Passa al contingut principal

Extraterrestes a Montcada i Reixac


No seria estrany trobar algun extraterrestre per Montcada i Reixac si tenim en compte que el primer cap de setmana de desembre la ciutat va organitzar unes trobades de Ciència Ficció. Qui sap si entre els visitants hi hauria camuflat algú vingut d'un altre món. Però em volia referir a una altra cosa. La Biblioteca Can Sant Joan ha organitzat un club de lectura sobre una novel·la infantil de ciència ficció titulada El secret del planeta Moix i de la qual sóc autor.
Em van convidar a conversar amb els lectors i les lectores del llibre i aquí els teniu. Vaig fer dues sessions amb alumnes de cicle superior de primària de l'Escola El Viver. Van ser tertúlies molt animades, amb moltes preguntes sobre els personatges, els noms dels personatges, el temes tractats, les fonts d'inspiració, la tècnica d'escriure, els llibres publicats i moltes altres referents a la novel·la i a la professió d'escriptor.
Agraeixo als mestres i les mestres de l'Escola El Viver que aconsellesssin llegir un llibre meu i agraeixo també a la directora de la biblioteca, la Marta García Haro la seva dedicació a l'activitat així com el tracte amable amb que em va atendre tot fent-me sentir com a casa.
El secret del planeta Moix va ser el primer llibre que vaig escriure per a nens i nenes, per això li tinc un afecte especial i estic enormement agraït a l'Editorial Barcanova, que em va obrir les portes de la professió literària.
No sé si els lectors i les lectores es van adonar, però per a mi van ser unes sessions molt especials perquè vaig nèixer en aquest barri. Bé, formalment vaig nèixer a la Maternitat Provincial de Barcelona, on la meva mare va anar per donar a llum, però els pares eren veïs d'aquest barri montcadenc on vaig viure els primers mesos de la meva vida. Poc després van anar a Santa Coloma de Gramenet on sempre he viscut des d'aleshores, però anava sovint a Can Sant Joan a veure els tiets i la iaia fins que també van marxar uns anys després. De la meva infantesa recordo el Rec Comtal on un dia va caure el meu germà i va estar a punt d'ofegar-se i el tren que passava xiulant a tota velocitat tot fent tremolar les vies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...