Un fantasma esbojarrat a l'Hospitalet

Avui he anat a l'Escola Santiago Ramón y Cajal, a L'Hospitalet de Llobregat, per fer una trobada amb els alumnes de 4t de primària, que havien llegit el meu llibre La colla del fantasma Barruf. El primer que els he dit és que, en agafar el metro a Santa Coloma de Gramenet i en sortir a l'Hospitalet de Llobregat, havia tingut la sensació que no havia canviat de barri, que tot era semblant, els carrers, les cases, la gent. Només que l'Hospitalet és molt més gran que Santa Coloma. Això els ha fet somriure amb un cert orgull de ciutat. La mestra bibliotecària, la Sílvia Domènech, m'ha explicat que a l'escola es parlen fins a 37 llengües diferents. Quina sort -penso jo- que tinguin el català com a llengua vehicular! Quina sort que tots els nens i totes les nenes es puguin entendre en la nostra llengua mil·lenària i que després, a casa o amb els amics, facin servir les seves llengües maternes. Les llengües són una de les riqueses més grans de la humanitat. I aquests alumnes són molt rics perquè tots en saben dues llengües, el català i el castellà, i molts, a més a més, en saben una tercera llengua que han aprés dels seus pares.
Dit això, els lectors i les lectores  de les aventures del meu fantasma esbojarrat m'han fet saber que s'ho han passat d'allò més bé, que s'han divertit i que han rigut molt. M'han fet un munt de preguntes sobre els personatges, sobre els noms, sobre el procés d'escriure, quant llibres havia publicat, des de quan escrivia, en què m'havia inspirat. Tenien interès a saber si trigava molt a fer un llibre. En fi, hem passat un matí molt agradable mentre a fora plovia sense parar.