Passa al contingut principal

Foment de la lectura a Les Garrigues Altes



Divendres 22 de març l'il·lustrador Oriol Malet i jo vam compartir una experiència extraordinària de foment de la lectura per a infants, i ho vam fer de la mà de l'editorial Animallibres i del seu editor Joan Vives. Cal dir que cada vegada més els editors acostumen a prioritzar el guany econòmic per damunt del foment a la lectura. En general exigeixen a les escoles la compra d'una quantitat mínima de llibres per oferir-los determinades activitats que estimulen enormement la lectura, com ara la visita a les escoles d'autors i d'il·lustradors per fer fòrums amb els nens i les nenes, animacions, tallers de creació, etc. I aquesta tendència està deixant fora moltes escoles de barris humils i en especial les escoles de zones rurals, que solen tenir poc alumnat. Però Animallibres és una editorial diferent. Evidentment, com tot empresa, té entre els seus objectius guanyar diners, però estan demostrant que es pot viure tot fent costat a qui més ho necessita.
En tots els anys que fa que em dedico a l'animació lectora, és la primera vegada que comparteixo una sessió amb un il·lustrador. L'Oriol i jo vam gaudir d'un paisatge meravellós, grans extensions d'oliveres que alimentaven els nostres ulls i asserenaven l'esperit, en el camí cap a Juncosa on ens esperaven alumnes de cicle mitjà i superior de primària de les tres escoles del ZER Garrigues Altes: l'Escola Joan Benet i Petit, dels Torms, l'Escola del Soleràs, del Soleràs i l'Escola Espígol, de Juncosa. L'Oriol i jo vam fer tàndem tot parlant de dos llibres que ell havia il·lustrat Gosigatades, de Flavia Company i El somriure de la Natàlia, meu. Vam explicar tot el procés de creació i de publicació d'un llibre amb moltíssima participació de les nenes i dels nens. Vam explicar com treballem els escriptors i els il·lustradors i com ens relacionem professionalment. També vam parlar del paper que juguen les editorials en tot el procés. Finalment vam obsequiar els assistents amb una sorpresa. Jo els vaig explicar un conte que estic escrivint, de moment només és un projecte, i l'Oriol va dibuixar una de les escenes que li va agradar. Cal dir que les nenes i els nens van aportar molta imaginació. Per tot això, si el projecte es converteix en llibre, cosa probable, estarà dedicat a les tres escoles del ZER Garrigues Altes.
Al mateix temps, la il·lustradora Montse Tobella feia gaudir els més petits amb la màgia del dibuix i dels colors.
Després de la sessió les escoles ens van oferir un esmorzar amb pastes i coques de recapte i ens vam obsequiar amb productes de la terra.
Va ser un bon dia que ens quedarà per sempre en la memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...