El bosc dels somnis perduts

Marcel Riera (Badalona, 1956). És llicenciat en Filologia i s’ha dedicat a l’administració pública, a l’ensenyament, al bàsquet i a la política. Ha publicat els llibres de poesia BDN, la ciutat possible . Tècum Editors, 1999; Lluny . Viena edicions, 2006; L’edat del coure . Viena edicions, 2008; Llum d’Irlanda . Els llibres de l’Óssa menor. Proa, 2012; Occident . El Gall editors, 2016, Altres veus . El Gall editors, 2017; i ha tingut cura de les antologies  Vols venir tu, rabadà? El cançoner tradicional de Nadal.  Viena edicions, 2015; Dóna’m la mà. Cinquanta poemes d’amor.  (Tria i traducció). Viena edicions, 2016; Els gats han vingut a prendre el te.   Cinquanta poemes que porten cua . (Tria i traducció). Viena edicions, 2017.  Ha traduït de l’anglès Rumer Godden.  El riu . Viena edicions, 2007;  Joseph Brodsky.  La marca de l’aigua . Viena edicions, 2011; Thomas Wolfe.  El nen perdut . Viena edicions, 2014; Philip Larkin.  Finestrals . Labreu, 2009; i Versions de Bai Juyi

La propera Cita de Poetes al Carrer Major comptarà amb dues veus essencials en la trobada de les arts i la poesia, Alfonso Alegre Heitzmann i Antoni Clapés. L'acte serà el dia 15 de juny a les 19:30 hores a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13 - Santa Coloma de Gramenet). Alfonso Alegre Heitzmann (Barcelona, 1955) ha estat director de la revista de poesia Rosa Cúbica , i fundador, amb altres escriptors, de Hablar / Falar de Poesía . Una part important de la seva obra poètica ha nascut del diàleg amb les altres arts, especialment amb la pintura. Així, algunes de les seccions o sèries del seu llibre El camino del alba havien aparegut abans com a plaquettes o llibre d'artista, realitzats amb pintors com ara Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Vicente Rojo. Estudiós de l'obra de Juan Ramón Jiménez, ha editat Lírica de una Atlántida així com el seu espistolari complet. Amb Victòria Pradilla, ha traduït al castellà l'obra poètica de Màri

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Antes de empezar a hacer la reseña de duermevela, me podría acoger a una de las frases del libro: El mejor ponente, el ausente. Podría ausentarme y el trabajo ya estaba hecho, quizá por aquello de que la poesía tiene tantas lecturas como lectores, y que hay quien dice que la poesía no debe ser explicada. También podría hacer como el reseñista que aparece en otra de sus frases: El reseñista prudente . “El mejor libro que he leído en los últimos minutos”. Pero no haré ni una cosa ni la otra. He leído el libro varias veces porque Carlos Vitale es un gran poeta y leerlo enriquece, y hablar de su obra, también. El libro está estructurado en dos partes 1.       Duermevela, que a su vez está dividido en tres partes: Duermevela, La parte por el todo y Jornada. 2.       Alrededores Las dos partes son muy distintas tanto en la forma como en el contenido, pero ambas tienen un punto en común referido a la forma: la brevedad. Hay otros aspectos relativos al tono y al