Acabo de llegir un llibre preciós. Es titula La geganta Ela, de Lena Paüls. La geganta Ela té un cos prim i llaguerut. És molt rica i sempre està enfadada. Viu en un país on hi ha gent de mides ben diferents, nanes, mitjanes i gegants. Unes bessones arriben, amb els sues pares, emigrant d'un altre país tot cercant un futur. Rebran la còlera de la genganta, passaran perills i por, però finalment, gràcies a la seva comprensió i afecte, acabaran fent-se molt amigues de la geganta, la tieta Ela.
El conte, recomanat per a lectors a partir de 8 anys, és molt útil per a que els nens i les nenes es familiaritzin amb valor positius, com ara la solidaritat, l'amistat, la convivència, la conservació de la natura o el treball conjunt en assumptes que interessen a tothom. Però també és ric en emocions, perfectament descrites per als infants, com l'afecte, la ràbia, l'amor, la ira.
També tracta, semse embuts, problemes actuals com les dificultats econòmiques de les famílies, l'emigració i la, de vegades, mala actuació dels polítics que es fan acompanyar de la premsa mentre prometen solucionar-ho tot i després se n'obliden.
Però no estem davant un conte realista, ja hem vist que parlem d'un país on hi ha gegants. Estem en un món de fantasia on la geganta Ela, que menja de tot, inclús els llamps, creix sese parar. És a causa d'un malefici que les bessones aturaran.
Ja veieu: fantasia, realitat, valors, emocions... tot plegat dins una aventura ben divertida que farà que els més petits de la casa gaudeixin d'allò més.
No voldria acabar sense comentar les il·lustracions de la Núria Feijoó perquè ha estat capaç de fer una metàfora entre l'alçada de l'Ela, el seu poder brutal, i alhora la seva enorme capacitat d'estimar. Les il·lustracions reflecteixen les emocions de la gentanta Ela i de com aquestres van evolucionant degut a la relació amb les bessones, dues nenes que representen l'amor, la innocnència i l'alegria per la vida. Per exemple, a la pàgina 48 hi ha una il·lustració que irradia tendresa, en la qual la genganta acarona una bessona, mentre que l'altra bessona la pentina assegura a la seva espatlla.
Lena Paüls va néixer a Reus el 1952. És llicenciada en Filologia Catalana i ha exercit de professora de cursos de formació de docents de Secundària. També és autora de diversos treballs pedagògics sobre aplicacions didàctiques de la publicitat. Actualment dirigeix la revista digital Cornabou, de literatura infantil i juvenil. Pel que fa a la seva obra literària, ha rebut diversos premis de narrativa, novel·la, poesia i contes per a infants, entre els quals The White Ravens, de Munic (2010), per l'àlbum La draga sense escates.
Moltes gràcies, Rodolfo. M'ha donat moltes satisfaccions aquest libre, entre les quals la teva ressenya. Una abraçada.
ResponEliminaEl tinc damunt de la taula. L'he llegit diverses vegades. Avui, tornant a llegir la ressenya, crec que hi hauria escrit moltes més coses, però aleshores tenia mania per escriure articles curts per no cansar els lectors. Aleshores no coenixia la Núria, ella ha estat una de les grans sorpreses positives que m'ha donat la vida. Sembla que aun ens fem grans és difícil fer amics, però no és veritat, la Núria és un exemple. Una abraçada
EliminaQué bonic, Rodolfo. Mira, vaig a rellegir el llibre també. En cada relectura apareixen noves sorpreses. Un petó, i gràcies de nou.
ResponEliminaI tant, Núria! Cada lectura ens obre noves perspectives, fins i tot als autors.
EliminaI, ara, ens tornes a posar 'La geganta Ela' al capdamunt de la pila. Passarem l'enllaç al Bernat Cussó, el nostre editor (més ben dit, el fill de la nostra estimada editora, la Maria Grau). Moltes gràcies, Rodolfo.
ResponEliminaGràcies, Lena. El Bernat, de vegades m'envia novetats. No havia pensat d'enviar-li aquesta ressenya.
Elimina