 |
| Acte de nomenament com a Escriptor de capçalera. De dreta a esquerra Gemma Creus, directora de l'Escola Sant Just; Chema Corral, amic i llicenciat en Història; Núria Palon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; jo o Lluís Soler, director de la Biblioteca Central |
La Biblioteca Central de
Santa Coloma de Gramenet és un agent cultural de primer ordre amb una
programació literària continuada, de qualitat i molt diversa, oberta a totes
les edats i sensibilitats. Però aquesta dedicació a la promoció cultural en
general i al foment de la lectura en particular és producte d’una evolució en
el propi concepte de biblioteca.
La Biblioteca Central de
Santa Coloma de Gramenet és hereva de la vella biblioteca Ferran Valls i
Taverner, que alguns encara recorden com la biblioteca del poble antic. La
vella biblioteca i l’espai que ocupava han desaparegut però encara romanen en
la memòria petita dels joves d’un altre temps que passàvem a diari hores de
lectura i estudi i, també, en la memòria de la història local en la lluita per
la normalització del català.
 |
De dreta a esquerra, Mercè Canals, amiga, escriptora
i il·lustradora de llibres infantils; Eva Montiel bibliotecària
i Victòria Palma, amiga i periodista musical |
La biblioteca era una
sala gran folrada de llibres de dalt a baix. Hi havia unes quantes fileres de
taules de paret a paret amb cadires a banda i banda i una barra amb punts de
llum a l’alçada del cap. Al fons de la sala i damunt d’una tarima força elevada
hi havia la taula de la bibliotecària envoltada d’un petit mostrador. La
bibliotecària ens feia una mica de respecte perquè ens acusava amb la mirada i
sempre ens renyava perquè parlàvem massa alt. Però darrere del seu rostre
circumspecte havia un bon cor i una bona dona sempre disposada a ajudar-nos i a
informar-nos del que calia. Cal dir, però, que la bibliotecària tenia molta raó
quan ens mirava malament perquè els joves no només anàvem a estudiar, també
anàvem a lligar.
La biblioteca no era un
equipament per fer activitats, estava concebuda con un espai de lectura i
estudi. Però era l’únic espai una mica ampli de la ciutat i allà és a on l’any
1970 un grup de mestres d’Òmnium Cultural va començar a fer classes de català
per a infants. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast, fins i tot hi
havia mares que ploraven perquè no podien matricular els seus fills.
La Biblioteca Ferran
Valls i Taberner es va tancar a finals dels 80 perquè l’edifici havia de desaparèixer amb la remodelació de la Plaça de la Vila, i es va traslladar als
baixos de l’Escola Bartomeu Rosselló-Pòrcel mentre es feien les obres de la que
seria la Biblioteca Central, que s’inaugurarà la primavera del 1995. I es dirà
Central, perquè l’any 1991, quan es va fer la primera contractació d’obres, essent
Chema Corral regidor de Cultura, l’ajuntament ja tenia un pla de biblioteques,
feliçment finalitzat amb la inauguració de la Biblioteca del Fondo l’11 de
setembre del 2014.
 |
A l'esquerra Marta Montañá, amiga i il·lustradora,
a la dreta Elena Castaño, bibliotecària |
I és aleshores quan la
Biblioteca Central esdevé un equipament de referència per a tota la ciutat. Les
entitats, l’ajuntament, els centres docents i els particulars utilitzarem la
biblioteca per als nostres actes de manera particularment intensa. He presentat
allà bona part dels meus llibres i amb l’Associació Colomenca de Literatura
(Acolite) hem realitzat moltíssimes activitats d’homenatges a autors, de
difusió dels autors locals i en especial dels joves, presentacions de llibres, conferències,
lectures, lectures dramatitzades, sessions amb cantautors, maratons de
lectures, taules rodones, tertúlies, etc. Allà també han fet bona part del seus
actes el Fòrum Grama i el Grup de Debats, han fet exposicions les entitats de
cultura tradicional i popular catalana i associacions de tota mena i condició han
utilitzat els espais disponibles.
No obstant això, la
Biblioteca Central durant els primers anys serà bàsicament contenidor d’activitats
culturals. Tret dels clàssics Clubs de Lectura i L’Hora del Conte, encara
trigarà uns anys a ser també un agent cultural generador de propostes.
Des de fa uns anys, la
Biblioteca Central, com la resta de les biblioteques colomenques han
esdevinguts agents culturals actius. Ara són bibliotecaris i bibliotecàries qui
em demana que faci activitats. Ens asseiem amb el director de la Central, en
Lluís Soler, amb l’Eva Montiel i amb l’Elena Castaño, responsable d’infantil i
juvenil, i planifiquem junts tot un seguit d’activitats que després
desenvolupem amb l’ajut de la Chone: L’Hora del Conte amb la Lea i
el Cargol, la presentació de la Guia d’Autors Locals, el Club de
Lectura infantil i juvenil I tu, què llegeixes? i un projecte
d’animació a la lectura amb les escoles de la ciutat, Llegim amb Rodolfo del Hoyo, que promou la relació entre les escoles i les
biblioteques Central i Can Peixauet mitjançant la meva obra infantil. Però la col·laboració s’estén
també a les altres biblioteques de la ciutat. A més de l’activitat amb les
escoles, hi col·laboro amb L’Hora del Conte a la de Singuerlín, lectures de
poemes i narracions per a la gent gran de residències a la de Can Peixauet,
presentacions de llibre a la de Fondo. I el que seguirà.
Estem d’enhorabona amb
les biblioteques colomenques i els hem d’estar molt agraïts. Jo ho estic per
partida triple, pel que m’ofereixen com a ciutadà, pel que em permeten fer i
perquè m’han nomenat Escriptor de Capçalera. No puc demanar més.
Acabo de leer un libro que me ha parecido muy interesante para lectores a partir de 6 años. Tafiti y el viaje al fin del mundo, escrito por Julia Boehme y dibujado por Julia Ginsbach. Dos julias geniales, como veréis. 
Es un cuento precioso, ayuda a los niños a pensar, a tener curiosidad por las cosas. Les enseña que nada es fácil, pero que la recompensa es grande, y les enseña, también el valor de la amistad desde la más tierna edad. Un cuento muy recomendable.
