La Lea i el cargol es gronxen al jardí de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet

Quan el mes de febrer de 2016 la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet em va oferir presentar La Lea i el cargol dins l'espai L'Hora del Conte, no m'ho vaig pensar dues vegades. Potser si m'ho haguessin dit fa un any els hauria dit que no, perquè la gent no acostuma a anar a les presentacions de llibres infantils. Les raons són molt diverses i potser algun dia en parlaré. Però seguim el fil. Els vaig dir que sí perquè ja portava uns mesos col·laborant en dos projectes de la biblioteca adreçats al públic infantil, dels quals també us parlaré més endavant, i tots dos estan funcionant molt bé. Així, que em vaig animar i no em vaig equivocar.

Les bibliotecàries saben el que fan, saben amb quina gent treballen, quins són els millors lectors, quin és el millor públic per a un llibre de lletra lligada com el nostre. Van venir 170 persones i vam gaudir d'allò més. ¿Qui no s'enamora del rostres meravellats dels nens, de les seves mirades viatjant pel món de la fantasia, dels somriures de les mares, de les iaies, d'algun avi, d'algun pare? ¿Qui no s'enamora de la màgia que la literatura desperta en els més petits de la casa?

Amb l'Elena Castaño, responsable de la zona infantil i juvenil

Ens va presentar l'Elena Castaño, que és la responsable de la zona infantil i juvenil de la biblioteca. Una bibliotecària amb molta iniciativa i que sap un niu de literatura per a nens i joves. Després, em va tocar el torn, vaig explicar el conte ajudant-me d'unes il·lustracions de gran tamany mentre que la Marta anava dibuixant, primer la Lea, i, seguidament, el cargol. Els nens la van ajudar a posar els colors i finalment vam fer un sorteig de les dues l'amines.

La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos.

Amb la Chone, que té màgia a les mans

Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous. Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a Alícia García, a veure si podia dibuixar el conte i ho tornaríem a intentar. Però tampoc no va funcionar.
aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamentablement, no era adient per a cap de les seves col·leccions. 

No obstant això, com que tenia tot el procés de creació, vaig decidir que el faria servir cada vegada que fes un fòrum amb nens de cicle inicial de primària. 

I durant aquests divuit anys El cargol Manel pon ous ha estat un conte meravellós que m'ha ajudat a acostar la màgia de la literatura als més petits.

Fins que un dia vaig decidir canviar el nom de la protagonista, eliminar el nom del cargol, canviar l'espai de l'acció, posar un parc, uns núvols, un avi, un gronxador... i fer un encanteri. Naixia La Lea i el cargol.

I vaig tenir sort. Aquesta vegada sí que va funcionar.

Amb la il·lustradora Marta Montañá hem treballat colze a colze en una aventura meravellosa. Els seus dibuixos són dolços, com la Lea, i miren el món amb els ulls de la nena, i omplen el món de colors i de formes, i transformen la realitat en fantasia i la fantasia en realitat. Li estic immensament agraït.

La Lea es gronxa a la plaça.

                 Cap amunt.

      Cap avall.

                 Cap amunt.

      Cap avall.

Comença a ploure, i les gotes de pluja porten una màgia especial. De sobte, un cargol somriu i la Lea queda encantada.

Em ve de gust posar-vos dos comentaris que he rebut, un és de l'escriptor i estudiós de la literatura infantil i juvenil en Pere Martí i Bertran, que ha fet una recomanació a la revista de Sant Quirze de Besora. És aquesta:

Com altres llibres que t’hem recomanat des d’aquesta pàgina, el que et volem presentar avui és la història d’un somni, empeltat de realisme. El somni d’una nena, la Lea, que un bon dia, quan s’està gronxant, es posa a ploure, s’ha d’aixoplugar i quan para veu un cargol que ha sortit feliç del seu amagatall. A partir d’aquí la nena es fa petita, petita i acompanya el cargol pel recorregut que fa pel jardí. No cal dir que n’aprèn moltes coses: per què produeix aquella bava tan enganxosa, per què rosega les fulles, per què pon ous... Quan arriba a casa,de la mà de l’avi, la primera cosa que fa és dibuixar el seu amic cargol. El llibre et serà fàcil de llegir, perquè és escrit amb lletra lligada i a més és molt il·lustrat: hi ha més dibuixos que text. Uns dibuixos que a tu també et faran somiar. 

I, finalment, la que m'ha enviat la llibretera Maria Teresa, de la Llibreria El Cucut, de Torroella de Montgrí:

Imagina’t!! tot just avui he llegit La Lea i el cargol.
Portada per la bellesa del text, t’envio aquesta petita nota de felicitació.
M’ha agradat tant, llegir-la!!
tens un estil molt poètic i dolç. Amb les il·lustracions de la nostra estimada Marta, el llibre és tota una meravella.
Felicitats!