Passa al contingut principal

La Lea i el cargol es gronxen al jardí de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet





Quan el mes de febrer de 2016 la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet em va oferir presentar La Lea i el cargol dins l'espai L'Hora del Conte, no m'ho vaig pensar dues vegades. Potser si m'ho haguessin dit fa un any els hauria dit que no, perquè la gent no acostuma a anar a les presentacions de llibres infantils. Les raons són molt diverses i potser algun dia en parlaré. Però seguim el fil. Els vaig dir que sí perquè ja portava uns mesos col·laborant en dos projectes de la biblioteca adreçats al públic infantil, dels quals també us parlaré més endavant, i tots dos estan funcionant molt bé. Així, que em vaig animar i no em vaig equivocar.

Les bibliotecàries saben el que fan, saben amb quina gent treballen, quins són els millors lectors, quin és el millor públic per a un llibre de lletra lligada com el nostre. Van venir 170 persones i vam gaudir d'allò més. ¿Qui no s'enamora del rostres meravellats dels nens, de les seves mirades viatjant pel món de la fantasia, dels somriures de les mares, de les iaies, d'algun avi, d'algun pare? ¿Qui no s'enamora de la màgia que la literatura desperta en els més petits de la casa?
Amb l'Elena Castaño, responsable de la zona infantil i juvenil
Ens va presentar l'Elena Castaño, que és la responsable de la zona infantil i juvenil de la biblioteca. Una bibliotecària amb molta iniciativa i que sap un niu de literatura per a nens i joves. Després, em va tocar el torn, vaig explicar el conte ajudant-me d'unes il·lustracions de gran tamany mentre que la Marta anava dibuixant, primer la Lea, i, seguidament, el cargol. Els nens la van ajudar a posar els colors i finalment vam fer un sorteig de les dues l'amines.

La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos.

Amb la Chone, que té màgia a les mans
Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous. Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a Alícia García, a veure si podia dibuixar el conte i ho tornaríem a intentar. Però tampoc no va funcionar.
aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamentablement, no era adient per a cap de les seves col·leccions. 

No obstant això, com que tenia tot el procés de creació, vaig decidir que el faria servir cada vegada que fes un fòrum amb nens de cicle inicial de primària. 

I durant aquests divuit anys El cargol Manel pon ous ha estat un conte meravellós que m'ha ajudat a acostar la màgia de la literatura als més petits.

Fins que un dia vaig decidir canviar el nom de la protagonista, eliminar el nom del cargol, canviar l'espai de l'acció, posar un parc, uns núvols, un avi, un gronxador... i fer un encanteri. Naixia La Lea i el cargol.

I vaig tenir sort. Aquesta vegada sí que va funcionar.

Amb la il·lustradora Marta Montañá hem treballat colze a colze en una aventura meravellosa. Els seus dibuixos són dolços, com la Lea, i miren el món amb els ulls de la nena, i omplen el món de colors i de formes, i transformen la realitat en fantasia i la fantasia en realitat. Li estic immensament agraït.

La Lea es gronxa a la plaça.
                 Cap amunt.
      Cap avall.
                 Cap amunt.
      Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja porten una màgia especial. De sobte, un cargol somriu i la Lea queda encantada.

Em ve de gust posar-vos dos comentaris que he rebut, un és de l'escriptor i estudiós de la literatura infantil i juvenil en Pere Martí i Bertran, que ha fet una recomanació a la revista de Sant Quirze de Besora. És aquesta:


Com altres llibres que t’hem recomanat des d’aquesta pàgina, el que et volem presentar avui és la història d’un somni, empeltat de realisme. El somni d’una nena, la Lea, que un bon dia, quan s’està gronxant, es posa a ploure, s’ha d’aixoplugar i quan para veu un cargol que ha sortit feliç del seu amagatall. A partir d’aquí la nena es fa petita, petita i acompanya el cargol pel recorregut que fa pel jardí. No cal dir que n’aprèn moltes coses: per què produeix aquella bava tan enganxosa, per què rosega les fulles, per què pon ous... Quan arriba a casa,de la mà de l’avi, la primera cosa que fa és dibuixar el seu amic cargol. El llibre et serà fàcil de llegir, perquè és escrit amb lletra lligada i a més és molt il·lustrat: hi ha més dibuixos que text. Uns dibuixos que a tu també et faran somiar. 

I, finalment, la que m'ha enviat la llibretera Maria Teresa, de la Llibreria El Cucut, de Torroella de Montgrí:

Imagina’t!! tot just avui he llegit La Lea i el cargol.
Portada per la bellesa del text, t’envio aquesta petita nota de felicitació.
M’ha agradat tant, llegir-la!!
tens un estil molt poètic i dolç. Amb les il·lustracions de la nostra estimada Marta, el llibre és tota una meravella.
Felicitats!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co