Per quart any consecutiu he tornat a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès per fer fòrums amb els alumnes de segon d'ESO sobre el meu llibre Un pingüí damunt del televisor, un relat de ficció que parteix de fets reals. La novel·la combina la denúncia de la dictadura franquista amb elements de novel·la negra i dues històries d'amor entre joves. L'estada al Vinyes Velles va ser molt agradable, tant pel tracte que em va dispensar el professorat com per l'alt nivell de participació dels alumnes amb preguntes molt interessants.
Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada