Passa al contingut principal

Farandulers, nova estrena d'Alquimistes teatre


El dia 13 de juliol vaig assistir a l'estrena de Farandulers, nova posada en escena d'Alquimistes Teatre. L'espectacle formava part de l'acte inaugural de la Fira Internacional de Teatre Integratiu que s'ha fet per vuitena vegada a Santa Coloma de Gramenet. Tots els grups participants estaven formats bàsicament per persones amb diversitat funcional. Alquimistes Teatre està integrat per persones amb diversos tipus de discapacitat psíquica.

Farandulers tracta d'un grup d'artistes que es veuen tocats per la crisi. De cop i volta es troben a punt de perdre el que més estimen, el teatre. L'obra presenta una gran identificació entre els intèrprets i els seus personatges. Personatges i actors, actors i personatges comparteixen un mateix món, una vida i una passió. Un a un van sortint al llarg de l'espectacle per explicar qui són en la vida real i per què fan teatre, immediatament tornen al seu paper. També està present la crítica als polítics per com estan enfocant la crisi i la seva submissió als dictats dels banquers.

La representació va oferir moments sublims amb un públic absolutament entregat que no va parar de rebre una pluja d'emocions. 

Cal felicitar les directores Francia Gajardo i Verónica Ramírez pel seu excel·lent treball artístic i organitzatiu, ja que han gestionat tota la FITI amb dotze espectacles, dos tallers i una taula rodona. I també cal felicitar els pares i mares que van moure cel i terra per aconseguir finançament per al muntatge i per a tota la FITI.


Farandulers ha estat un gran regal d'aniversari ja que Alquimistes Teatre celebra amb aquesta obra 15 anys als escenaris. Quinze anys fructífers durant els quals van guanyar el primer premi de curts del Festival de Cine de Sant Sebastià l'any 2005 amb el film 2+2= 5.

La cultura, l’art i la creativitat són patrimoni de la humanitat, de tota la humanitat, i, per tant, ningú no pot ser privat d’accedir-hi, de descobrir-lo, de conèixer-lo, de gaudir-ne i de construir-lo.

La creativitat és una facultat de la persona que depèn de la seva sensibilitat, de la manera com percep el món i de la manera que té de construir-lo, de la manera de viure i de la manera com se l’ha ensenyat a viure.

No s’ha de discriminar cap tipus d’expressió ni de llenguatge artístico-creatiu, ni valorar-los segons el tipus de persona que els produeix, sinó que, en tot cas, cal valorar-los.

La cultura, l’art i la creativitat, executats en llibertat, constitueixen, per ells mateixos, un instrument de millora de la vida de les persones i són moltes les possibilitats de desenvolupament que presenten, entre elles, l’accés al treball i a l’exercici professional.

Des de fa molts anys administracions i entitats han dedicat i dediquen grans esforços a favor de la plena autonomia a través del treball. Cal, però, que tots plegats ens preocupem per la plena integració de les persones amb diversitat funcional al món de la cultura, una cultura que esdevé, així, més solidària i més creativa.

Dit això, tots sabem que, tot i les bones intencions, hi ha una àmplia sèrie de prejudicis i actituds que generen obstacles notables per a l’accés a la cultura, l’art i la creativitat a les persones amb diversitat funcional. Cap grup de teatre o de dansa formats per persones cegues, o sordes, o amb paràlisi nerviosa, o amb discapacitat psíquica, no apareix en les programacions habituals dels teatres. Malgrat les dificultats a les quals m'acabo de referir, Alquimistes Teatre ha aconseguit participar en un muntatge de la propera temporada del Teatre Nacional de Catalunya.

Santa Coloma de Gramenet amb el Grup de Teatre Alquimistes i amb la FITI vol obrir les seves portes a tots els espectadors, amics i amants del teatre perquè puguin conèixer millor nous llenguatges escènics i estètics. I també volem obrir un espai de debat i reflexió al voltant de l’art, la diversitat funcional i la integració. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...