El bosc dels somnis perduts

A caballo entre la tradición latino-americana y la europea, en opinión de uno de sus principales comentaristas, Gerardo Vacana, la estilizada voz poética de Carlos Vitale alcanza la línea de la pura esencialidad. Esencialidad que produce sensación de vértigo, de caída en círculos concéntricos, en los que un yo, desasido, se interroga acerca de lo que no sabe, de lo que no posee, de lo que no es y de donde no está; todo, desde la perspectiva de esas sucesivas máscaras, que habitan el poeta, y van manifestándose inopinadamente a medida que el lector se adentra en sus páginas. Intensidad conceptual, luminosa revelación de lo que pasa desapercibido, asombrosa capacidad de concentración en universos cerrados de apenas una docena de palabras. Fragmento del prólogo de Luisa Cotoner a Unidad de lugar Con qué código elegirás tu sol la buena semilla el día más sano * Quien dirá lo que callen mis palabras lo que no diga mi voz lo no nombrado * Nada ha cambiado Sólo el

M'encanten els follets. M'agrada posar-los als meus contes i m'agrada trobar-los en els contes d'altres autors. De petits éssers fantàstics hi ha a totes les cultures del món. Potser algun dia us parlaré d'aquells que perviuen dins l'àmbit lingüístic català. Moltes d'aquestes famílies de follets viuen a les cases, on fan tota mena de trapelleries als seus estadants. És el cas de la família d'en Tumai, que té la seva casa a la lleixa de la xemeneia de la granja del senyor i la senyora Bougràs. Potser us heu adonat que començava a parlar d'un llibre, oi? Es tracta de Xarop de banya d'unicorn , de Muntsa Mimó . Una història molt divertida i alhora plena de missatges per als lectors més joves. En Tumai és el més petit dels seus germans i està tip que no el deixin fer etremaliadures, com ara posar cues de sargantana a la sopa del senyor i la senyora Bougràs. En Tumai vol ser gran, per això no s'ho pensa dues vegades quan la Rata Grisa li di

La vida és bella, sens dubte, malgrat que sempre hi ha dolents que s'entesten a demostrar tot el contrari, que organitzen guerres i expulsen milions de persones de casa seva. I no obstant, a cada instant neix un nen i neix una flor. A cada instant neixen els animals que poblen la terra, i cada dia surt el sol, i bufen els vents i la pluja rega la terra. A cada instant un nen llegeix un llibre en algun racó del món, i gaudeix amb les aventures escrites, i creix com a persona. De vegades, aquest racó del món és a prop, i el llibre és meu.  Fa poc vaig visitar l' Escola Palau , de Palau Solità i Plegamans. Els nens havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes . Sovint em pregunten, a totes les escoles que visito, si escric històries de por. I els dic que no, que la por em fa por, i que per això vaig escriure un llibre on hi havia bruixots esbojarrats i un fantasma divertit, que en lloc de tenir un garfi, tenia un plomall, i en lloc de tenir una pota de pal, teni

De vegades hi ha dies especials i darrerament no sé què passa que he tingut la sort de viure uns quants de seguits. Serà perquè visito escoles? Penso que bona part és degut a això, a l'energia que m'aporten els joves lectors i a la il·lusió i al treball infatigable dels mestres amb qui em trobo arreu del país. Però aquesta vegada vaig tenir un plus, vaig compartir un llarg viatge d'anada i tornada, des de Santa Coloma de Gramenet fins a Ulldecona, amb una escriptora amb qui vaig gaudir d'una conversa intensa, extraordinària i enriquidora, que em va fer oblidar el cansament de tantes hores de conducció. Es tracta de la Muntsa Mimó , autora del llibre Xarop de banya d'unicorn , que també havia de visitar l' Escola Ramón y Cajal . En un altre moment ja us parlaré del seu llibre. Em va agradar tant que el vaig llegir dos cops seguits. I, ara que l'he coneguda, el tornaré a llegir. Els alumnes de cinquè havien llegit El somriure de la Natàlia . Vam