Avui m'he llevat amb ganes de no sortir del llit. El dia està rúfol i ha baixat la temperatura. He tornat a tancar els ulls i m'he recordat de la castanyera del parc al costat de la biblioteca. Quin plaer tindria ara d'escalfar-me les mans amb el cucurutxo de paper de diari ple de castanyes calentes.
De castanyes calentes, les de la Caterina. Us agraden els contes esbojarrats? Doncs el de la castanyera Caterina n'és un, perquè ella reparteix castanyes a dojo, però no només les dels cucurutxos, o les dels pastissos de castanya, moniato i aglà que fa durant la tardor, o dels marrons glacés que fa a la primavera, per Sant Ponç. No, no pas només d'aquestes. Les castanyes que reparteix són clatellots a tothom que la posa nerviosa, i no costa gaire posar-la nerviosa perquè tot l'excita.
Ah! Però fa les millors castanyes del món, per això tothom va calent a Sant Panellet de la Plana, tothom llueix la mà de la Caterina dibuixada a la cara o a l'esquena. Va arribar un dia que el poble es va cansar de tantes castanyes, vull dir, de tants clatellots, però no volien prescindir de la castanyera. Així va ser com l'alcaldessa va convocar una reunió de tot el poble a la sala de plens per trobar una solució.
La van trobar? Jo penso que sí, però no us ho diré, només comentar-vos que és sorprenent. Ja veureu. Si ho voleu saber, haureu de llegir Les castanyes de la castanyera, de Mercè Canals amb il·lustracions de Daniel Jiménez. Il·lustracions amb colors nets, plens de detalls i tonalitats que ens recorden la tardor i l'ambient de la plaça del poble on la Caterina domina clarament l'escena.
La Mercè ha fet un text divertidíssim, molt esbojarrat, com els agrada als lectors i lectores més joves, que convida a jugar amb la imaginació i a fer-nos preguntes des del primer moment. Us el recomano molt, ara que la tardor ens convida a menjar castanyes, moniatos i panellets.
Mercè Canals (Badalona, 1970) Va estudiar Arts
aplicades i oficis artístics a l’escola Pau Gargallo de Badalona, especialitat
d’Il·lustració. Fins al moment ha centrat el desenvolupament de la seva obra en
els camps de literatura infantil i juvenil i llibre de text, col·laborant amb
editorials d’àmbit nacional i internacional. També ha pogut experimentar en els
diferents camps de la il·lustració de premsa, paquetatge i decorats de teatre.
A nivell personal, treballa i investiga en el camp del gravat, aplicant les
tècniques de serigrafia, linolium i xilografia. Ha participat en exposicions
col·lectives a nivell nacional i internacional, com a il·lustradora infantil i
juvenil. Des de fa uns anys combina la il·lustració amb la creació literària
havent publicat cinc títols, dels quals n’ha il·lustrat un parell en format
llibre, i una vuitena a la revista Cavall Fort. Ha treballat
l’Escola de la dona Francesca Bonnemaison impartint l’assignatura de
perspectiva i espai en el llibre il·lustrat, dins del taller d’Il·lustració
infantil dirigit per Ignasi Blanch. També ha impartit l’assignatura de llibre
de text al curs d’especialització d’Il·lustració per a publicacions infantils i
juvenils d’EINA, i des del 2012, imparteix la d'il·lustració de prelectors de 0
a 3 anys. Ha estat guardonada amb diversos premis com ara el Premi Lola Anglada
d’il·lustració (1992), Primer Premi d’il·lustració Mercè Llimona (2005), el Premi
Mercè Llimona per al text En Roc sense cap (2010) i, darrerament el premi Apel·les Mestres 2016 conjuntament amb la Bel Olid per l'àlbum il·lustrat Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada