Emoció a l'Escola l'Assumpció, de Deltebre

Em fascinen els paisatges tan variats de la nostra terra catalana. Fa uns dies anava cap a Deltebre tot creuant quilòmetres i més quilòmetres de conreus d'arròs a poca distància de les dunes i el mar. No m'agrada conduir, però aquell paisatge captivador m'oferia pau i em feia imaginar que el cotxe era un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. en aquell moment no era conscient que l'estaven declarant reserva de la biosfera.

M'esperaven els alumnes de sisè de l'Escola l'Assumpció. Havien llegit El talismà de l'Ariadna. Si el paisatge m'havia captivat, l'escola em va seduir. Em va rebre un ninot del personatge Ariadna de mida natural. In un cop dintre de la biblioteca em vaig emocionar. No és que sigui bleda, qualsevol autor s'emocionaria si veiés construïts escenaris amb els mons que havia somiat per al llibre. Vaig fer moltes fotografies, però les meves són bastant dolentes comparades amb les que va fer un mestre que duia una càmera de les bones. Per veure l'atmosfera que es respirava i per llegir el que deien els nens, us convido a visitar el Bloc de Lectura de l'escola.

També em van fer treballar molt amb les preguntes. Vam estar una hora i quinze minuts de tertúlia que van passar sense adonar-me. I en acabar uns nens se'm van acostar per regalar-me un pastís que havien fet amb els personatges del llibre. Això es menja, em deien. El meu menjador fa olor de galeta.

Aquesta feina només es pot fer quan hi ha al darrera un equip de mestres excepcional. Gràcies Pasqual Bertomeu, gràcies Iolanda Fernández, gràcies Montse. Abans de marxar els mestres em van donar un dossier on explicaven com havien treballat la lectura del llibre. En Pasqual Bertomeu em va explicar que per llegir el darrer capítol van anar tots els nens a la biblioteca del poble i després van fer debat. Una de les conclusions que van treure és que havia de fer un tercer llibre de l'Ariadna i els moixans. No puc decebre els meus lectors.

Lectura al Bosc de la Pabordia

L'Escola El Bosc de la Pabordia està en un lloc preciós als afores de Girona, envoltada d'arbres i del cant dels ocells, però aquí s'acaba el que podria ser un espai idíl·lic perquè sembla que el Departament d'Ensenyament s'hagi oblidat que hi ha nens que comencen a preparar el seu futur, que serà també el futur del país. L'Escola està feta de barracons i els pares han invertit on ho havia d'haver fet el Govern. Les casetes de fusta, els arbres, el sorral i la pista de bàsquet les han pagat els pares.

Em va obrir la porta una administrativa que va dos cops per setmana. No pot ser que les retallades afectin l'educació dels infants d'aquesta manera. I tot i així, mireu quina il·lusió, quina alegria als seus rostres. El mateix he de dir dels mestres o almenys de la mestra que vaig conèixer, que havia dedicat una part del seu temps a fomentar la lectura, a fer nous lectors. Els nens i les nenes van llegir El capità Barruf i els caçafantasmes. Em van fer moltíssimes preguntes sobre aquest llibre i sobre el llibre anterior, La colla del fantasma Barruf, perquè havia qui es va animar, després de la primera lectura, per seguir coneixent les aventures d'aquests personatges tan esbojarrats. Em van demanar que fes un tercer llibre. M'ho demanen tant a les escoles, que m'ho estic pensant seriosament. Ja tinc algunes idees. A ells els hi vaig explicar. A vosaltres us faré esperar una miqueta.

Bons lectors a l'Escola Ernest Lluch d'Abrera

Quan enfilo per l'A2 cap Abrera, o cap a Lleida, o cap a Igualada, o cap a Bellpuig, o cap a Tàrrega, però sempre, sempre cap Abrera tot passant per Martorell, evoco repetidament el record de dos bons amics, l'escriptor martorellenc Andreu González Castro, autor de Bon cop de falç!, i l'abrerenc José Luis García Herrera, un gran poeta, que ha recopilat merescudament una bona colla de premis, i que, casualment, és pare de l'Escola Ernest Lluch on hi vaig cada any des de fa uns quants per xerrar amb els lectors de La colla del fantasma Barruf, de 4t de primària. Al vestíbul em vaig trobar amb la Teresa Blanch, que anava a fer un fòrum amb els lectors d'Embolics a palau, de 2n de primària.

Com que érem dos autors, o autora i autor, com es vol dir ara, ens vam haver de repartir els espais. La Teresa va anar a la biblioteca de l'escola i jo a l'auditori d'Abrera. Vaig fer dues sessions molt divertides i alhora interessants.

El nens tenen moltes ganes de saber què fa un escriptor, quan de temps triga a fer un llibre (de vegades sis mesos, de vegades un any), a quines hores escriu (per la tarda), si té cap altra feina (tècnic de cultura), el per què dels noms dels personatges. No m'allargaré perquè hi ha uns quants noms com ara Barruf, que podria ser sinònim de fantasma, però voldria assenyalar que entre Santa Coloma de Gramenet i Abrera tenim una cosa en comú, els nostres primers pobladors van ser ibers, i l'escombra Laie, es diu així (o Laietana) en honor a la tribu ibera dels Laietans. Finalment els vaig mostrar una llibreta on de tant en tant prenc notes quan no sóc a casa i els vaig llegir un poema dedicat a la mare.

Joves periodistes a l'Escola de Les Corts

 Pujava emocionat les escales del metro cap a la Travessera de Les Corts. Ben a prop la mare em va portar al món fa unes quantes dècades. Vaig pensar que probablement molts dels nens amb qui parlaria aviat havien nascut al mateix lloc, a la Maternitat. Començava a ploure, de seguida ho faria a bots i barrals. Vaig entrar en un restaurant proper a l'Escola Les Corts per menjar. Sempre que faig sessions a la tarda tinc problemes per dinar perquè no puc fer-ho a casa. Era un lloc senzill, tipus taverna,  tot decorat amb fotografies de toreros i futbolistes, i amb un menú interessant.

A quarts de tres ja era a l'escola i la Rosa Maria Forner m'acompanyava a la biblioteca on vaig esperar els nens.

Em van cosir a preguntes. Havien treballat el gènere de l'entrevista i es van comportar com autèntics periodistes. Puc dir que vaig participar en una veritable roda de premsa. Es van interessar molt per com és la feina de l'escriptor. I també per quants llibres havia escrit (20), quin és el primer llibre que vaig publicar (De miradas imprecisas), quin és el llibre que m'estimo més (El secret del planeta Moix), quin autor els recomanaria (Eulàlia Canal). Cal dir que, quan vaig pronunciar el nom de l'Eulàlia, va haver un assentiment unànime. A tots els havia agradat molt El cargol fabufantàstic, un llibre realment preciós que havien llegit el curs passat.

I moltes més preguntes que van reflectir en els treballs de classe, alguns dels quals em van enviar.

Una escola a la muntanya

Fa anys que visito l'Escola Montserrat, de Sarrià de Ter. La primera vegada gairebé passo de llarg perquè el navegador s'obstinava a dur-me enllà de la muntanya tot seguint la carretera. L'escola està en un lloc preciós, envoltada d'arbres i d'una alegre piuladissa dels ocells, amb unes vistes magnífiques.

El nens i les nenes de quart llegeixen tot sovint La colla del fantasma Barruf, però aquesta vegada han triat llegir el segon de la sèrie (bé, no sé si faré una sèrie; ho estic valorant perquè els lectors la demanen). En aquest llibre tota una colla de personatges estrafolaris i esbojarrats passen aventures divertides en el seu viatge cap a les illes Moltlluny on volen passar les vacances. A la continuació, El capità Barruf i els caçafantasmes, els nostres personatges ja són a les illes on l'estada se'ls complica molt.

Els joves lectors em van dir que s'havien divertit d'allò més, van fer comentaris molt positius pel que fa a les magnífiques il·lustracions de l'Oriol Malet i em van preguntar si havíem treballat junts per fer el llibre. No va ser així perquè no ens coneixíem, però arran de l'edició del llibre ens hem fet molt amics i hem col·laborat en un altre que es titula El somriure de la Natàlia. També van voler saber si faria un tercer llibre amb els mateixos personatges i com havia triat els seus noms.

El dia que vaig visitar l'escola l'havien dedicat a les fruites, però no es tractava només d'explicar les seves qualitats alimentàries, sinó que es tractava d'estimular la seva introducció a la dieta, de manera que es van repartir taronges, pomes, plàtans i maduixes per totes les classes. A la sala de mestres, també.

Foment de la lectura a l'Escola Torre Balldovina

Sempre que puc m'agrada celebrar la Diada de Sant Jordi a la meva ciutat. Enguany vaig tenir la sort de compartir les primeres hores del matí amb els alumnes de tercer i quart de primària de l'Escola Torre

Balldovina. Havien llegit La colla del fantasma Barruf i La font del cedre, dos llibres on Santa Coloma de Gramenet té molt a veure encara que no ho sembli a primera vista. En el primer cas, el vaixell d'en Barruf es diu Puig Castellar, com la muntanya colomenca, i hi ha una escombra que es diu Laietana, en homenatge als ibers laietans, que van ser-ne els primers pobladors. En el segon cas, vaig tenir molt present la Font de l'Alzina, a tocar del barri de les Oliveres, i el grup de socis del Centre Excursionista Puigcastellar que treballen voluntàriament per mantenir en bon estat el Torrent de les Bruixes i que fan una feina impagable de recuperació de fonts naturals malmeses. Una d'aquestes persones, l'Alfons Martínez, ja no està entre nosaltres. Serveixi aquest article per recordar la seva aportació al media ambient natural colomenc.

 L'Escola Torre Balldovina és el centre docent colomenc on he anat més vegades a fer fòrums amb els

alumnes. Any rere any em regalen entusiasme i energia per seguir escrivint per a nens i joves. Les lectures en profunditat que fan dels llibres es projecten en preguntes molt ben orientades per conèixer de prop el món de l'autor, perquè els alumnes tinguin una visió realista del fet d'escriure i crear històries. L'activitat és sempre molt participativa perquè m'agrada fomentar el diàleg i l'intercanvi d'idees.
L'Escola ha entès el valor que té el fet que cada alumne tingui el seu propi llibre perquè és una manera d'educar-los en la creació de la biblioteca personal, la qual cosa impulsa la creació de nous lectors, afavoreix la lectura fora de l'àmbit escolar, la lectura privada, la relectura, el fet de llegir com a activitat formativa individual i com a lleure. La lectura, a més de subministrar entreteniment, és especialment capaç de nodrir la intel·ligència del lector i afavorir capacitats com la imaginació i l'atenció, d'enriquir el seu vocabulari, de dotar la capacitat de pensament i de fer-li millorar l'escriptura, a més de facilitar la reflexió i el debat des del gaudi personal i des de l'expressió de la pròpia llibertat.
Acabades les sessions, em van regalar una rosa, un quadre fet amb collage i un punt de lectura preciós fet amb la mateixa tècnica.
A la tarda, moltes nenes i molts nens van passar per la fira de Sant Jordi a la plaça de la Vila perquè els signés altres llibres que havien adquirit. Va ser un dia rodó.

Un follet a l'Àgora de Sant Cugat

El Centre d'Estudis Àgora, de Sant Cugat del Vallès, és una de les escoles que visito cada any per conversar amb els alumnes de tercer de primària sobre el llibre La font del cedre. L'Àgora és un centre educatiu on tenen especial estimació per les lletres. Durant la setmana de Sant Jordi organitzen uns Jocs Florals on participa tota la comunitat educativa, pares, mares, alumnes, professores, professors i també antics alumnes. Tots els dies de la setmana reben autores i autors durant l'horari lectiu per fer fòrums amb l'alumnat de tots els cursos.

Els Jocs Florals són el centre i alhora la culminació d'una feina intensa, però feta amb molta il·lusió. En dues ocasions he estat president d'aquests jocs, la qual cosa ha estat per a mi un gran honor.
Dies abans de Sant Jordi un jurat format per pares, mares, professores, professors i un escriptor o escriptora, es reuneix per triar els treballs guanyadors en totes les categories i modalitats. Puc assegurar que les dues vegades m'he trobat amb autèntiques joies literàries, la qual cosa diu molt a favor dels docents, que han sabut estimular la creativitat dels seus alumnes tot traient el millor que hi ha en elles i ells.

Arribat Sant Jordi es fan dues cerimònies que combinen molt bé protocol i emotivitat. La cerimònia del matí és adreçada a l'alumnat fins a quart d'ESO. Un grup de nens i nenes, abillats amb vestits de gala, fa la seva entrada al saló d'actes al pas d'una música cerimoniosa i formen el seguici de la reina dels Jocs. Les noies pujaran a l'escenari per col·laborar en el lliurament dels premis. La cerimònia del vespre es fa a l'Auditori Josep Carreras, un equipament del centre d'extraordinària qualitat on es formen musicalment els alumnes en conveni amb el Conservatori del Liceu. L'acte és adreçat als alumnes de batxillerat, a les mares, als pares i a les professores i als professors, i també als exalumnes. A més a més del lliurament dels premis es fan recitals de poemes i actuacions musicals. Tota una festa de les lletres.

Aquest any, però, vaig anar el dia abans. Mentre esperava que arribessin els alumnes al gimnàs on vam fer les sessions, la professora d'anglès em va dir, mig seriosament, mig en broma, que els catalans ens havíem copiat el Sant Jordi dels anglesos, de quan Menorca va estar sota la corona britànica, però la realitat és que els anglesos van ocupar Menorca el 1708 i la festa de Sant Jordi és molt anterior ja que se celebra a Catalunya des de mitjans del segle XV per mandat de les Corts Catalanes, tot i que des del segle XI era ja una festivitat molt important.

Els nens i les nenes de tercer em van cosir a preguntes sobre La font del cedre. Els vaig explicar que m'havia inspirat en una font de la meva ciutat que es diu La font de l'Alzina i en un grup de persones que es dediquen a recuperar les fonts de quan Santa Coloma de Gramenet era un poble de pagès. Volien saber també per què hi havia posat un follet. I és que m'agraden els follets. En totes les cultures del món hi ha follets, els diem follets, elfs, duendes, genis, esperits, minairons, però tots són de la mateixa natura. En acabar em van obsequiar amb un gran regal, un recull de poemes en català i anglès. Una lectura ben bona i molt estimulant per a aquests dies.

L'Escola Tanit, un exemple educatiu

Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup.

El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves famílies no s'ho poden permetre, però a l'Escola Tanit hi ha un equip de mestres fabulós, un equip que ha aconseguit que els pas per l'escola sigui una de les experiències més felices de la vida de les nenes i dels nens del barri. La feina que fa aquest equip mereix tots els elogis i cal ser destacada perquè tothom la conegui.

Em va impressionar la gran preparació dels alumnes, les preguntes en profunditat que feien com a bons periodistes i bons lectors. Els feia moltíssima il·lusió tenir-me entre ells, però no sé si sabien que per a mi era un gran honor compartir amb ells unes hores de la meva vida. Xerrar amb els lectors és una de les activitats que dóna sentit a la vida dels escriptors, xerrar amb els lectors de la meva ciutat, encara més, però xerrar amb els lectors de l'Escola Tanit em va aportar molta riquesa intel·lectual i emocional. Hauríeu de veure aquelles nenes i aquells nens tan amics a pesar de ser tan diferents, agermanats per una llengua que els ha acollit com a fills seus.

Parlaven un català perfecte, millor que el meu, que sóc fill de manxec i extremenya  I també dominaven el castellà. Aquestes nenes i aquests nens dominen tres i quatre llengües. I són molt rics perquè han establert llaços d'amistat inesborrables entre elles i ells, uns llaços que són autèntics ponts capaços d'unir ribes distants entre cultures diverses.

El lliurament dels premis dels Jocs Florals va ser un acte molt emotiu. Els guanyadors i les guanyadores de cada curs saltaven d'alegria compartida, llegien en un català perfecte coses tan precioses com aquest poema de la Salma, una nena de 8 anys:

Per viure la primavera

Per viure la primavera

s'agafa la lletra P

com papallona, platja, passeig;

després s'agafa una R

com romaní, roses, raïm;

després s'agafa una I

com iglú, Imane, illa;

després s'agafa una M

com mar, margarida, Manal;

després s'agafa una A

com amor, amable, arc de Sant Martí;

després s'agafa una V

com vaca, vacances, Sant Valentí;

després s'agafa una E

com estel, escola, edat;

després s'agafa una R

com roselles, rosa, roca;

després s'agafa una A

com amistat, amor, amic;

després s'ajunten amb amor

sense pressa i sense ràbia

i es fa la poesia de la primavera.