He vist un bon niu de pardals al Passeig de la Zona Franca de Barcelona. Era a la classe de 1r de primària del Col·legi Alfageme. Fixeu-vos, estareu d'acord amb mi que són uns bons ocellets.
Amb ells hem parlat del meu llibre Quin niu més bonic! Primer els he explicat el conte d'El cargol Manel, que em va molt bé per mostrar a nens tan joves com es fa un llibre, ja que els puc mostrar tot el procés de manera ben entenedora. Després m'han fet preguntes molt ben triades i finalment han anat passant per rebre una dedicatòria personalitzada. Em sento orgullós en pensar que un llibre que vaig somniar i escriure en el llibre formarà part de la biblioteca personal d'uns nens i unes nenes que tot just comencen el seu camí cap el futur.
Amb ells hem parlat del meu llibre Quin niu més bonic! Primer els he explicat el conte d'El cargol Manel, que em va molt bé per mostrar a nens tan joves com es fa un llibre, ja que els puc mostrar tot el procés de manera ben entenedora. Després m'han fet preguntes molt ben triades i finalment han anat passant per rebre una dedicatòria personalitzada. Em sento orgullós en pensar que un llibre que vaig somniar i escriure en el llibre formarà part de la biblioteca personal d'uns nens i unes nenes que tot just comencen el seu camí cap el futur.
Metre feia tombs i més tombs amb el cotxe tot intentant aparcar (aventura impossible), els noms dels carrers (Nostra Senyora del Port, Foneria...) em recordaven els llibres d'un personatge il·lustre del barri, una persona a qui tot Catalunya va estimar i a qui ara recordarà amb afecte perquè fa cinquanta anys que va escriure Els altres catalans. Parlo de Paco Candel, a qui vaig conèixer quan tenia disset anys. La biblioteca del barri du el seu nom. Tan de bo aquests pardals de l'Alfageme siguin algun dia hereus del llegat que ens va deixar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada