Un pirata al barri del Clot

Avui he tingut una trobada literària amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Mare de Déu de Núria, al barri del Clot de Barcelona. Aquesta vegada li ha tocat el torn a El capità Barruf i els caçafantasmes, un llibre ple de personatges estrafolaris i esbojarrats i d'uns estris màgics força divertits. Les nenes i els nens havien preparat un bon grapat de preguntes sobre el procés de redacció, la creació del personatges, d'on venia la inspiració i també algunes personals, com ara si de petit volia ser alguna cosa a més a més d'escriptor. Volia ser metge, però era molt dolent en mates i en física. Han mostrat interès per saber si a part d'escriure tinc altres aficions. Clar, llegir i anar al teatre. Volien saber si m'agrada més escriure per a nens o per a adults, pregunta de difícil resposta. tinc necessitat d'escriure per a adults, però sempre que ho faig em sento atrapat per la llum dels ulls de totes les nenes i els nens que m'han llegit.

Després m'han fet un regal preciós. Havien fet un àlbum sobre el llibre. Cada alumne havia fet un dibuix sobre el capítol que més li havia agradat. Els agraeixo molt aquest regal, que guardaré com un tresor. Gràcies també a la seva mestra, l'Ester Berenguel.

Finalment m'han explicat coses en les quals havien treballat, com ara una pluja de sentiments que penjaven del sostre de la biblioteca: amor, alegria, felicitat, tristesa, por, amor...

El somriure de la Natàlia a Bellpuig

Avui he iniciat el meu itinerari per les escoles de tot Catalunya. Un itinerari que durarà fins al juny combinat amb activitats literàries de tota mena.

He visitat l'Escola Mare de Déu del Carme, de Bellpuig. Feia molt de fred. Des de les rodalies d'Igualada es podia veure neu en els racons més ombrívols, però en arribar a les terres de Lleida el paisatge ja era gairebé blanc. Quan he baixat del cotxe  m'he quedat una mica garratibat. Sort que l'escalfor i la il·lusió de les nenes i els nens de sisè m'han reviscolat. He tornat a casa ple d'energia per seguir escrivint per a elles i ells.

Havien llegit El somriure de la Natàlia, un llibre molt estimat per mi perquè parteix d'una experiència personal colpidora, com és veure enderrocar casa teva.
Els alumnes han estat molt participatius, han fet preguntes molt interessants sobre el procés d'escriptura, sobre els personatges del llibre, sobre les il·lustracions i també algunes sobre la meva vida, per saber una mica com sóc. El lema d'aquest curs a tota l'escola.

Estic molt agraït a l'escola, als alumnes de sisè i a la seva mestra, la Inés Juanpere Claramunt, qui ha fet la fotografia i qui ha conduït la lectura del llibre. Gràcies!

Vint anys, vint llibres

Vaig signar el meu primer contracte literari el 1993, fa vint anys. Amb dos nous títols acabats de sortir, en tinc vint. Em fa molta il·lusió i ho vull celebrar. Estic preparant una sèrie d'actes per a aquesta primavera. Ja us informaré amb temps. De moment, us convido a fer un tast.

Amb Llegir al metro (Lleida, Pagès editors), vaig guanyar el XLVIII Premi Recull de Narració "Joaquim Ruyra" 2012. Està format per 13 relats curts. Algunes històries passen al metro de Barcelona, però el més important és que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.

Quin niu més bonic! (Barcelona, Barcanova), és un conte infantil. He tingut tirada a escriure per a nens i nenes. Sempre que em poso a fer un llibre per a adults, ja sigui novel·la, narrativa o poesia, se'm fa present la llum dels ulls de tots els infants amb qui he tingut la sort de poder compartir les meves històries i, sovint, no puc seguir, he d'aturar-me i tornar a escriure per a les generacions del futur.

Quin niu més bonic! va adreçat als primers lectors, és de lletra lligada, amb unes il·lustracions precioses de Blanca Bk, que espero que els faci gaudir. Explico la història d'un pardal que es diu Becpetit. En Becpetit és un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. en Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final.