Passa al contingut principal

El llibre segons el poble. Refranys (1)

La saviesa popular sobre els llibres és molt rica, com ho és en general per a qualsevol qüestió que afecti la vida de les persones. De tant en tant, aniré posant alguns refranys. Hi ha que en parlen bé, i hi ha que no en parlen bé.


  • Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
  • Un llibre és el millor amic i el pitjor enemic
  • Un llibre, és el millor amic, si l'entens, però maleït sia si no l'entens.
  • Al qui llegeix molts llibres sempre li queda alguna cosa
  • Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia.
  • Dormir engreixa, menjar atipa, i llegir aplica.
  • Armes, llibres i diners, si no els sap manejar no valen res.
  • Llibres i papers, si no els saps entendre no valen res
  • Els llibres reprenen i no castiguen
  • En el llibre petit hi ha la bona sentència
  • Llibre llegit, consell pres
  • De llibres i de diners, savis i rics sempre en volen més
  • No tothom que tracta amb llibres es fa savi
  • Tant hi ha ases amb lletres com sense lletres
  • Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó
  • No bossa buida, ni gresol apagat, ni llibre tancat
  • Llibre tancat no treu trellat
  • Del llibre vell el bon consell
  • Llibres i vins els més vells son els més fins
  • Llibre massa nou, poc llegit
  • El llibre mai es desdirà del que t'ha dit
  • Llibre deixat, perdut o estripat
  • Llibre deixat, llibre no tornat
  • Llibre que deixaràs, llibre que perdràs
  • Quedar-se un llibre deixat no és pecat
  • Bona taula, bon llibre i bona companyia, fan passar bé el dia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació