amb l’objecte? Què sent un nen quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si
l’únic espai de lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és
l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el llibre de
text obligatori?
Com es renoven els títols de la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una
quantitat alta de diners en la compra de títols repetits per aula?
I si aquests 25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any
rere any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una biblioteca
Escolar?
I d’altra banda el que entenem
per “socialització del llibre literari a l’aula” creiem que afecta;
LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS QUE REP L’ALUMNE
Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:
Hem de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el tenim només a
l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa? El podem subratllar? Hi
podem anotar coses? On quedarà constància del nostre nom i la data en què el
vam llegir?
És necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan
volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem de viatge?
Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres tenim a la nostra
habitació? Tenim biblioteca personal?
Cal que existeixin les llibreries? És només tasca del professor
la recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les novetats? On, si
no a les llibreries tenim el plaer de
triar i remenar llibres nous abans
d’escollir la lectura que ens sedueixi?
Què en queda de la visita d’un autor o una autora a qui
hem llegit i que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens ha dit del
llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una implicació directa entre
els autors, els lectors i les lectures.
Són realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els set o vuit euros. Un menú de vuit euros és barat i un
llibre de vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment? Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper
reciclat i que són ecològics i
sostenibles?
Un llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions,
d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre volem compartir amb
la persona que el rep totes les sensacions que transmet el seu contingut. Si
percebem que el llibre ja no té valor, tindrem ganes de regalar-ne?
Què significa comprar un llibre? És una despesa innecessària
i prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a aprendre, a
desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per una novel·la, un
llibre de relats o de poemes, o per un àlbum il·lustrat és llençar els diners?
No seria millor considerar el llibre com una inversió en comptes d’una despesa?
Tenim diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de
marca, o la connexió a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor
sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és purament
funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car i un videojoc de cinquanta
no?
Quin valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai d’on
treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les històries que
llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la feina que fan. Ens
fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens operen i nosaltres paguem un
diners per la feina feta. Pensem que els creadors no han de cobrar per la tasca
que fan? Si la cultura no es paga (pirateria), qui farà res per la cultura?
QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉ PER
ALS LLIBRES, ELS AUTORS I LA NOSTRA CULTURA
LA DECISIÓ DE “SOCIALITZAR” ELS LLIBRES?
Els llibres socialitzats són
ràpidament descatalogats per falta de vendes. Sovint els llibres exitosos -que
són els que més es “segresten” a les aules- són condemnats a desaparèixer.
Les editorials infantils i juvenils i impremtes entren
en crisi. El sector editorial representa un percentatge
important de la nostra industria cultural. Els llibres socialitzats suposen
acomiadaments, disminució de salaris, condicions més precàries de treball i
possibles tancaments editorials amb la conseqüent pèrdua de col·leccions i
títols que pot suposar.
Les llibreries tanquen. Sobretot les de proximitat, que en
bona part depenen de les compres escolars
periòdiques. Molts pobles i ciutats
petits veuen desaparèixer les seves llibreries i llibreters.
Les estratègies editorials es decanten envers les
traduccions d’èxits internacionals i no publiquen literatura catalana infantil
i juvenil.
Els resulta més eficaç apostar per bestsellers d’imitacions i modes que poc
tenen a veure amb la nostra realitat. El futur augura una colonització cultural
i lingüística.
Els autors i autores catalans de literatura infantil i
juvenil deixen d’escriure.
En
veure disminuïts els seus ingressos
entre un 30 i un 50 per cent no poden continuar dedicant-se precàriament a
l’escriptura ni visitant escoles.
I sobre aquest
darrer punt, que ens afecta directament, volem ser clars i parlar-vos de les
nostres condicions laborals sobre les quals hi ha mites i llegendes fonamentats
en el desconeixement.
EL QUE NO SABÍEU SOBRE LES
CONDICIONS LABORALS DELS ESCRIPTORS
Els qui vivim
de l’escriptura som una espècie en vies d’extinció. Som treballadors autònoms
i, com a tals, gairebé no disposem de drets ni cobertures. No tenim nòmina. No
tenim vacances. No tenim atur. No tenim baixes per malaltia.
- Mensualment un autor/a paga
una mitjana mensual de 600 euros al règim de la seguretat social d’autònoms per
poder-ne cobrar 1.000 en la jubilació i cobrir la seva cobertura sanitària.
- Els avançaments per un llibre
infantil-juvenil són de l’ordre de 1000 euros bruts. (790 nets) en concepte de
drets d’autor futurs. Es lliuren un cop ha estat escrit el llibre.
- Les liquidacions pels llibres
es fan UN COP a l’any. Representen entre el 10% i el 5% del preu del llibre
sense IVA (aprox. 50 cèntims per llibre).
- A la liquidació anual bruta
s’ha de descomptar el 21% d’IRPF i s’ha de dividir en 14 parts (per poder
disposar de pagues per Nadal i vacances).
- Durant l’any l’autor ha
d’autofinançar l’escriptura dels seus llibres amb les liquidacions de les
vendes dels llibres anteriors. (autocrèdit)
- Els premis literaris són un
“avançament” en concepte de drets d’autor futurs.
- Les agències literàries (en
el cas de tenir-ne) cobren un
percentatge del 15% brut de les vendes dels autors i autores.
Els autors som
treballadors amb pocs drets sindicals (gairebé cap) que arrisquem el nostre
temps i la nostra creativitat i que aspirem a viure sòbriament de la nostra
feina.
ES DIFÍCIL
SOBREVIURE AMB L’ESCRIPTURA, PERÒ CAL QUE SIGUI POSSIBLE.
I malgrat tot,
durant tots aquests anys no hem perdut la il·lusió i hem buscat la manera de
continuar escrivint per a nens, nenes i joves fent altres feines
complementàries que ens permetessin viure i
ens deixessin el temps necessari per dedicar a l’escriptura (col·laboracions
periodístiques, traduccions, guions, xerrades, conferències, classes,
seminaris...). Hem arriscat la seguretat de la nòmina per la contribució a un
imaginari col·lectiu que no existia en els anys 70. Ara, gràcies a nosaltres,
els escriptors i escriptores, els joves catalans tenen referents de ficció que
abans només trobaven en els autors anglesos, escandinaus o francesos. Pensem el
món des d’aquí, des de casa nostra, ben a prop seu. Estimem la llengua, estimem
la cultura, promovem la imaginació i la creativitat dels nostres infants i
creiem fermament que un país s’aixeca gràcies als seus futurs ciutadans i als
valors que hagin adquirit al llarg dels seus anys d’educació.
Per això
escrivim per als nostres petits i joves i els parlem d’aquelles coses que ens
preocupen i els fem pensar, somniar i desitjar un món millor.
MANIFEST
SALVEM LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA.
La situació actual del sector del llibre juvenil
i infantil català -provocada per la socialització massiva de llibres literaris-
ens aboca a una perillosa catàstrofe que
si no corregim ràpidament pot acabar essent irreversible.
ELS AUTORS I
AUTORES DE LIJ EN PERILL D’EXTINCIÓ APE, demanem a l’Escola Catalana, a les AMPES, al
Professorat i a les Institucions Educatives i Culturals de Catalunya que
reflexionin seriosament sobre les conseqüències pedagògiques, culturals,
econòmiques, creatives i identitàries que comporta el “reciclatge” de llibres
literaris a les aules i que col·laborin
a evitar aquest drama.
DEMANEM:
La supressió de la política de “socialització” de
llibres literaris a l’Escola i la
recerca de solucions per tal de proporcionar aquests llibres als nens que no
s’ho poden permetre (donacions editorials, beques nacionals o estatals, préstec
bibliotecari, fons d’autors, creació de fundacions).
El foment del valor social del llibre com a objecte, com
a regal, com a tresor.
La inculcació del valor sentimental del llibre i de la
relació íntima que s’estableix amb el
seu lector/a. (biografia personal, memòria infantesa, símbol, record).
La inversió anual en la biblioteca escolar amb compres
de llibres actualitzats i proporcionals al nombre d’alumnes que la utilitzen.
Nous programes de revitalització de les biblioteques.
L’educació de pares i mares perquè fomentin la visita a
llibreries, la compra periòdica de llibres,
la creació de biblioteques familiars a les llars i la lectura
compartida.
El reconeixement de la importància de la feina de les
persones que fan possible que existeixin els llibres ( autors, il·lustradors,
editors, llibreters etc.).
La valoració de les trobades d’autors i lectors a les
Escoles i Instituts com una oportunitat privilegiada d’estímul a la lectura.
La recomanació a les aules, la presència a les
biblioteques i la visibilitat a les
llibreries de llibres d’autors catalans, en equitat amb els autors estrangers.
En aquests moments formem part de l'APE:
Pasqual Alapont, Josep Albanell, Núria Albertí, Ricardo Alcántara, Josep Maria Aloy, Mercè Anguera, Mercè Arànega, Cinta Arasa, Jesús Ballaz, Santi Baró, Ignasi Blanch, Victòria Bermejo, Àngel Burgas, Sergi Càmara, Eulàlia Canal, Mercè Canals, Anna Canyelles, Maite Carranza, Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Agustí Comotto, Jaume Copons, Carles Cortès, Jordi Cortès, Toni Cotet, Antoni Dalmases, Marta Dansa, Jordi de Manuel, Rodolfo Del Hoyo. Miquel Desclot, Begoña Esteban, Txus Fernàndez, Lluís Farré, Jordi Fenosa, Anna Fité, Jordi Folck, Dolors Garcia i Cornellà, Antoni Garcia Llorca, Sandra Gómez, Josep Gòrriz, Xavier Gual, Lluís Hernàndez Sonali, Pau Joan Hernàndez, Ramon Homs, Maria Angels Juanmiquel, Òscar Julve, Gemma Lienas, Lluís Llort, Enric Lluch, Cristina Losantos, Salvador Macip, Anna Manso, Glòria Marin, Eduard Márquez, Meritxell Martí, Pere Martí Bertran, Andreu Martín, Joan Antoni Martín Piñol, Frederic Mayol, Francesc Miralles, Pep Molist, David Nel·lo, Mertxe París, Pol Pascual, Lena Paüls, Nathalie Pons, Joan Portell, Gisela Pou, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Elisenda Queralt, Maria Carme Roca, Elisenda Roca, Sebastià Roig, Carles Sala, Gemma Sales Amill, Xavier Salomó, Gabriel Salvadó, Eva Sans, Care Santos, Eulàlia Sariola, Jordi Sierra i Fabra, Isabel Clara Simó, Andreu Sotorra, Maria Tarragó, Anna Tortajada, Mercè Ubach, Clara V. Fleck, Tina Vallès, Jordi Vila.
Etiquetes de comentaris:
Autors i Autores en Perill d'Extinció,
Cultura,
Lletres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)