Passa al contingut principal

Rodolfo del Hoyo

A la casa de Santa Coloma de Gramenet
amb el pare i el meu germà
Vaig néixer a Barcelona, el 20 d'octubre de 1953, però he viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que ha inspirat profundament la meva obra literària. Dels seus espais, n'han sortit escenaris per a relats, poemes, novel•les i obres de teatre. De la seva gent, senzilla i treballadora, n'han sortit personatges literaris. No obstant això, viag passar els primers mesos de la meva vida al barri de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac, ciutat que vaig visitar molt fins a l'adolescència per anar a veure els tiets i la iaia paterna.

Quan era petit, la meva ciutat no era ciutat, era un poble de pagès. Els pares feien de masovers en una finca d'estiueig d'una familia de Barcelona. Vivíem en un indret envoltat d'horts i arbredes plenes de pins, de pollancres i d'oliveres, però hi havia pocs infants. A casa sempre parlàvem en castellà, però els meus veïns ho feien en català. En aquella innocència infantil, em feia molta gràcia veure les dificultats que tenien els nens dels voltants per parlar-me en castellà. Amb el pas del temps van arribar altres famílies que venien del sud, principalment d'Andalusia i Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de nenes, que parlaven un castellà molt diferent del que coneixia perquè el pare era de Ciudad Real. Al capvespre ens ajuntàvem tots mentre un sol gros i rodó tenyia d'or els núvols i s'amagava a poc a poc per darrere les muntanyes de Collserola. A mi m'agradava explicar contes; al principi els anava improvisant amb idees que treia del romancer i d'uns programes infantils de ràdio que m'acompanyaven des de ben petit, "Tambor" i "Cascabel".


Després vaig començar a escriure els meus propis contes. Tenia dotze anys. Des de llavors he escrit teatre, poesia i narrativa. El meu teatre, però, roman inèdit i sense estrenar. De moment he renunciat a les dues obres que figuren a les solapes d'alguns  libres perquè eren primerenques i força dolentes. Vaig estudiar la carrera de Dret, però la vaig deixar quan em faltava només un curs perquè volia dedicar més temps a la literatura. també tinc estudis de teatre. No m'hi vaig dedicar professionalment, tot i que durant molts anys vaig formar part de grups d'afeccionats de la meva ciutat. Des de 1990 treballo a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. He treballat com a Tècnic de Cultura, com a Tècnic de Participació Ciutadana i Coordinador dels Centres Cívics i Casals i com a Analista del Gabinet Tècnic de Coordinació Administrativa de l’Àrea de Serveis Personals. Del 2012 al 2014 vaig dirigir el Centre d'Art Contemporani Can Sisteré.

Des del 1997 coordino el cicle de lectures Cita de Poetes a Santa Coloma, que el 2014 passa a denominar-se Cita de Poetes al Carrer Major, en col·laboració amb la Llibreria Carrer Major, Òmnium cultural i el poeta Carlos Vitale. Des del 2016 coordino la programació literària de l'ajuntament colomenc Paraula de Santa Coloma.


Amb Núria Castejon i Dani Vallvé de TV3
Rodatge de Terreny Personal
Des d’abril de 2007 fins al desembre de 2010 vaig exercir com a Assessor del Vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Dedico una intensa activitat al foment la lectura principalment entre infants i joves. Participo als Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. He rebut el premi Recvll-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre Llegir al metro. El 2016 vaig ser nomenat autor de capçalera de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.La meva poesia ha estat traduïda a l'italià i al romanès.

Amb Marta Ballesta i el seu equip de BTV
Entrevista per a Connexió Barcelona
He tingut sempre una vocació de servei a la societat, per això, a les darreries del franquisme, vaig participar activament en les anomenades Comissions de Barri, d'on després sortirien les Associacions de Veïns, a les quals també vaig dedicar uns anys, per passar més tard a treballar en el moviment associatiu cultural. En aquest sentit vaig ser membre fundador de l'Associació Colomenca de Literatura i vaig formar part de la Plataforma reivindicativa Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), per mitjà de la qual vam lluitar contra la socialització mal entesa del llibre literari a les aules i vam reivindicar la dignificació de la professió literària. Vaig ser membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Comité Executiu del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Actualment sóc membre de la Junta Directiva d’Escrivim. Associació Professional d’Escriptores i Esciptors de Literatura. Sóc membre, també, de la Junta Directiva d'Òmnium del Barcelonès Nord, com a coordinador de l'entitat a Santa Coloma de Gramenet.

Vaig col•laborar també, durant els anys setanta, en la premsa comarcal, en concret, la revista Grama, la qual va jugar un paper històric en la cohesió del moviment cívic de la transició democràtica a la meva ciutat. Als anys 80 vaig col•laborar amb les revistes locals Ciutat, Poble i Metròpoli. L'any 2000 vaig formar part de l'equip de crítica de la revista de literatura infantil i juvenil Faristol. Durant el 2011 i el 2012 vaig coordinar l'edició en català de la revista literària digital The Barcelona Review.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co