El bosc dels somnis perduts

M'encanten els follets. M'agrada posar-los als meus contes i m'agrada trobar-los en els contes d'altres autors. De petits éssers fantàstics hi ha a totes les cultures del món. Potser algun dia us parlaré d'aquells que perviuen dins l'àmbit lingüístic català. Moltes d'aquestes famílies de follets viuen a les cases, on fan tota mena de trapelleries als seus estadants. És el cas de la família d'en Tumai, que té la seva casa a la lleixa de la xemeneia de la granja del senyor i la senyora Bougràs. Potser us heu adonat que començava a parlar d'un llibre, oi? Es tracta de Xarop de banya d'unicorn , de Muntsa Mimó . Una història molt divertida i alhora plena de missatges per als lectors més joves. En Tumai és el més petit dels seus germans i està tip que no el deixin fer etremaliadures, com ara posar cues de sargantana a la sopa del senyor i la senyora Bougràs. En Tumai vol ser gran, per això no s'ho pensa dues vegades quan la Rata Grisa li di...

La vida és bella, sens dubte, malgrat que sempre hi ha dolents que s'entesten a demostrar tot el contrari, que organitzen guerres i expulsen milions de persones de casa seva. I no obstant, a cada instant neix un nen i neix una flor. A cada instant neixen els animals que poblen la terra, i cada dia surt el sol, i bufen els vents i la pluja rega la terra. A cada instant un nen llegeix un llibre en algun racó del món, i gaudeix amb les aventures escrites, i creix com a persona. De vegades, aquest racó del món és a prop, i el llibre és meu.  Fa poc vaig visitar l' Escola Palau , de Palau Solità i Plegamans. Els nens havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes . Sovint em pregunten, a totes les escoles que visito, si escric històries de por. I els dic que no, que la por em fa por, i que per això vaig escriure un llibre on hi havia bruixots esbojarrats i un fantasma divertit, que en lloc de tenir un garfi, tenia un plomall, i en lloc de tenir una pota de pal, teni...

De vegades hi ha dies especials i darrerament no sé què passa que he tingut la sort de viure uns quants de seguits. Serà perquè visito escoles? Penso que bona part és degut a això, a l'energia que m'aporten els joves lectors i a la il·lusió i al treball infatigable dels mestres amb qui em trobo arreu del país. Però aquesta vegada vaig tenir un plus, vaig compartir un llarg viatge d'anada i tornada, des de Santa Coloma de Gramenet fins a Ulldecona, amb una escriptora amb qui vaig gaudir d'una conversa intensa, extraordinària i enriquidora, que em va fer oblidar el cansament de tantes hores de conducció. Es tracta de la Muntsa Mimó , autora del llibre Xarop de banya d'unicorn , que també havia de visitar l' Escola Ramón y Cajal . En un altre moment ja us parlaré del seu llibre. Em va agradar tant que el vaig llegir dos cops seguits. I, ara que l'he coneguda, el tornaré a llegir. Els alumnes de cinquè havien llegit El somriure de la Natàlia . Vam...

Enguany he visitat dues vegades l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet. La primera va ser al gener, de la mà del programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes. Els alumnes de 5è de primària havien llegit El secret del planeta Moix . La segona vegada vaig anar per iniciativa de la mateixa escola. Els alumnes de 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia . Entre secrets i somriures vaig passar dues jornades memorables. Sempre és molt estimulant visitar escoles, però ho és més quan entre els lectors et trobes nens i nenes que veus habitualment als clubs de lectura infantil, que et porten altres llibres teus a més dels que han llegit, que senten orgull de ser colomencs. I és estimulant quan veus com alguns mestres assisteixen voluntàriament a les sessions. Mestres, com el Manel Bueno , que han sabut transmetre als seus alumnes el plaer de llegir, d'aprendre paraules noves, de viure aventures que els fan somiar, que...

De vegades hi ha coses que m'emocionen. Fa vint anys que visito escoles i biblioteques, vint anys que em trobo amb nens de totes les edats. I sempre em porto a casa records entranyables. De vegades, com avui, he de reprimir una coissor als ulls i una llàgrima que no vull que surti perquè els nens no pensin que estic trist. Tot i que són molt llestos i estic segur que sabrien que plorava d'alegria. Però he deixat la llàgrima arrecerada al cor. Digueu-me sino què diríeu si us passés això. Havia arribat a la Biblioteca Elisenda de Montcada on m'esperaven els alumnes de 2nA de l'Escola Fontfreda que havien llegit Quin niu més bonic! Uns canvis de personal, que han dificultat la coordinació, i la programació d'un altre acte a la mateixa hora m'havien deixat sense el recurs principal, el projector. Tota la meva activitat girava al voltant del projector. El cos em demanava sortir corrents, però els nens començaven a seure i les mestres a esperar. Em vaig...

Als lectors joves a qui agradin les novel·les d'aventures i les històries de pirates trobaran una bona elecció en la sèrie Ala de Corb , d' Enric Larreula , que ja compta amb dotze títols. Es tracta d'una sèrie, publicada per Edicions Baula, que barreja aventures, humor i solidaritat amb altres pobles i cultures. Tot começa el 1660 quan el jove Jacques Lagarden decideix seguir la tradició familiar i fer-se pirata tot adoptant el nom de guerra "Ala de corb". És valent, audaç, educat i culte i aviat es farà famós a tot el Carib. Al número 10 de la col·lecció Ala de corb i Ona de foc , ens trobem amb la filla de Lagarden, Ona de Foc, a punt de complir 18 anys. És valenta i agosarada com el pare i, per primer cop, capitanejarà una nau des del Carib fins a Barcelona. Al Carib s'instal·la a l'ílla Llibertat, on es viu de forma cooperativa.  Es viu sota el lema "Dóna a la societat el que puguis, rep de la societat el que necessitis". Tothom a...

He tornat a Vilafant per fer una trobada amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Les Mèlies, gràcies al Programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Faig el viatge en AVE, un viatge tranquil, silenciós, que em convida a llegir i contemplar el paisatge ple de verd tan punt sortim de Barcelona. Aquesta vegada vaig llegint El polizón del Ulises , d' Ana María Matute . M'encanten els seus contes amanits amb imatges poètiques i una espurna de màgia o de misteri màgic. Em rep la cap d'estudis i, mentre esperem que arribi l'hora, fem un cafè i parlem de literatura, de foment de la lectura a l'escola, i m'explica amb entusiasme com els seus alumnes han llegit Un petó de mandarina , d' Eulàlia Canal i de com després han anat establint lligams amb articles de revistes i amb altres lectures que han trobat a la biblioteca. Però aquest són els de sisè i l'Eulàlia els vistarà a l'abril. Li dic que som molt amics amb...