Passa al contingut principal

La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet i jo

Acte de nomenament com a Escriptor de capçalera. De dreta a esquerra Gemma Creus, directora de l'Escola Sant Just; Chema Corral, amic i llicenciat en Història; Núria Palon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; jo o Lluís Soler, director de la Biblioteca Central

La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet és un agent cultural de primer ordre amb una programació literària continuada, de qualitat i molt diversa, oberta a totes les edats i sensibilitats. Però aquesta dedicació a la promoció cultural en general i al foment de la lectura en particular és producte d’una evolució en el propi concepte de biblioteca.

La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet és hereva de la vella biblioteca Ferran Valls i Taverner, que alguns encara recorden com la biblioteca del poble antic. La vella biblioteca i l’espai que ocupava han desaparegut però encara romanen en la memòria petita dels joves d’un altre temps que passàvem a diari hores de lectura i estudi i, també, en la memòria de la història local en la lluita per la normalització del català.

De dreta a esquerra, Mercè Canals, amiga, escriptora
i il·lustradora de llibres infantils; Eva Montiel bibliotecària
i Victòria Palma, amiga i periodista musical
La biblioteca era una sala gran folrada de llibres de dalt a baix. Hi havia unes quantes fileres de taules de paret a paret amb cadires a banda i banda i una barra amb punts de llum a l’alçada del cap. Al fons de la sala i damunt d’una tarima força elevada hi havia la taula de la bibliotecària envoltada d’un petit mostrador. La bibliotecària ens feia una mica de respecte perquè ens acusava amb la mirada i sempre ens renyava perquè parlàvem massa alt. Però darrere del seu rostre circumspecte havia un bon cor i una bona dona sempre disposada a ajudar-nos i a informar-nos del que calia. Cal dir, però, que la bibliotecària tenia molta raó quan ens mirava malament perquè els joves no només anàvem a estudiar, també anàvem a lligar.

La biblioteca no era un equipament per fer activitats, estava concebuda con un espai de lectura i estudi. Però era l’únic espai una mica ampli de la ciutat i allà és a on l’any 1970 un grup de mestres d’Òmnium Cultural va començar a fer classes de català per a infants. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast, fins i tot hi havia mares que ploraven perquè no podien matricular els seus fills.

La Biblioteca Ferran Valls i Taberner es va tancar a finals dels 80 perquè l’edifici havia de desaparèixer amb la remodelació de la Plaça de la Vila, i es va traslladar als baixos de l’Escola Bartomeu Rosselló-Pòrcel mentre es feien les obres de la que seria la Biblioteca Central, que s’inaugurarà la primavera del 1995. I es dirà Central, perquè l’any 1991, quan es va fer la primera contractació d’obres, essent Chema Corral regidor de Cultura, l’ajuntament ja tenia un pla de biblioteques, feliçment finalitzat amb la inauguració de la Biblioteca del Fondo l’11 de setembre del 2014.

A l'esquerra Marta Montañá, amiga i il·lustradora,
a la dreta Elena Castaño, bibliotecària
I és aleshores quan la Biblioteca Central esdevé un equipament de referència per a tota la ciutat. Les entitats, l’ajuntament, els centres docents i els particulars utilitzarem la biblioteca per als nostres actes de manera particularment intensa. He presentat allà bona part dels meus llibres i amb l’Associació Colomenca de Literatura (Acolite) hem realitzat moltíssimes activitats d’homenatges a autors, de difusió dels autors locals i en especial dels joves,  presentacions de llibres, conferències, lectures, lectures dramatitzades, sessions amb cantautors, maratons de lectures, taules rodones, tertúlies, etc. Allà també han fet bona part del seus actes el Fòrum Grama i el Grup de Debats, han fet exposicions les entitats de cultura tradicional i popular catalana i associacions de tota mena i condició han utilitzat els espais disponibles.

No obstant això, la Biblioteca Central durant els primers anys serà bàsicament contenidor d’activitats culturals. Tret dels clàssics Clubs de Lectura i L’Hora del Conte, encara trigarà uns anys a ser també un agent cultural generador de propostes.

Des de fa uns anys, la Biblioteca Central, com la resta de les biblioteques colomenques han esdevinguts agents culturals actius. Ara són bibliotecaris i bibliotecàries qui em demana que faci activitats. Ens asseiem amb el director de la Central, en Lluís Soler, amb l’Eva Montiel i amb l’Elena Castaño, responsable d’infantil i juvenil, i planifiquem junts tot un seguit d’activitats que després desenvolupem amb l’ajut de la Chone: L’Hora del Conte amb la Lea i el Cargol, la presentació de la Guia d’Autors Locals, el Club de Lectura infantil i juvenil I tu, què llegeixes? i un projecte d’animació a la lectura amb les escoles de la ciutat, Llegim amb Rodolfo del Hoyo,  que promou la relació entre les escoles i les biblioteques Central i Can Peixauet mitjançant la meva obra infantil. Però la col·laboració s’estén també a les altres biblioteques de la ciutat. A més de l’activitat amb les escoles, hi col·laboro amb L’Hora del Conte a la de Singuerlín, lectures de poemes i narracions per a la gent gran de residències a la de Can Peixauet, presentacions de llibre a la de Fondo. I el que seguirà.

Estem d’enhorabona amb les biblioteques colomenques i els hem d’estar molt agraïts. Jo ho estic per partida triple, pel que m’ofereixen com a ciutadà, pel que em permeten fer i perquè m’han nomenat Escriptor de Capçalera. No puc demanar més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s