Salta al contingut principal

NIUS DE PARDAL A LA ZONA FRANCA

He vist un bon niu de pardals al Passeig de la Zona Franca de Barcelona. Era a la classe de 1r de primària del Col·legi Alfageme. Fixeu-vos, estareu d'acord amb mi que són uns bons ocellets.


Amb ells hem parlat del meu llibre Quin niu més bonic! Primer els he explicat el conte d'El cargol Manel, que em va molt bé per mostrar a nens tan joves com es fa un llibre, ja que els puc mostrar tot el procés de manera ben entenedora. Després m'han fet preguntes molt ben triades i finalment han anat passant per rebre una dedicatòria personalitzada. Em sento orgullós en pensar que un llibre que vaig somniar i escriure en el llibre formarà part de la biblioteca personal d'uns nens i unes nenes que tot just comencen el seu camí cap el futur.
Metre feia tombs i més tombs amb el cotxe tot intentant aparcar (aventura impossible), els noms dels carrers (Nostra Senyora del Port, Foneria...) em recordaven els llibres d'un personatge il·lustre del barri, una persona a qui tot Catalunya va estimar i a qui ara recordarà amb afecte perquè fa cinquanta anys que va escriure Els altres catalans. Parlo de Paco Candel, a qui vaig conèixer quan tenia disset anys. La biblioteca del barri du el seu nom. Tan de bo aquests pardals de l'Alfageme siguin algun dia hereus del llegat que ens va deixar.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

La Lea i el cargol

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules. La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos. Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous . Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamenta...