Passa al contingut principal

Tafiti y el viaje al fin del mundo

Acabo de leer un libro que me ha parecido muy interesante para lectores a partir de 6 años. Tafiti y el viaje al fin del mundo, escrito por Julia Boehme y dibujado por Julia Ginsbach. Dos julias geniales, como veréis. 

Tradicionalmente, en los cuentos, y también en la literatura para adultos, los viajes literarios son viajes de iniciación, nos ayudan entrar en mundos misteriosos que nos atraen y a los que llegamos a través de caminos llenos de peligros. El viaje literario es, por tanto, una escuela de vida.

Tafiti es un suricato muy curioso. No es un aventurero, simplemente quiere saber. Su mundo, el mundo de los suyos es muy pequeño, pero él quiere saber que hay más allá. Siempre le han explicado que después de la colina está el fin del mundo. Tafití se pregunta cómo será el fin del mundo. Y quiere ir, como fue un ancestro suyo. Naturalmente, su familia se niega a dejarlo partir. Pero él se irá a escondidas,  una noche, mientras todos duermen.

El camino está lleno de peligros: el señor Gogo, un águila; King Kofi, el león, y una cobra. También habrá grandes obstáculos hasta llegar a la gran colina, como el río caudaloso. Peligros y obstáculos que él irá superando gracias a su astucia y a la amistad con Pincel, un cerdo con alma de pintor de la familia de los potamoqueros.

Cuando ambos llegan al fin del mundo jdeando y resoplando, quedan encantados. Es un lugar precioso lleno de exuberante hierba verde, arbustos en flor y majestuosos árboles, y montones de flores de todos los colores y animales que nunca habían visto. Pero saciada su curiosidad, Tafiti siente nostalgia de su hogar.

Es un cuento precioso, ayuda a los niños a pensar, a tener curiosidad por las cosas. Les enseña que nada es fácil, pero que la recompensa es grande, y les enseña, también el valor de la amistad desde la más tierna edad. Un cuento muy recomendable.

Julia Boehme nació en Bremen, Alemania, en 1966. Estudió literatura y musicología y, mas tarde, trabajó como editora en un programa de televisión infantil. Un día recordó que, de pequeña, siempre había deseado ser escritora. ¿Cómo es que se le había olvidado? De inmediato, decidió que, a partir de ese momento, iba a dedicarse exclusivamente a escribir.




Julia Ginsbach nació en Darmstadt, Alemania, en 1967. Al acabar sus años escolares, estudió música, arte y filología germánica en las universidades de Heidelberg y Fráncfort. Actualmente vive con su familia, sus mascotas, sus pinceles, sus pinturas, su papel y su violín en una vieja casa al norte de Alemania y traabja de ilustradora autónoma.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...