LA BIBLIOTECA PERSONAL ÉS UN DRET

-->

Un grup de professionals del llibre infantil i juvenil hem fet un manifest per la no reutilització del llibre literari.

La biblioteca personal és un dret i escriure una professió digna.

El llibre literari ha anat perdent prestigi social. A banda dels llibres de venda massiva, els anomenats best-sellers, que moltes vegades són productes editorials fabricats expressament per al mercat amb la col·laboració d’algun autor i fins i tot amb autors ficticis (amb equips d’especialistes contractats a l’efecte), i dels llibres de futbolistes, cuiners, toreros, presentadors de televisió, models, cantants, i tota la patuleia de famosos i famoses que treuen la seva cirereta per Sant Jordi, el llibre literari i el seus autors i autores estem condemnats a passar a la història, o millor dit, a ser història passada.

La darrera novetat és que la societat o comunitat educativa, departaments d’educació de les diverses administracions, associacions de pares i mares d’alumnes i consells escolars de tota Catalunya ens demanen que treballem sense cobrar, gratia et amore.

L’invent es diu “reutilització del llibre de text”. Em direu que un llibre literari no és un llibre de text. Evidentment, una novel·la, un llibre de poemes, una col·lecció de relats o de contes, un àlbum il·lustrat, una obra de teatre o un llibre d’aforismes no són llibres de text, però bon nombre de centres educatius i d’associacions de mares i pares d’alumnes els consideren com a tal i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ho accepta. D’aquesta manera es dificulta i no es promou el dret a la creació de la biblioteca personal dels infants i adolescents i s’ataca directament la propietat intel·lectual dels autors tant d’escriptors com d’il·lustradors.

Un dia, en una escola de Tarragona, una nena em va dir “vaig demanar al papa que em comprés el llibre de Narnia per Sant Jordi, però em va comprar el joc per a l’ordinador i la pel·lícula” la nena es va arronsar d’espatlles i va seguir “ja m’està bé, però a mi m’agrada llegir”. Després d’un moment de reflexió li vaig respondre “està molt bé que t’agradi llegir, ves a la biblioteca i podràs triar els llibres que més t’agradin, però li pots dir al papa que pel preu del joc de l’ordinador et podria haver comprat tota la col·lecció de Narnia”. Això és el que té prestigi social, els jocs per a tota mena d’enginys digitals i els mateixos aparells, si pot ser d’última generació, millor, la roba de marca, les ulleres de marca, les sabates de marca. Això vol dir que estem al dia, que no fem el ridícul i per tant són depeses necessàries, però gastar vuit euros en un llibre literari sembla que sigui llençar els diners.