Foment de la lectura a Les Garrigues Altes

Divendres 22 de març l'il·lustrador Oriol Malet i jo vam compartir una experiència extraordinària de foment de la lectura per a infants, i ho vam fer de la mà de l'editorial Animallibres i del seu editor Joan Vives. Cal dir que cada vegada més els editors acostumen a prioritzar el guany econòmic per damunt del foment a la lectura. En general exigeixen a les escoles la compra d'una quantitat mínima de llibres per oferir-los determinades activitats que estimulen enormement la lectura, com ara la visita a les escoles d'autors i d'il·lustradors per fer fòrums amb els nens i les nenes, animacions, tallers de creació, etc. I aquesta tendència està deixant fora moltes escoles de barris humils i en especial les escoles de zones rurals, que solen tenir poc alumnat. Però Animallibres és una editorial diferent. Evidentment, com tot empresa, té entre els seus objectius guanyar diners, però estan demostrant que es pot viure tot fent costat a qui més ho necessita.
En tots els anys que fa que em dedico a l'animació lectora, és la primera vegada que comparteixo una sessió amb un il·lustrador. L'Oriol i jo vam gaudir d'un paisatge meravellós, grans extensions d'oliveres que alimentaven els nostres ulls i asserenaven l'esperit, en el camí cap a Juncosa on ens esperaven alumnes de cicle mitjà i superior de primària de les tres escoles del ZER Garrigues Altes: l'Escola Joan Benet i Petit, dels Torms, l'Escola del Soleràs, del Soleràs i l'Escola Espígol, de Juncosa. L'Oriol i jo vam fer tàndem tot parlant de dos llibres que ell havia il·lustrat Gosigatades, de Flavia Company i El somriure de la Natàlia, meu. Vam explicar tot el procés de creació i de publicació d'un llibre amb moltíssima participació de les nenes i dels nens. Vam explicar com treballem els escriptors i els il·lustradors i com ens relacionem professionalment. També vam parlar del paper que juguen les editorials en tot el procés. Finalment vam obsequiar els assistents amb una sorpresa. Jo els vaig explicar un conte que estic escrivint, de moment només és un projecte, i l'Oriol va dibuixar una de les escenes que li va agradar. Cal dir que les nenes i els nens van aportar molta imaginació. Per tot això, si el projecte es converteix en llibre, cosa probable, estarà dedicat a les tres escoles del ZER Garrigues Altes.
Al mateix temps, la il·lustradora Montse Tobella feia gaudir els més petits amb la màgia del dibuix i dels colors.
Després de la sessió les escoles ens van oferir un esmorzar amb pastes i coques de recapte i ens vam obsequiar amb productes de la terra.
Va ser un bon dia que ens quedarà per sempre en la memòria.

Un fantasma esbojarrat a l'Hospitalet

Avui he anat a l'Escola Santiago Ramón y Cajal, a L'Hospitalet de Llobregat, per fer una trobada amb els alumnes de 4t de primària, que havien llegit el meu llibre La colla del fantasma Barruf. El primer que els he dit és que, en agafar el metro a Santa Coloma de Gramenet i en sortir a l'Hospitalet de Llobregat, havia tingut la sensació que no havia canviat de barri, que tot era semblant, els carrers, les cases, la gent. Només que l'Hospitalet és molt més gran que Santa Coloma. Això els ha fet somriure amb un cert orgull de ciutat. La mestra bibliotecària, la Sílvia Domènech, m'ha explicat que a l'escola es parlen fins a 37 llengües diferents. Quina sort -penso jo- que tinguin el català com a llengua vehicular! Quina sort que tots els nens i totes les nenes es puguin entendre en la nostra llengua mil·lenària i que després, a casa o amb els amics, facin servir les seves llengües maternes. Les llengües són una de les riqueses més grans de la humanitat. I aquests alumnes són molt rics perquè tots en saben dues llengües, el català i el castellà, i molts, a més a més, en saben una tercera llengua que han aprés dels seus pares.
Dit això, els lectors i les lectores  de les aventures del meu fantasma esbojarrat m'han fet saber que s'ho han passat d'allò més bé, que s'han divertit i que han rigut molt. M'han fet un munt de preguntes sobre els personatges, sobre els noms, sobre el procés d'escriure, quant llibres havia publicat, des de quan escrivia, en què m'havia inspirat. Tenien interès a saber si trigava molt a fer un llibre. En fi, hem passat un matí molt agradable mentre a fora plovia sense parar.

Enllaçats per la Llengua al Satorras de Mataró

Alumnes dels Cicles Formatius

Amb Pepe Ruiz, de l'associació Veu Pròpia i Josefina Buïl, directora del centre

El dia 8 de març vaig participar en unes jornades combatives i alhora emotives dins la campanya Enllaçats per la Llengua a l'institut Alexandre Satorras de Mataró. Els estudiants van proposar al claustre l'adhesió a la campanya i l'institut ho va acceptar. L'anomenada Revolta dels Enllaçats es va començar a gestar ara fa un any a les Illes de manera espontània i com a resposta als constants atacs contra el català per part del govern de José Ramon Bauzá. De seguida es va estendre arreu de Països Catalans enfront dels atac contra la llengua catalana orquestrats pel Partit Popular i sobretot després del projecte del ministre Wert, que proposa la segregació dels estudiants en funció de la llengua i que per tant no només representa un atac al català sinó que provocarà la fragmentació social.
Vaig participar en dues xerrades, una per als alumnes dels Cicles Formatius i una altra per als de 4t d'ESO. Vaig tenir com a company en Pepe Ruiz, president de l'associació Veu Pròpia, una associació de nous catalanoparlants que no tenen el català com a llengua materna, però que l'han adoptat, l'estimen i consideren que és la llengua comuna de tots els habitants dels Països Catalans, independentment del seu origen. Pepe Ruiz, va parlar de la seva entitat, de la situació actual del català com a llengua en crisi però amb molta força al darrere ja que és la llengua de deu milions d'europeus, una llengua mil·lenària, que ha forjat una gran cultura, però alhora molt moderna perquè és una de les llengües més utilitzades en Internet. Una llengua que és la novena llengua europea més parlada, més que el suec o el danès, no cal dir que més que el finès, el maltès, el gaèlic, l'estonià, el letó, el lituà o l'eslovè, i quasi tant com el grec o el portuguès. Pepe Ruiz va dir "Ens autoanomenem Veu Pròpia perquè no volem que ningú parli per nosaltres, creant conflictes malintencionats entre catalanoparlants i parlants d'unes altres llengües, tot fent-nos servir per als seus interessos polítics. No renunciem a les nostres arrels, això forma part de la nostra personalitat. Pero hem decidit viure als Països Catalans i el nostre futur i el dels nostres fills és aquí, per això tenim molt clar que hem d'adoptar, conèixer i fer nostra la llengua i la cultura d'aquesta terra".
Jo vaig explicar el procés d'immersió lingüística, que es va iniciar a Santa Coloma de Gramenet gràcies a la iniciativa popular de mares, pares i mestres.El català, el model d’escola catalana, la immersió lingüística han estat elements integradors, elements de cohesió social que han afavorit la identificació amb Catalunya de centenars de milers d’emigrants espanyols i dels seus descendents. La meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, n’és un exemple. L’any 1970 un grup de mestres d’Òmnium, encapçalats pel mataroní Joaquim Arenas, van començar a impartir cursos de català per a nens en una biblioteca. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast. Aleshores es va fer una aposta perquè el català entrés a l’escola. Totes les escoles de la ciutat, públiques i privades, ho van acceptar i el curs 1972-73 es va iniciar el que es va anomenar “Català a l’Escola”. Sense el suport d’Òmnium, sense el grup de socis colomencs d’Òmnium, el català a l’escola no hagués estat possible. Però també és cert que, sense la resposta massiva de la ciutat, sense la resposta massiva de desenes de milers de mares i pares vinguts d’arreu de l’Estat Espanyol, tampoc hagués estat possible.  Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on totes les escoles van fer classes de català amb tot un ajuntament franquista en contra. Ens volien dividir i no ho van aconseguir.Uns anys després, ja en democràcia, el mestres de català van proposar fer una prova d’immersió en una escola. La prova pilot es va fer en tres escoles i va funcionar i, a partir d’aquí, amb un acord entre mestres, pares, mares, ajuntament i Generalitat  es va proposar fer línies en català a les escoles que ho volguessin. Un altre cop l’èxit era rotund. L’èxit fou tan gran que el curs 1982-83, s’iniciava a tota la ciutat la primera experiència nacional d’immersió lingüística. Totes les escoles públiques i privades s’hi van adherir. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on es va aplicar la immersió lingüística. Santa Coloma de Gramenet va ser pionera en la lluita per la normalització lingüística del català. Sense el Català a l’Escola impulsat per Òmnium, sense el suport de la Generalitat de Catalunya, sense el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense el suport del Casal del Mestre, no hagués estat possible la immersió. Però també és cert que, sense el suport incondicional de les “Ampes”, sense el suport de la població colomenca, tampoc hagués estat possible. I les mares i els pares aprenien el català per ajudar els seus fills en els estudis. Massivament les mares colomenques i els pares colomencs havien entès que el futur dels seus fills estava en el català.
En Pepe Ruiz i jo vam explicar també el nostre procés d'adopció del català, ell nascut en un poble de Granada i jo, nascut a Barcelona, fill de pare manxec i mare andalusa. Van ser moments emotius, segurament compartit per alguns alumnes.