He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui.

Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat/ també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui. 

Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres.

Tresors rere les portes, un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza, editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-se a gust. Un lloc màgic i real on construir el primer imaginari i descobrir la pròpia llengua i la parla. Amb Tresors rere les portes he volgut oferir als infants i a les famílies un poemari delicat i senzill, un viatge pels racons més íntims de la llar. Poemes alegres acompanyats d'un recull de noves paraules per descobrir.

Som una ceba de cent teles com diu el personatge d’El llop estepari. El nostre cos és un, però les nostres ànimes són moltes. El jo construeix una identitat principal que ens mostra al món, però hi ha altres identitats que també formen part de nosaltres, que provenen de les influències culturals i familiars, de les nostres experiències, dels nostres fantasmes interiors. De vegades, alguna d’aquestes ànimes pren protagonisme sense demanar-nos-ho.

A L’estora trobem contes molt curts, de caràcter fantàstic i humorístic, amb personatges desdoblats i algun relat oníric. També hi trobem relats realistes, on el record ha modificat les persones, o bé elles s’han adaptat als records.

Canviem o no? El jo és inamovible o està en evolució constant? Són preguntes que ens podem fer mentre llegim i gaudim

Des del 1994 fins al 2022 he publicat set llibres de poemes: De miradas imprecisas, Asuntos interiores, Els dits de l’intèrpret, El caminant a la deriva, Reconstruccions, Pel camí dels àlbers i Retaule poètic del Monestir de Sant Daniel. Conscient que amb aquestes obres he completat un cicle i que només es poden trobar a les llibreries les dues darreres, he decidit fer-ne una selecció.

En la meva poètica conviuen dues tendències estètiques. D’una banda una poesia figurativa, narrativa, realista, que sorgeix dels moments viscuts, de records, d’experiències íntimes o col·lectives... I d’una altra, una poesia de pensament humanista, de vegades abstracta, però no pas hermètica, de vegades filosòfica i espiritual.

Els meus poemes són éssers vius que neixen, creixen i moren. De vegades hivernen durant anys, com algunes llavors de cereals i, de sobte, un dia tornen a fer brots lírics. En algunes ocasions es transformen i tornen a néixer com una crisàlide que prepara la seva metamorfosi. Altres vegades s’esmicolen en esqueixos que donen pas a nous éssers poètics, com les cèl·lules dins d’un òvul fecundat.

Per fer aquesta selecció he triat la versió més pròxima a la meva veu actual. Això no vol dir que renunciï als poemes no inclosos. Tot plegat és molt subjectiu, evidentment. Els dos primers llibres els vaig publicar en castellà, la meva llengua materna. Després, tota la meva obra, fins a arribar als trenta, set dels quals de poesia, ha estat escrita en català, que és la meva llengua habitual.

Alguns poemes es publiquen per primera vegada. Corresponen a altres projectes en què estic treballant des de fa temps i que no sé quan acabaran de prendre la seva forma definitiva.