Salta al contingut principal

Entrades

Girafa Negra. Petites llibreries, grans projectes

M'encanten les llibreries, sobre tot les petites llibreries de barri a les gran ciutats i les petites llibreries de poble o de ciutats mitjanes. Les llibreries són una baula indispensable de la cadena del llibre, la baula final sense la qual la feina solitària, lenta i callada que fem els escriptors durant mesos o anys per crear una obra literària, no arribaria als lectors. És ben cert que hi ha biblioteques on podem anar a demanar llibres en préstec, i que hi ha escoles que recomanen lectures als seus alumnes. Però el paper essencial d'aquestes llibreries és que són les millors prescriptores de lectures, perquè a les llibreries hi arriben totes les novetats, perquè els llibreters hi posen tot el seu coneixement per ajudar-nos a triar allò que ens interessa. Igual que un bon lampista et sap aconsellar la millor aixeta per al teu bany, un llibreter et sap aconsellar la millor lectura per als teus interessos. I entre totes aquestes llibreries, vull destacar la feina encomiab...

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que, ...

Cita de poetes amb Neus Aguado i Marcel Riera, el Dia Mundial de la Poesia 2017

La Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet i Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, celebren el Dia Mundial de la Poesia 2017 amb la presència de dos grans de la poesia contemporània en castellà i en català, Neus Aguado i Marcel Riera. L'acte tindrà lloc a les 19:30 a la seu de la llibreria, c. Major 13, molt a prop de la L1 del Metro. Neus Aguado . Nacida en Argentina en 1955, vive en Barcelona y es licenciada en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona y en Ciencias de la Información por la Universitat Autònoma de Barcelona, desde muy joven se implica activamente en el medio artístico, cultural y político y participa en diversos proyectos. Ha sido cofundadora del Comitè d’Escriptores del PEN Català y secretaria general de la Asociación Colegial de Escritores de Cataluña (ACEC). Su trayectoria como periodista cultural, escritora y dramaturga la ha desarrollado en Barcelona. A destacar los siete años de crítica de poesía en La Vanguardia . Asimi...

Un niu a l'Escola Josep Montmany, de Sant Feliu de Llobregat

Veure els més petits entusiasmats amb la literatura, és un autèntic regal per als escriptors. Entraven a la biblioteca en silenci i em miraven com si fos un mag. Eren alumnes de 1r de primària de l' Escola Josep Montmany Amat , de Sant Feliu de Llobregat, i havien llegit Quin niu més bonic! , un llibre que tinc la sort de compartir amb la il·lustradora Blanca BK. Vaig gaudir molt escrivint el conte, però hi ha un secret que els hi vaig explicar. El vaig escriure per passar el dol d'haver de deixar casa meva i veure com la meva filla patia perquè se l'estimava molt. Casa nostra estava afectada per un pla de l'ajuntament, que volia fer el carrer més ample, i vam haver de marxar, i vam haver de veure com l'enderrocaven perquè l'escola estava al davant. De seguida, un munt de nens i nenes van aixecar les mans per explicar que també havien canviat de casa i que no volien fer-ho i que ho havien passat malament. I em va servir per explicar-los que això...

El camino de Marwan

Cuando Laura Borràs me regaló El camino de Marwan , me pasé largo rato contemplando unas ilustraciones bellísimas y al mismo tiempo conmovedoras. Leer el texto de Patricia de Arias , me produjo la misma sensación de belleza e impacto emocional, y me vi empujado a leerlo varias veces. Es un libro aparentemente sencillo e incluso predecible y amable, porque narra el camino de un inmigrante que huye de la guerra y porque su autora ha moderado la tensión dramática dejando a parte el sufrimiento de los campos de refugiados. ¿Qué es, pues, lo que hace que quien pase sus páginas quede tocado por ellas? Yo creo que la autora ha sabido conectar con algunos aspectos universales de la condición humana. Es un libro infantil, un libro que los adultos podemos leer a nuestros hijos, y explicarles las otras lecturas que nos ofrecen sus palabras y sus imágenes. Por ejemplo la pérdida: "Camino y mis huellas / van dejando un rastro / de historias antiguas / de canciones de mi pue...

L'escola dels mil colors i una sola ànima

La resposta és molt fàcil. Els alumnes de 4t de primària de l'Escola Antoni Gaudí de Santa Coloma han llegit el meu llibre El bosc dels somnis perduts . El mateix que dóna títol a aquest blog. Després de llegir el llibre, han anat a la Biblioteca de Can Peixauet per fer la trobada. Es tracta d'un projecte de foment de la lectura organitzat conjuntament pels Serveis Educatius de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de Biblioteques. Fins al mes de maig m'esperen 10 fòrums que farem a la magnífica sala Joan Brossa de la biblioteca. Han passat per la biblioteca els tres grups de quart i cada trobada ha estat una experiència magnífica. He agraït a les mestres el treball de lectura que han fet amb els seus alumnes. Cada un havia fet un llibre inspirat en els personatges d'El bosc dels somnis perduts i li havien posat el seu propi títol.  Els dibuixos eren molt divertits i estrafolaris com els personatges. Els ovellumans, semblants a pe...

Un pingüí que no para

Fa vuit anys que vaig publicar Un pingüí damunt del televisor i fa set que visito cada curs els alumnes de segon d'ESO de l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès, aquesta vegada gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Cada visita és especial, perquè cada vegada hi ha alguna intervenció que destaca sobre la resta. Aquesta vegada m'he trobat amb alumnes que volien ser escriptores i em feien preguntes relatives a la creació literària. M'han sorprès, però aquestes preguntes m'han anat molt bé per explicar el procés de creació de la novel·la que van llegir. I a poc a poc, les preguntes eren més concretes: com ho faig per crear els personatges, si m'inspiro en persones determinades, com m'ho faig per no repetir-me. Per crear els personatges ens podem inspirar en persones que coneixem, però no cal. El que realment importa és dotar-los de personalitat, que tinguin una vida pròpia, uns interessos, uns desit...