Salta al contingut principal

NIUS DE PARDAL A LA ZONA FRANCA

He vist un bon niu de pardals al Passeig de la Zona Franca de Barcelona. Era a la classe de 1r de primària del Col·legi Alfageme. Fixeu-vos, estareu d'acord amb mi que són uns bons ocellets.


Amb ells hem parlat del meu llibre Quin niu més bonic! Primer els he explicat el conte d'El cargol Manel, que em va molt bé per mostrar a nens tan joves com es fa un llibre, ja que els puc mostrar tot el procés de manera ben entenedora. Després m'han fet preguntes molt ben triades i finalment han anat passant per rebre una dedicatòria personalitzada. Em sento orgullós en pensar que un llibre que vaig somniar i escriure en el llibre formarà part de la biblioteca personal d'uns nens i unes nenes que tot just comencen el seu camí cap el futur.
Metre feia tombs i més tombs amb el cotxe tot intentant aparcar (aventura impossible), els noms dels carrers (Nostra Senyora del Port, Foneria...) em recordaven els llibres d'un personatge il·lustre del barri, una persona a qui tot Catalunya va estimar i a qui ara recordarà amb afecte perquè fa cinquanta anys que va escriure Els altres catalans. Parlo de Paco Candel, a qui vaig conèixer quan tenia disset anys. La biblioteca del barri du el seu nom. Tan de bo aquests pardals de l'Alfageme siguin algun dia hereus del llegat que ens va deixar.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...
1 comentari
Més informació

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació