Amb Llegir al metro (Lleida, Pagès editors), vaig guanyar el XLVIII Premi Recull de Narració "Joaquim Ruyra" 2012. Està format per 13 relats curts. Algunes històries passen al metro de Barcelona, però el més important és que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.
Quin niu més bonic! (Barcelona, Barcanova), és un conte infantil. He tingut tirada a escriure per a nens i nenes. Sempre que em poso a fer un llibre per a adults, ja sigui novel·la, narrativa o poesia, se'm fa present la llum dels ulls de tots els infants amb qui he tingut la sort de poder compartir les meves històries i, sovint, no puc seguir, he d'aturar-me i tornar a escriure per a les generacions del futur.
Quin niu més bonic! va adreçat als primers lectors, és de lletra lligada, amb unes il·lustracions precioses de Blanca Bk, que espero que els faci gaudir. Explico la història d'un pardal que es diu Becpetit. En Becpetit és un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. en Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final.
L'enhorabona, estimat amic! Ja tinc ganes de llegir les teves històries..., no sé si al metro, a casa, o en un jardí!
ResponElimina