Passa al contingut principal

Rodolfo del Hoyo

A la casa de Santa Coloma de Gramenet
amb el pare i el meu germà
Vaig néixer a Barcelona, el 20 d'octubre de 1953, però he viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que ha inspirat profundament la meva obra literària. Dels seus espais, n'han sortit escenaris per a relats, poemes, novel•les i obres de teatre. De la seva gent, senzilla i treballadora, n'han sortit personatges literaris. No obstant això, viag passar els primers mesos de la meva vida al barri de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac, ciutat que vaig visitar molt fins a l'adolescència per anar a veure els tiets i la iaia paterna.

Quan era petit, la meva ciutat no era ciutat, era un poble de pagès. Els pares feien de masovers en una finca d'estiueig d'una familia de Barcelona. Vivíem en un indret envoltat d'horts i arbredes plenes de pins, de pollancres i d'oliveres, però hi havia pocs infants. A casa sempre parlàvem en castellà, però els meus veïns ho feien en català. En aquella innocència infantil, em feia molta gràcia veure les dificultats que tenien els nens dels voltants per parlar-me en castellà. Amb el pas del temps van arribar altres famílies que venien del sud, principalment d'Andalusia i Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de nenes, que parlaven un castellà molt diferent del que coneixia perquè el pare era de Ciudad Real. Al capvespre ens ajuntàvem tots mentre un sol gros i rodó tenyia d'or els núvols i s'amagava a poc a poc per darrere les muntanyes de Collserola. A mi m'agradava explicar contes; al principi els anava improvisant amb idees que treia del romancer i d'uns programes infantils de ràdio que m'acompanyaven des de ben petit, "Tambor" i "Cascabel".


Després vaig començar a escriure els meus propis contes. Tenia dotze anys. Des de llavors he escrit teatre, poesia i narrativa. El meu teatre, però, roman inèdit i sense estrenar. De moment he renunciat a les dues obres que figuren a les solapes d'alguns  libres perquè eren primerenques i força dolentes. Vaig estudiar la carrera de Dret, però la vaig deixar quan em faltava només un curs perquè volia dedicar més temps a la literatura. també tinc estudis de teatre. No m'hi vaig dedicar professionalment, tot i que durant molts anys vaig formar part de grups d'afeccionats de la meva ciutat. Des de 1990 treballo a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. He treballat com a Tècnic de Cultura, com a Tècnic de Participació Ciutadana i Coordinador dels Centres Cívics i Casals i com a Analista del Gabinet Tècnic de Coordinació Administrativa de l’Àrea de Serveis Personals. Del 2012 al 2014 vaig dirigir el Centre d'Art Contemporani Can Sisteré.

Des del 1997 coordino el cicle de lectures Cita de Poetes a Santa Coloma, que el 2014 passa a denominar-se Cita de Poetes al Carrer Major, en col·laboració amb la Llibreria Carrer Major, Òmnium cultural i el poeta Carlos Vitale. Des del 2016 coordino la programació literària de l'ajuntament colomenc Paraula de Santa Coloma.


Amb Núria Castejon i Dani Vallvé de TV3
Rodatge de Terreny Personal
Des d’abril de 2007 fins al desembre de 2010 vaig exercir com a Assessor del Vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Dedico una intensa activitat al foment la lectura principalment entre infants i joves. Participo als Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. He rebut el premi Recvll-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre Llegir al metro. El 2016 vaig ser nomenat autor de capçalera de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.La meva poesia ha estat traduïda a l'italià i al romanès.

Amb Marta Ballesta i el seu equip de BTV
Entrevista per a Connexió Barcelona
He tingut sempre una vocació de servei a la societat, per això, a les darreries del franquisme, vaig participar activament en les anomenades Comissions de Barri, d'on després sortirien les Associacions de Veïns, a les quals també vaig dedicar uns anys, per passar més tard a treballar en el moviment associatiu cultural. En aquest sentit vaig ser membre fundador de l'Associació Colomenca de Literatura i vaig formar part de la Plataforma reivindicativa Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), per mitjà de la qual vam lluitar contra la socialització mal entesa del llibre literari a les aules i vam reivindicar la dignificació de la professió literària. Vaig ser membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Comité Executiu del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Actualment sóc membre de la Junta Directiva d’Escrivim. Associació Professional d’Escriptores i Esciptors de Literatura. Sóc membre, també, de la Junta Directiva d'Òmnium del Barcelonès Nord, com a coordinador de l'entitat a Santa Coloma de Gramenet.

Vaig col•laborar també, durant els anys setanta, en la premsa comarcal, en concret, la revista Grama, la qual va jugar un paper històric en la cohesió del moviment cívic de la transició democràtica a la meva ciutat. Als anys 80 vaig col•laborar amb les revistes locals Ciutat, Poble i Metròpoli. L'any 2000 vaig formar part de l'equip de crítica de la revista de literatura infantil i juvenil Faristol. Durant el 2011 i el 2012 vaig coordinar l'edició en català de la revista literària digital The Barcelona Review.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...