Passa al contingut principal

La geganta Ela

Acabo de llegir un llibre preciós. Es titula La geganta Ela, de Lena Paüls. La geganta Ela té un cos prim i llaguerut. És molt rica i sempre està enfadada. Viu en un país on hi ha gent de mides ben diferents, nanes, mitjanes i gegants. Unes bessones arriben, amb els sues pares, emigrant d'un altre país tot cercant un futur. Rebran la còlera de la genganta, passaran perills i por, però finalment, gràcies a la seva comprensió i afecte, acabaran fent-se molt amigues de la geganta, la tieta Ela.

El conte, recomanat per a lectors a partir de 8 anys, és molt útil per a que els nens i les nenes es familiaritzin amb valor positius, com ara la solidaritat, l'amistat, la convivència, la conservació de la natura o el treball conjunt en assumptes que interessen a tothom. Però també és ric en emocions, perfectament descrites per als infants, com l'afecte, la ràbia, l'amor, la ira.

També tracta, semse embuts, problemes actuals com les dificultats econòmiques de les famílies, l'emigració i la, de vegades, mala actuació dels polítics que es fan acompanyar de la premsa mentre prometen solucionar-ho tot i després se n'obliden.

Però no estem davant un conte realista, ja hem vist que parlem d'un país on hi ha gegants. Estem en un món de fantasia on la geganta Ela, que menja de tot, inclús els llamps, creix sese parar. És a causa d'un malefici que les bessones aturaran.

Ja veieu: fantasia, realitat, valors, emocions... tot plegat dins una aventura ben divertida que farà que els més petits de la casa gaudeixin d'allò més.

No voldria acabar sense comentar les il·lustracions de la Núria Feijoó perquè ha estat capaç de fer una metàfora entre l'alçada de l'Ela, el seu poder brutal, i alhora la seva enorme capacitat d'estimar. Les il·lustracions reflecteixen les emocions de la gentanta Ela i de com aquestres van evolucionant degut a la relació amb les bessones, dues nenes que representen l'amor, la innocnència i l'alegria per la vida. Per exemple, a la pàgina 48 hi ha una il·lustració que irradia tendresa, en la qual la genganta acarona una bessona, mentre que l'altra bessona la pentina assegura a la seva espatlla.

Lena Paüls va néixer a Reus el 1952. És llicenciada en Filologia Catalana i ha exercit de professora de cursos de formació de docents de Secundària. També és autora de diversos treballs pedagògics sobre aplicacions didàctiques de la publicitat. Actualment dirigeix la revista digital Cornabou, de literatura infantil i juvenil. Pel que fa a la seva obra literària, ha rebut diversos premis de narrativa, novel·la, poesia i contes per a infants, entre els quals The White Ravens, de Munic (2010), per l'àlbum La draga sense escates.

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Rodolfo. M'ha donat moltes satisfaccions aquest libre, entre les quals la teva ressenya. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tinc damunt de la taula. L'he llegit diverses vegades. Avui, tornant a llegir la ressenya, crec que hi hauria escrit moltes més coses, però aleshores tenia mania per escriure articles curts per no cansar els lectors. Aleshores no coenixia la Núria, ella ha estat una de les grans sorpreses positives que m'ha donat la vida. Sembla que aun ens fem grans és difícil fer amics, però no és veritat, la Núria és un exemple. Una abraçada

      Elimina
  2. Qué bonic, Rodolfo. Mira, vaig a rellegir el llibre també. En cada relectura apareixen noves sorpreses. Un petó, i gràcies de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Núria! Cada lectura ens obre noves perspectives, fins i tot als autors.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...