Salta al contingut principal

LA BIBLIOTECA PERSONAL ÉS UN DRET



-->
Un grup de professionals del llibre infantil i juvenil hem fet un manifest per la no reutilització del llibre literari.
La biblioteca personal és un dret i escriure una professió digna.
El llibre literari ha anat perdent prestigi social. A banda dels llibres de venda massiva, els anomenats best-sellers, que moltes vegades són productes editorials fabricats expressament per al mercat amb la col·laboració d’algun autor i fins i tot amb autors ficticis (amb equips d’especialistes contractats a l’efecte), i dels llibres de futbolistes, cuiners, toreros, presentadors de televisió, models, cantants, i tota la patuleia de famosos i famoses que treuen la seva cirereta per Sant Jordi, el llibre literari i el seus autors i autores estem condemnats a passar a la història, o millor dit, a ser història passada.
La darrera novetat és que la societat o comunitat educativa, departaments d’educació de les diverses administracions, associacions de pares i mares d’alumnes i consells escolars de tota Catalunya ens demanen que treballem sense cobrar, gratia et amore.
L’invent es diu “reutilització del llibre de text”. Em direu que un llibre literari no és un llibre de text. Evidentment, una novel·la, un llibre de poemes, una col·lecció de relats o de contes, un àlbum il·lustrat, una obra de teatre o un llibre d’aforismes no són llibres de text, però bon nombre de centres educatius i d’associacions de mares i pares d’alumnes els consideren com a tal i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ho accepta. D’aquesta manera es dificulta i no es promou el dret a la creació de la biblioteca personal dels infants i adolescents i s’ataca directament la propietat intel·lectual dels autors tant d’escriptors com d’il·lustradors.
Un dia, en una escola de Tarragona, una nena em va dir “vaig demanar al papa que em comprés el llibre de Narnia per Sant Jordi, però em va comprar el joc per a l’ordinador i la pel·lícula” la nena es va arronsar d’espatlles i va seguir “ja m’està bé, però a mi m’agrada llegir”. Després d’un moment de reflexió li vaig respondre “està molt bé que t’agradi llegir, ves a la biblioteca i podràs triar els llibres que més t’agradin, però li pots dir al papa que pel preu del joc de l’ordinador et podria haver comprat tota la col·lecció de Narnia”. Això és el que té prestigi social, els jocs per a tota mena d’enginys digitals i els mateixos aparells, si pot ser d’última generació, millor, la roba de marca, les ulleres de marca, les sabates de marca. Això vol dir que estem al dia, que no fem el ridícul i per tant són depeses necessàries, però gastar vuit euros en un llibre literari sembla que sigui llençar els diners.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

La Lea i el cargol

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules. La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos. Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous . Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamenta...