dilluns, 23 de març del 2015

Akanuu, l'arquer persa. Una excel·lent novel·la històrica per a nois i noies

L'any 522 abans de Crist, el noble aquemènida Dario, puja al tron de Pèrsia. Sota el seu regnat es consolida l'imperi més poderòs i extens del moment. Abans, però, haurà de fer front als seus competidors i a les rebelions de Babilonia, Susa i Egipte.

Akanuu creix i s'educa en aquest ambient d'intrigues de palau i de revoltes. És un arquer expert fins el punt que arriba a formar part de la guàrdia reial de Dario I el Gran.

Akanuu i la seva germana Cira estan obligats a seguir la voluntat del pare. Akanuu serà arquer, un dels immortals del gran exèrcit persa, i Cira es casarà amb l'hereu d'una família noble. Però el destí els reserva un futur molt diferent. 

Akanuu s'enamorarà de Neferté, la filla del governador d'Egipte i Cira, muntarà a cavall davant de tothom, una cosa absolutament prohibida a les dones. Els dos fets desencadenaran un tomb essencial en les seves vides. En la narració juga també un paper important la fetillera Sineris, la qual ajudarà el noi i la noia a trobar els seus nous camins.

L'imperi aquemènida o persa en marró
Akanuu, l'arquer persa, és una novel·la històrica, recomanada per a lectors a partir de 10 anys, d'una qualitat excepcional. Les diferents trames s'entrellacen en una narració de ritme trepidant, que atrapa el lector des de la primera línia. Al llarg del relat es plantegen diversos enigmes pefectament dosificats, que augmenten l'interès per seguir llegint i descobrir les solucions que proposa l'autora. Ens endinsem de manera natural en la forma de viure de la noblesa persa, en els sues contums i en la seva religió, el mazdeísme (zoroastrisme). Coneixerem la seva organització social, política i militar, i viurem, juntament amb els personatges principals, un dels espisodis més importants de la història antiga.

En una novel·la per a nois i noies no podia faltar la intriga amorosa. Apareix i és important per determinar el futur dels nostrres protagonistes, però la novel·la posa de manifest diversos valors que són essencials com ara l'amistat i la fidelitat a uns ideals, la noblesa d'esperit o la sinceritat, però un dels que més m'ha impresionat és la determinació de Cira per triar el seu camí a la vida, un dret negat a les dones de la seva època i, malauradament, encara avui dia negat a les dones que viuen en bona part del territori del que va ser l'imperi persa o aquemènida.

Akanuu, l'arquer persa, va guanyar el premi Barcanova en la convocatòria de 2005.

Maria Carme Roca va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament. 

L'any 1997 va publicar la seva primera obra. Des d'aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s'adreça tant al
 al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltatsErmengol el salatQuina bestiesa! La reina de GizehNo hi ha petons per als fantasmesQui és el penjat?Nits de celobertFoc al corEstripar la teranyinaTambors de vidreDe pel·lículaLa ciutat oblidada...), com a l'adult (El pont de fustaEl monestir proscritLes dones de Jaume IBarcino, Escollida pel déus, L'enigma Colom, Abadesses i priores o La merla blava). 

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d'altres. 

dimecres, 18 de març del 2015

A mi no m'agraden els llibres!


El títol és provocador, especialment a la coberta d'un llibre, però A mi no m'agraden els llibres!, de Joan Portell, publicat a la col·lecció La formiga, de l'editorial Animallibres és un magnific estímul per fer lectors. 

Lectors hi ha de molta mena. Diuen que l'èsser humà creix aprenent i imitant el que fan els grans del seu entorn. Seguint aquest exemple, en una família lectora els fills seran lectors i a l'inrevès. Però us ben asseguro que hi ha una casuística molt variada. Vaig conèixer una filòloga que de petita s'havia d'amagar del pare per poder llegir perquè ho tenia prohibit, i una altra que llegia a les nits, amb una llanterna sota la manta del llit. I he conegut fills de metges lectors, o de professors de secundària, o de professors universitaris o d'escriptors, a qui els costa molt agafar un llibre. És el que li passa al Joan, fill de l'escriptor Joan Lletra i de la professora Marta Ferit. Imagineu un nen que es diu Joan Lletra Ferit, que viu envoltat de llibres, a qui sempre regalen llibres i a qui no agraden gens els llibres. El Joan, vol ser un nen com tos els altres, vol joguines, vol una pilota de futbol, troba els llibres avorrits, fins que tot canvia quan descobreix el valor de la paraula.


L'ésser humà comprèn l'amor de les paraules abans que entendre el seu significat i això és el que descobreix el nostre protagonista quan es veu obligat a fer de cangur i quan s'enamora d'una nena nouvinguda. És aleshores que s'adona que els llibres estan plens de vida, que transmeten històries, aventures, emocions i sentiments que es poden compartir i que poden ajudar-nos a ser una mica més feliços, fins i tot, de vegades, a solucionar alguns problemes que se'ns presenten en algunes ocassions.

Joan Portell Rifà. És pedagog, editor, escriptor i crític literari. Ha publicat diversos llibres per a petits i grans. Col·labora en diversos mitjans de comunicació ─Catalunya Ràdio, Cavall Fort, Descobrir Catalunya, El Periódico...─ i codirigeix amb Pep Molist la revista Faristol, portaveu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Coordina el programa de promoció lectora Municipi Lector. El trobareu als blocs Llibres al replà i dos dits de front. 

dimecres, 11 de març del 2015

Intensitat poètica amb Mireia Vidal-Conte. Hermínia Mas i Jordi Cervera

El divendres 13 de març a les 18:30 hores tindrà lloc una lectura poètica de gran intensitat protagonitzada per Mireia Vidal-Conte, Hermínia Mas i Jordi Cervera al Centre Comarcal Leidatà de Barcelona, ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 592, principal. A tocar de la plaça Universitat. Tres poetes de llarg recorregut i reconegut prestigi.

Mireia Vidal-Conte. Llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Llibres: Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena'm nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu), 5 cm -la cicatriu- (Curbet ed. 2012), Com elles (espectacle teatral i edició de plaquete amb Cafè Central). 
Inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato, Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.),  Trentaquattro Poeti Catalani per il XXI Seccolo (Antologia italiana), Assumiràs la veu (Terrícola). 

Com a traductora: La Casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d'esperits (Brigittte Oleschinski). 
Recitals arreu de Catalunya, Madrid, Praga, La Havana, L'Alguer,... 
Ha estat traduïda al castellà, al txec i a l'italià. 
Actualment col·labora amb la revista Poetari i amb l'editorial Cafè Central. 


no vol la vida doble si 

doble la fa escriptura única 

unitat real sosté 

duplicitats en veu única vida 

una de sola

doble si escriptora només 

fos 

(Inèdit)

ENCAIXES AQUESTA MANERA
entre nouvinguts i festes germanies
et trenques cap enrere
en el vidre t'esberles
sense reconstruir-te no deixes la possibilitat
difosa entre totes les percepcions

(Orlando natural, 2010)

Amb tu està el poder de les cortines
amb tu la pell femenina del profeta
la part emboirada de l'afecte
el punt equidistant de la paraula
el pont esfèric que uneix el meu cervell
amb les teves lectures
amb les teves motllures
amb la conjugació
del verb voler

(Anomena'm nom, 2007)

HermíniaMas i Marssenyach va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960.  Ha viscut uns quants anys a Barcelona i actualment viu a la Garriga. És llicenciada en filologia catalana i especialista en autoaprenentatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Treballa com a professora en una Escola Oficial d’Idiomes.  Va començar escrivint poesia, però actualment la seva activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil. En poesia ha guanyat els premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor(2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes. Ha participat en alguns recitals i encontres poètics. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al portuguès per Isabel Soler i Ana Hatherly, a l'anglès per Ann Force, i al rus per Maixa Oganissian. En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires.
Els seus llibres de poesia són  Amb ungles lleus li esquinça.... València: Eliseu Climent / 3i4, 1988; El vent de les andanes. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994 i La pell del pensament. Alacant: Aguaclara, 2004

COM TARDES AL CORN D'OR

Els somnis no acomplerts se t'apareixen
com tardes al Corn d'Or: humits i densos.
Puges al mirador i veus els vaixells
que ja no has agafat, vogant pel mar.
Et prens un te de poma, i d'allà estant
sents el temps com un quadre impressionista.
Voldries ser un punt lleu en el paisatge
i no l'ull lluminós de la paleta.

(El vent de les andanes, 1994)


LA DONA QUE MIRA

És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se'n van.
Mira com els veïns s'estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rere les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d'agafar-se'n cap

(El vent de les andanes, 1994)

Onze anys

En David
viu, com altres jubilats,
a Califòrnia,
en una casa de fusta.
Té, com altres jubilats,
3 acres de terreny.
Però deixa morir
la fruita dels arbres
i volta pel bosc a les nits
quan sent els coiots.
Diuen que no ha dormit
des que va tornar
amb la guerra al cap.
L'enemic era lluny
i no tenia cara.
Va dir que disparessin.
Després, en acostar-s'hi,
va veure els ulls ja morts
d'un nen d'onze anys.


Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959) Periodista. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació de les comarques de Tarragona i de Barcelona com Ràdio Popular de Reus, Ràdio Reus, Ràdio Salou, Catalunya Sud o Diari de Tarragona. Va ser subdirector de Nou Diari i director literari d’Edicions El Mèdol. Actualment dirigeix la col·lecció de poesia Mitilene de Meteora Editorial i treballa a la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals on, entre altres tasques, és el responsable del blog de llibres de Catalunya Ràdio i del portal 324.cat, http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php premi Vila de Martorell al millor blog en català i premi Blocs Catalunya al millor blog de Cultura.
Ha guanyat premis de periodisme com el Reus de Comunicació 1991 o el segon premi “Memorial Màximo Burxa” de Tarragona 1995; de poesia com el Pere Badiade poesia Vila de Torredembarra 2000; el Miquel Martí i Pol de la Universitat Autonoma de Barcelona 2000 per Fluix Fluid, el Benet Ribas-Recvll de Blanes 2006 per Tanta xerrameca cansa o el Joan Llacuna d’Igualada per Ciutat; de narrativa com el Pin i Soler de Tarragona 1995 per Dibuixos obscens, el Pere Calders de la Universitat Autonoma de Barcelona 1999 per Professions liberals; el Ferran Canyameres de Terrassa 2005 per la novel·la Mosques que, a més va aconseguir el Premi a la Millor novel·la negra en català del grup Brigada 21 i el Premi a la Millor novel·la negra en català pels lectors de la llibreria Negra y Criminal. L’any 2009 va guanyar el prestigiós premi Edebé de literatura juvenil per la novel·la La mort a sis vint-i-cinc que s’ha traduit al castellà a l’euskera i al gallec i que ja porta deu edicions i que té continuïtat amb La mort a dos-cents deu.
Ha publicat, entre d’altres llibres, novel·les com Ànima de benzina, El triangle blau i Desig de foc (amb comentaris de Santi Santamaría), llibres de poemas comPintallavis (amb pintures de Carles Amill), Como la vida misma (amb dibuixos de l’etòleg Jordi Sabaté Pi), Atzavara, Butte, Noli me tangere (amb collages de Toni Torrell), Metrònom (amb dibuixos de Rosa Gelpí) i Talaiot, Butte, gener a París o A Laura, potse, Ciutat o Memòria banal; el recull d’històries reals d’amor a la tercera edat Mai no és tard , el monòleg teatral El mort i llibres infantils com La capsa dels tresors amb Sebastià Serra, Llepafils amb Benjamí Tous, Les vocals desaparegudes amb la seva filla Mireia o La pilota Japler, amb il·lustracions de Francesc Rovira.
També és autor de Serial Chicken, la primera novel·la d’Europa escrita a través de la xarxa Twitter dins la BCNegra 2010.

Canvi d'enemic
De tant en tant va bé canviar d'enemic,
enfrontar-se a les matinades indolents,
renunciar als boscos de llençols de cotó
i cercar refugi las jardins reblerts del soroll,
faramalla jactanciosa de les vanitats,
entusiasme i solatge de la farsa;
estudiar el llenguatge ofenós dels motors,
la boca estrident de les botzines,
les respostes d'un espai fet de baladreig,
treure'n conclusions que, al cap i a la fi,
només serveixen per encarar-se amb ganes
al dilema empolainat que s'obre quasi sempre
entre la son afable dels cossos despullats
i l'enigma creixent d'una remor inabastable.

(Memòria banal, 2013)

Nòria
Caminem junts víctimes i botxins
buscant el ressò dels perfils abruptes,
per a fer del sinistre un amfiteatre,
una nòria que gira com la culpa,
amb cadència repetida
i sense cap mena de pressa.

(Talaiot, 2005)

Vespre
Abandonats a l'alè gelat del gener,
bafarada insolent de boirassa,
és el degotim de l'opulència
mentre tot el que vaig veient,
cadascuna de les coses que queden
se'm fa de cop i volta imprescindible,
necessària, del tot absoluta.
Giren els planetes amb ritme esllomat
i aquí la vida s'atura, es torna densa
mentre la llum s'esbiaixa,
proclamant l'èxit d'un nou vespre.

(Butte. Gener a París, 2004)

dimarts, 10 de març del 2015

El somriure de la Natàlia a La Sèquia



He tornat a l'Escola La Sèquia, de Manresa, per tenir una trobada amb els alumnes de cinquè curs de primària, que havien llegit El somriure de la Natàlia. Un mestre m'ha acompanyat a la biblioteca. Mentre esperava que arribés el primer grup, he pogut comprovar com s'estimen els llibres en aquesta escola. A la paret del fons de la sala hi havia un cordill amb les cobertes ampliades dels llibres que havien llegit i les dedicatòries del autors i autores que els havien visitat.

Vull felicitar la mestra Rosa Maria Penís i el mestre Roger Torras per la seva magnífica feina ja que les dues sessions em van passar volant. Vaig poder mantenir una conversa molt animada sobre els dos personatges principals, la Natàlia i en Vador. Els vaig explicar que el nom de Natàlia era un homenatge a la protagonista de la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i que Vador, l'havia posat per despertar la curiositat sobre els diminutius catalans dels noms, que sempre els fem per darrere, al revès que en castellà. Salvador, seria Salva en castellà i Vador en català. Isabel, seria Isa en castellà i Bel en català. No sempre és així. Totes les regles tenen excepcions i Monserrat sempre serà Montse en català i en castellà.

Es van interessar per saber en què m'havia inspirat per fer el llibre i crec que es van quedar ben parat quan els vaig explicar que partia d'un fet real. La meva casa estava afectada per una planificació del ajuntament que va decidir fer el meu carrer més ample, de manera que la van enderrocar i la meva filla, que tenia 9 anys, va veure des del pati de l'escola com enderrocaven la casa que s'estimava i on havia nascut. Això li va provocar molts problemes fins al punt que vam haver d'anar al psicòleg. Els psicòlegs fan dibuixar els pacients per saber què els passa, era una cosa que desconeixia, però la seva psicòloga ens ho va explicar amb tota mena de detalls. Vam veure dibuixos fets per la meva filla i també algunes manualitats. Per això vaig fer que l'amic Vador pogués interpretar els dibuixos de la Natàlia i veure el que li passava dins el seu cap.

Per cert, els alumnes tenien molt clar que el Vador era jo mateix. No ho havia pensat mai, però he de reconèixer que possiblement tenien raó.

També es van interessar per saber que significava l'home tan vell com el temps (la saviesa) i l'esquirol (el guia). 

Vam parlar sobre el procès d'escriure i els vaig explicar que les revisions són molt necessàries, no només per corregir errors, sinó que també per millorar el text, per fer-lo més literari com quan la Natàlia de la Plaça del Diamant veu reflectit tot el cel en els petits tolls d'aigua després de la pluja i fa que el lector compari aquells petits tolls amb l'ànima de la protagonista, que es veia molt petita davant el món, però que tenia una gran força interior.

I així vam anar desbrossant els minuts tot xerrant de com i quan vaig començar a escriure, quans llibres he publicat, el títol del darrer, perquè vaig fer el meu primer llibre. Escric des que tenia dotze anys, però mai havia pensat a publicar un llibre fins que un amic poeta va veure uns poemes meus i em va recomanar anar al seu editor. Vaig tenir sort, però no va ser res en concret el que em va inspirar, ja que vaig fer un recull de poemes escrits al llarg de molts anys.

Bé. Ho deixo aquí.

COM ELLES



Bruixa poseïda, a rondar he sortit
per la'ire negre, més valenta de nit;
somiant amb malvestats, he passat
per damunt les cases, d'un llum a l'altre;
solitària, amb dotze dits, fora de mi.
Una dona així no és ben bé una dona.
Jo he estat com ella.
(Anne Sexton)

La poesia és un art sublim, no hi ha dubte. M'agrada llegir autors i autores de totes les èpoques, i tornar a llegir les seves poesies tantes vegades com em ve de gust i ho necessito. I fer la lectura serena, i reflexionar sobre alguna imatge, o alguna metàfora, o algun joc de paraules. I emocionar-me amb la lectura. Però quan l'experiència poètica és realment intensa és quan la poesia recupera l'oralitat, com quan els rapsodes recorrien els pobles de la vella Grècia i segle rere segle les places dels pobles de la vella Europa. És el que em va passar en assistir com espectrador a l'espectacle poètic Com Elles. Les veus de l'Odile Arqué, de la Mireia Vidal-Conte i del Marc Romera ens feien arribar els versos d'algunes de les més grans poetes del segle XX. El ritme, la projecció de la veu, la presència escènica, les pauses, els gestos feien realitat allò que les paraules diuen més del que són, com quan un nadó comprèn l'amor de les paraules abans que entendre el seu significat. Tot plegat brodat amb uns poemes de la Rosalía de Castro cantats a capela per l'Odile directament al cor i a la pell, i amb un joc de llums que aconseguia crear una atmosfera íntima on l'escenografia era un actor més que ens oferia cartes i poemes. Un espectacle altament recomanable dirigit per Sebastià Portell i Clar.

La selecció de poemes de l'antologia viva Com elles, va anar a càrrec de Mireia Vidal-Conte, poeta i comparatista. En la plaquette publicada dins la col·lecció "Els ulls de Tirèsies", de Cafè Central, Mireia escriu: "Es tracta d'un recull de lectures personal fetes per qui signa aquest text en els darrers quize anys. En aquests temps, he llegit homes i dones poetes. Homes poetes que m'han entusiasmat i d'altres que m'han decebut; i dones poetes que m'han entusiasmat i d'altres que m'han decebut. Però del que sí que m'anava adonant era que LES poetes que m'entusiasmaven (i que jo considerava d'un alta qualitat literària) no eren tan conegudes com ELS poetes que m'entusiasmaven (i que per mi eren del mateix alt nivell que les anteriors). No eren tan conegudes, no eren tan celebrades, no eren tan referenciades." Reivindica per tant "la poesia de qualitat escrita per dones", no "la condició de dona que, simplement, agafa un llapis i escriu."

Com elles és una antologia viva sobre l'obra d'algunes de les millors poetes internacionals des de principis del segle XX. Des de la perspectiva personal i única del lector, l'espectador presencia un viatge poètic més enllà del temps i a través de les fronteres de tot el món: les poetes de Gran Bretanya, França, Alemanya, Amèrica Llatina, Quebec, Catalunya i Espanya, entre d'altres, són les grans protagonistes de la nit, en que el públic està convidat a gaudir, com si fos dins el seu saló de casa, d'una nit de poesia, amb poemes d'Ingeborg Bachmann, Maria Beneyto, Nicole Brossard, Ana Cristina César, Dulce Chacón, Sophia de Mello, Eugénia de Vasconcellos, Hilde Domin, Felícia Fuster, Olvido García Valdés, Ana Hatherley, Gina A. Laplace, Teresa Rita Lopes, Chantal Maillard, Maria Mercè Marçal, Brigitte Oleschinski, Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Adrienne Rich, Muriel Rukeyser, May Sarton, Anne Sexton, Wisława Szymborska, Blanca Varela i Idea Vilariño.

Aquí,
a l'habitació de la meva vida,
els objectes no fan més que canviar.
Cendrers on hi pots plorar,
el pacient germà de les parets de fusta,
les quaranta.vuit tecles de la màquina d'escriure,
cadascuna un ull que mai no es tanca,
els llibres, cadascun prenent part en un concurs de bellesa,
la cadira negra, un taüt de gos fet de cuir artificial...
(Anne Sexton)

No ho escric  per tu
que lluites per escriure les teves
paraules   forcejant contracorrent
sinó per a aquelles altres dones   emmudides
per la solitud   la pols   bosses de plàstic que vessen
i criatures   en una casa
on el llenguatge flota i fila
avortament   en
el bol
(Adirenne Rich)

Haberse muerto tanto y que la boca
quiera vivir un poco todavía
y que el cuerpo, los brazos y la boca
y que las noches cálidas, los días
ciegos, y el frío sin sexo de la aurora...
Haberse muerto tanto y de tal modo
y sostener un nombre todavía
y una voz que se afirma y se alza en números.
Haberse muerto tanto y que los lilas,
y las tintas azules y las rojas
y las hojas, las rosas y las lilas...
(Idea Vilariño)

Com si em vingués de tu
la carn, la sang
de les paraules
(Maria Mercè Marçal)

Va ser a la Sala Micalet del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, el dia 7 de març del 2015.

dissabte, 7 de març del 2015

Premi One Lovely Blog Award


Vaig arribar a casa cansat després d'acompanyar la meva filla, que necessitava comprar unes pintures per als seus estudis de disseny. Havia conduït sota un dia rúfol i plujós fins al centre de Barcelona. Es feia difícl caminar entre la gentada que abarrota permanentment les zones turístiques, sobretot coincidint amb el Mobile World Congres. de tornada vaig tenir problemes amb la portza del garatge. Per fi vaig poder seure davant de l'ordinador per revisar la meva darrera novel·la, però, com deia, estava cansat, no em concentrava i vaig decidir mirar el correu. La pantalla de l'ordinador es va convertir en una finestra oberta que em saludava amb aromes alegres i bombolles de felicitat. Les 5 ovejas negras m'havien concedit el premi One Lovely Blog Award. Les 5 ovejas negras són cinc dones apassionades per la literatura infantil i juvenil. Mercedes Brugarolas, María Ángeles Alonso, Aurelia Rodríguez, Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas, ens ofereixen des de Salamanca un magnífic i molt interessant blog amb ressenyes de llibres ordenades per edats, però també per autors i per il·lustradors, amb notícies d'actualitat i referències a llibreries.

One Lovely Blog Award és un reconeixement que un blog atorga a un altre per destacar la seva feina. També es considera una cadena de "favors virtuals" per donar visibilitat als blogs relativament nous o que tinguin pocs seguidors.

Si el teu blog ha estat nomitat has de


  • Agrair el premi al blog que t'ha nominat
  • Respondre un formulari d'11 preguntes
  • Nominar 11 blogs que estiguin començant o que tinguin menys de 200 seguidors
  • Fer 11 noves preguntes als blogs premiats
  • Informar del premi a cadascun dels blogs
  • Visitar els blogs que han estat premiats juntament amb el teu.


Les preguntes que em van fer

¿Cuál es tu música?
Blues
Tu ciudad preferida
Santa Coloma de Gramenet
Tu espacio
Mi estudio
Tu postre
Tiramisú
El rasgo que más admiras
La sinceridad
Tu película
Blade Runner
Tus lecturas
Poesía y cuentos infantiles y para adultos
¿Colacao o Nesquik?
Colacao
¿Cómo te gusta el café?
Descafeinado
¿Nocilla o Nutella?
Nocilla

Els blogs que he nominat o premiat són




Les meves preguntes


  1. Per què vas crear un blog?
  2. Has viscut algun fet important a travès del teu blog?
  3. Com ha evolucionat el teu blog?
  4. Què t'aporta tenir un blog?
  5. Què has après en el darrer any?
  6. Recomana'm un llibre
  7. Recomana'm una pel·lícula
  8. Quina és la teva llibreria de referència?
  9. Quin llibre has abandonat recentment?
  10. Has tornat a llegir un llibre que vas llegir per primer cop fa molt de temps? Si és així, Ha canviat la teva impressió sobre el mateix?
  11. Un llibre que va marcar la teva infància


divendres, 6 de març del 2015

Premio One Lovely Blog Award

Llegué a casa cansado después de acompañar a mi hija, que necesitaba comprar unas pinturas para sus estudios de diseño. Había conducido bajo un día gris y lluvioso hasta el centro de Barcelona. Resultaba difícil caminar entre la muchedumbre que abarrota permanentemente las zonas turísticas, y más aún coincidiendo con el Congreso Mundial de Móviles. De vuelta tuve problemas con la puerta del garaje. Por fin me senté frente al ordenador para revisar mi última novela, pero, como decía, estaba cansado, no me concentraba y decidí mirar el correo. La pantalla del ordenador se convirtió en una ventana abierta que me saludaba con aromas alegres y burbujas de felicidad. Las 5 ovejas negras me habían concedido el Premio One Lovely Blog Award. La 5 ovejas negras son cinco mujeres apasionadas por la literatura infantil y juvenil. Mercedes Brugarolas, María Ángeles Alonso, Aurelia Rodríguez, Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas, nos ofrecen desde Salamanca un magnífico y muy interesante blog con reseñas de libros ordenadas por edades, pero también por autores y por ilustradores, con noticias de actualidad y referencias a librerías.

One Lovely Blog Award es un reconocimiento que un blog otorga otro para destacar su trabajo. También se considra una cadena de "favores virtuales" para dar visibilidad a los blogs relativamente nuevos o que tengan pocos seguidores.

Si tu blog ha sido nominado debes

  • Agradecer el premio al blog que te ha nominado
  • Responder un formulario de 11 preguntas
  • Nominar a 11 blogs que estén empezando o que tengan menos de 200 seguidores
  • Hacer 11 nuevas preguntas a los blogs premiados
  • Informar del premio a cada uno de los blogs
  • Visitar los blogs que han sido premiados junto con el tuyo


Las preguntas que me hicieron

¿Cuál es tu música?
Blues
Tu ciudad preferida
Santa Coloma de Gramenet
Tu espacio
Mi estudio
Tu postre
Tiramisú
El rasgo que más admiras
La sinceridad
Tu película
Blade Runner
Tus lecturas
Poesía y cuentos infantiles y para adultos
¿Colacao o Nesquik?
Colacao
¿Cómo te gusta el café?
Descafeinado
¿Nocilla o Nutella?
Nocilla

Mis blog premiados o nominados son


Mis preguntas
  1. ¿Por qué creaste un blog?
  2. ¿Has vivido un hecho importante a través de tu blog?
  3. ¿Cómo ha evolucionado tu blog?
  4. ¿Qué te aporta tener un blog?
  5. ¿Qué has aprendido en el último año?
  6. Recomièndame un libro
  7. Recomiéndame una película
  8. ¿Cuál es tu libreria de referencia?
  9. ¿Qué libro has abandonado recientemente?
  10. ¿Has vuelto a leer un libro que leíste por pimera vez hace mucho tiempo? Si es así ¿Han cambiado tus impresiones respecto a él?
  11. Algún libro que marcó tu infancia