Passa al contingut principal

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit

"He mort el llop!" crida el Manelic en un dels moments culminants de Terra Baixa. En Sebastià, l'amo, el llop, simbolitza el mal que acaba de ser extirpat. El llop ja no viu al bosc, és una persona que té poder i l'exerceix amb violència i sense escrúpols. El llop de la caputxeta vermella, de les set cabretes, del tres porquets, representa el mal, però no qualsevol mal, sinó aquell que ataca els més febles.

Teresa Saborit, flamant guanyadora de l'XIè premi 7lletres 2016 convocat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i el Consell Comarcal de La Segarra, ha escrit set relats tot fent servir com a metàfora, la comparança dels set pecats capitals amb el mal que habita al cor dels éssers humans. Malauradament el mal viu amb nosaltres. Els llops ja no viuen als boscos.

Participo en un booktour durant el qual algunes persones comentarem diversos relats del llibre. Comentaré el conte titulat Enveja.

El relat comença amb una cita de La Sireneta, d'Andersen. La Sireneta s'enamora del príncep, però perquè ell l'accepti ha de deixar de ser una sirena i per tant deixar de ser ella mateixa. És el que li passa a la protagonista del relat.

La protagonista és una noia grassa que es vesteix amb roba poc adequada per a la seva edat. Ella aspira a ser una noia normal. L'atzar fa que caigui a les seves mans uns pantalons texans diverses talles inferiors a la seva i, a partir d'aquell moment, empren una cursa desesperada contra ella mateixa. comença per intentar canviar el seu aspecte amb una dieta ferotge i continua tot destruint qualsevol cosa que li recordi el passat, fins i tot aquelles coses que la fan destacar positivament i que l'omplen espiritualment, com ara la pintura. Intenta caure bé als seus companys, intenta ser una més per no passar desapercebuda, però els resultats no són els que espera.

El llop, el mal, no és només l'enveja. El relat ens mostra alguns elements pels quals l'enveja ha fet niu al cor de la noia. Intuïm una mare molt controladora, que pressiona la filla fins el punt de provocar-li una baixa autoestima. D'una altra banda, l'autora ens posa de manifest unes relacions socials tòxiques. La jove protagonista pateix bulling a l'institut i alhora està fermament convençuda que si canvia d'imatge i deixa d'interessar-se per la pintura els companys de l'institut, el grup de noies més popular i el noi que li agrada l'acceptaran. Però l'ignoren. És invisible. I això l'enfonsa.

El relat està escrit en present i en primera persona, de manera que aconsegueix un ritme intens. El lector acompanya la noia en cada pas, es desespera amb ella, s'angoixa amb ella, sent vergonya amb ella tot i que no estigui d'acord amb el seu comportament. La lectura no ens deixa indiferents. La Teresa Saborit ha bastit una trama amb certs paral·lelismes amb La Sireneta, però defugint la lectura calmada dels contes a la vora del foc. L'autora s'endinsa en l'actualitat més degradant de la naturalesa humana per oferir-nos un panorama dramàtic al si d'una societat individualista, consumista i fortament competitiva davant del qual hem d'actuar amb fermesa, amb conviccions i amb valors per no deixar-nos destruir.

Teresa Saborit (Gurb, 1984). Escriptora, narradora oral, especialista en gamificació de projectes literaris, conductora de tallers de creació literària, màster en creació literària (UPF), màster en gamificació i narratives transmèdia (IEBS) i membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.cat, web pel foment de la creació literària en català. Autora del llibre 200 muses(top 10 dels llibres electrònics més venuts en català a Amazon durant la vigília de Sant Jordi de 2016) i coautora de les antologies El superheroi esguerrat i altres contes (2016), Temps era temps (2012), Barcelona, t'estimo (2011), Microrelats 10×10 (2006) i Relatsencatalà.com versió 1.0(2005). La trobareu al seu blog La llibreta vermella (premi al millor blog de creació literària Vila de Lloret 2016).

El booktour tindrà la propera estació al blog de la Cristina Company

Comentaris

  1. M'encanta com escriu la Teresa Saborit. I és molt enginyosa, com amb la idea de les 200 muses. No dubto que "Els llops ja no viuen als boscos" deu ser ben interessant. Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  2. És realment interessant, Shaudin. La seva lectura em va sorprendre gratament

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...