Passa al contingut principal

Ala de corb i Ona de foc, d'Enric Larreula

Als lectors joves a qui agradin les novel·les d'aventures i les històries de pirates trobaran una bona elecció en la sèrie Ala de Corb, d'Enric Larreula, que ja compta amb dotze títols. Es tracta d'una sèrie, publicada per Edicions Baula, que barreja aventures, humor i solidaritat amb altres pobles i cultures.

Tot começa el 1660 quan el jove Jacques Lagarden decideix seguir la tradició familiar i fer-se pirata tot adoptant el nom de guerra "Ala de corb". És valent, audaç, educat i culte i aviat es farà famós a tot el Carib.

Al número 10 de la col·lecció Ala de corb i Ona de foc, ens trobem amb la filla de Lagarden, Ona de Foc, a punt de complir 18 anys. És valenta i agosarada com el pare i, per primer cop, capitanejarà una nau des del Carib fins a Barcelona. Al Carib s'instal·la a l'ílla Llibertat, on es viu de forma cooperativa.  Es viu sota el lema "Dóna a la societat el que puguis, rep de la societat el que necessitis". Tothom ajuda tothom. No hi ha esclaus ni servents, les decissions es prenen democràticament i impera el respecte entre les persones. Durant un viatge comercial, una família catalana s'assabenta de la guerra de successió a Europa. El senyor Jaume vol tornar a Barcelona per ajudar a construir el seu país i Ona de foc serà l'encarregada de comandar la nau. Som al 1705, Catalunya viu sota el regnat de Carles III respectuós amb la llengua, les lleis i les insitucions catalanes. Res no fa pensar que 9 anys després Catalunya serà sotmesa pels borbons, prohibida la seva llengua i anul·lades les seves lleis i institucions.

Ona de foc torna a Llibertat, però allà rebrà la mala notícia que el seu pare ha estat presoner del temible pirata Kagârret o Filagarsa de medusa a l'ílla de Tortuga, actualment Haití. I, naturalment, anirà cap allà en companyia de la seva mona Pallofa. Un animal més intel·ligent del que sembla.

A l'ílla de Tortuga el lector es trobarà amb els capítols més divertits i enginyosos de la novel·la, amb un ritme trepidant i amb certs tocs d'humor negre.

Enric Larreula es diverteix també amb els noms dels seus protagonistes. Ja heu vist com el pirata sinistre es diu Kagârret. Trobarem altres noms com ara Tit Afreda, Kul de Kuk, Karad Elluç, Nasde Patt Atta i altres per l'estil.

Un llibre molt recomenable per acostar els joves a una part de la nostra història de forma amena i divertida de la mà d'uns dels escriptors més sòlids, amb més trajectòria literària i més compromesos amb la llengua i la cultura catalanes.

Enric Larreula (Barcelona, 1941) és escriptor i professor universitari. 

A inicis de la dècada de 1980 comença a publicar el que acabaria essent una de les produccions més importants de literatura infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1984, Em dic Paco... (1991), Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada del 1991, o la sèrie d'aventures Ala de Corb, il·lustrada per Jordi Vila Delclòs. 

També ha publicat poesia, teatre, assaig, narrativa curta i humorística amb títols comLa propina (1990) o La dutxa (2000), ambdós premiats amb el Pere Quart d'humor i sàtira. L'any 2002 és distingit amb el Premi d'Honor Jaume I. 

Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, el danès, l'èuscar, el finès, el gallec, l'italià, el japonès i el suec. Col·labora habitualment a mitjans de premsa escrita i ràdio. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co