Per quart any consecutiu he tornat a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès per fer fòrums amb els alumnes de segon d'ESO sobre el meu llibre Un pingüí damunt del televisor, un relat de ficció que parteix de fets reals. La novel·la combina la denúncia de la dictadura franquista amb elements de novel·la negra i dues històries d'amor entre joves. L'estada al Vinyes Velles va ser molt agradable, tant pel tracte que em va dispensar el professorat com per l'alt nivell de participació dels alumnes amb preguntes molt interessants.
Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada