L'Hug té una mare embarassada, una casa vella a la muntanya, on passa els estius, i una gran col·lecció de pors. Li feia por la foscor de la casa vella i les ulleres de sol perquè no veu els ulls, i les portes que es tanquen soles, i els sofàs que s'empassen les coses que hi deixes, i els gegants, les bruixes dolentes dels contes, els fantasmes, els dracs i els llops. I amb tantes pors, li costava agafar la son perquè la foscor s'omplia de personatges estranys.
Així comença el conte L'Hug el poruc que ha escrit la Mercè Ubach, i que ha estat publicat publicat en format d'àlbum il·lustrat a la Col·lecció Ginjoler, de l'editorial El Cep i la Nansa.
L'Hug té tanta por que quan tot està fosc veu el fantasma Pocapena i la bruixa Pocasolta, i crida la mare i la mare també té por, i criden el pare, que sempre es fa mal amb la porta, però que explica contes per espantar las por com ara que la bruixa Pocasolta va caure de cul a la llar de foc i es va netejar amb el llençol del fantasma Pocapena i el va trobar tan suau que li va fer un petó, i el Pocapena va sentir unes pessigolles i ja no era dolent.
I l'Hug va somiar que era un gegant dolent, però que també es feia bo gràcies als petons. I petó va, petó bé, l'amor fa que el món sigui millor. L'amor és l'energia que mou el món.
Es tracta d'un llibre recomanat per a nens a partir de cinc anys, però especialment perquè siguin els pares, o els avis, o els tiets, o els germans grans, o qui sigui, que els llegeixin. Un llibre per ser llegit en veu alta.
El relat té pes narratiu amb diverses trames que es lliguen perfectament les unes amb les altres, com ara la que parla de la casa vella, de la relació de l'Hug amb els pares, de la foscor i de les pors; la trama dels contes que explica el pare sobre el fantasma i la bruixa; i la trama dels somnis de l'Hug. El lligam tan ben cosit de les diverses trames fa que la lectura en veu alta faci viure una aventura a qui l'escolta, la qual cosa es pot comprovar perfectament amb el CD que acompanya l'àlbum. Una altra de les virtuts del llibre és que té un ritme que flueix, que et fa entrar en la història i no poder deixar-la.
L'autora ha construït un personatge, l'Hug, del quals ens enamorem perquè podem sentir-lo molt proper. És un nen com molts altres nens i nenes. Els pares són el món. La casa és un lloc segur, però la casa de sempre, la casa vella, la de l'estiu, fa una mica de por. El somnis formen part de la realitat i a poc a poc aprèn a distingir le diferències. I té una gran imaginació, com tots els nens i nenes que llegiran o escoltaran la seva història.
I encara hi ha més, perquè l'autora ens ofereix, gràcies a la Susana Peix i la Cesca Mestres, una versió adaptada a la llengua de signes catalana, ens ajuda a entendre els signes a qui no en sabem, però també és de gran ajut per als nens sords, que poden perfectament seguir l'explicació del conte amb el CD. I per acabar, encara més! Podem cantar tots junts la cançó "La bruixa del terrat" en companyia de la Tresca i la Verdesca.
Les il·lustracions d'en Lluís Farré reforcen el text amb imatges esfereïdores de la nit i els seus personatges tot jugant amb colors foscos, però ens ofereix també grans moments d'ironia i humor amb el vall de petons, que combina amb algunes pàgines plenes de colors on ens mostra que a ple dia també hi ha perills que cal tenir en compte.
Tot llegint el conte he recordat les pors que tenia de petit i com també buscava la manera de convertir els monstres dolents en monstres bons. La foscor ens fa por. Els adults disposem de molts recursos per superar la por a l'obscuritat tot i que reconec que no sempre ens resulta fàcil. Els infants, però, estan absolutament desprotegits i necessiten que pares i mares, i també avis i tiets i mestres, els ajudin a sentir-se segurs. Un llibre sempre és una bona eina, i si el llibre és un conte pot ser una eina molt divertida.
Les pors són necessaries per a l'aprenentatge de la vida. I a més són heretades dels nostres avantpassats de les cavernes. En la foscor d'una cova o en la negra nit els podien sorprendre els perills més diversos. Van aprendre que la por a la foscor era una protecció i ens la vans transmetre de generació en generació des de fa milers d'anys. La por a la foscor dispara els nostres sentits per estar atents als perills. Però la foscor és molt necessària per descansar, fa que el nostre cos produeixi melatonina, una substància que regula la son i reforça el nostre sistema immunitari. Els infants han d'aprendre a controlar la por a la foscor, a entendre que la foscor és bona i saludable i que fins i tot podem gaudir de la foscor quan ens trobem en espais segurs, com ara la nostra habitació a l'hora d'anar a dormir.
Així comença el conte L'Hug el poruc que ha escrit la Mercè Ubach, i que ha estat publicat publicat en format d'àlbum il·lustrat a la Col·lecció Ginjoler, de l'editorial El Cep i la Nansa.
L'Hug té tanta por que quan tot està fosc veu el fantasma Pocapena i la bruixa Pocasolta, i crida la mare i la mare també té por, i criden el pare, que sempre es fa mal amb la porta, però que explica contes per espantar las por com ara que la bruixa Pocasolta va caure de cul a la llar de foc i es va netejar amb el llençol del fantasma Pocapena i el va trobar tan suau que li va fer un petó, i el Pocapena va sentir unes pessigolles i ja no era dolent.
I l'Hug va somiar que era un gegant dolent, però que també es feia bo gràcies als petons. I petó va, petó bé, l'amor fa que el món sigui millor. L'amor és l'energia que mou el món.
Es tracta d'un llibre recomanat per a nens a partir de cinc anys, però especialment perquè siguin els pares, o els avis, o els tiets, o els germans grans, o qui sigui, que els llegeixin. Un llibre per ser llegit en veu alta.
El relat té pes narratiu amb diverses trames que es lliguen perfectament les unes amb les altres, com ara la que parla de la casa vella, de la relació de l'Hug amb els pares, de la foscor i de les pors; la trama dels contes que explica el pare sobre el fantasma i la bruixa; i la trama dels somnis de l'Hug. El lligam tan ben cosit de les diverses trames fa que la lectura en veu alta faci viure una aventura a qui l'escolta, la qual cosa es pot comprovar perfectament amb el CD que acompanya l'àlbum. Una altra de les virtuts del llibre és que té un ritme que flueix, que et fa entrar en la història i no poder deixar-la.
L'autora ha construït un personatge, l'Hug, del quals ens enamorem perquè podem sentir-lo molt proper. És un nen com molts altres nens i nenes. Els pares són el món. La casa és un lloc segur, però la casa de sempre, la casa vella, la de l'estiu, fa una mica de por. El somnis formen part de la realitat i a poc a poc aprèn a distingir le diferències. I té una gran imaginació, com tots els nens i nenes que llegiran o escoltaran la seva història.
I encara hi ha més, perquè l'autora ens ofereix, gràcies a la Susana Peix i la Cesca Mestres, una versió adaptada a la llengua de signes catalana, ens ajuda a entendre els signes a qui no en sabem, però també és de gran ajut per als nens sords, que poden perfectament seguir l'explicació del conte amb el CD. I per acabar, encara més! Podem cantar tots junts la cançó "La bruixa del terrat" en companyia de la Tresca i la Verdesca.
Les il·lustracions d'en Lluís Farré reforcen el text amb imatges esfereïdores de la nit i els seus personatges tot jugant amb colors foscos, però ens ofereix també grans moments d'ironia i humor amb el vall de petons, que combina amb algunes pàgines plenes de colors on ens mostra que a ple dia també hi ha perills que cal tenir en compte.
Tot llegint el conte he recordat les pors que tenia de petit i com també buscava la manera de convertir els monstres dolents en monstres bons. La foscor ens fa por. Els adults disposem de molts recursos per superar la por a l'obscuritat tot i que reconec que no sempre ens resulta fàcil. Els infants, però, estan absolutament desprotegits i necessiten que pares i mares, i també avis i tiets i mestres, els ajudin a sentir-se segurs. Un llibre sempre és una bona eina, i si el llibre és un conte pot ser una eina molt divertida.
Les pors són necessaries per a l'aprenentatge de la vida. I a més són heretades dels nostres avantpassats de les cavernes. En la foscor d'una cova o en la negra nit els podien sorprendre els perills més diversos. Van aprendre que la por a la foscor era una protecció i ens la vans transmetre de generació en generació des de fa milers d'anys. La por a la foscor dispara els nostres sentits per estar atents als perills. Però la foscor és molt necessària per descansar, fa que el nostre cos produeixi melatonina, una substància que regula la son i reforça el nostre sistema immunitari. Els infants han d'aprendre a controlar la por a la foscor, a entendre que la foscor és bona i saludable i que fins i tot podem gaudir de la foscor quan ens trobem en espais segurs, com ara la nostra habitació a l'hora d'anar a dormir.
Un llibre que fa patxoca!
ResponElimina