El bosc dels somnis perduts

Edu Barbero , em va enviar aquesta magnífica fotografia amb un haiku del meu llibre Els dits de l'intèrpret .

El darrer diumenge d'octubre, la revista BarçaKids , va publicar el meu conte infantil Iris, la cortina màgica magníficament il·lustrat per Núria Feijoo .

Con Dora Julian, de la Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet En una entrada anterior anunciaba la presentación del libro de poemas de Concha García, El día anterior al momento de quererle (Madrid, Calambur , 2013). Reproduzco ahora el texto que leí. El día anterior al momento de quererle Todos los libros, y especialmente los de poemas, tienen varias lecturas. Las varias que puso su autor, autora en este caso, y las varias que ponemos los lectores a partir de nuestra experiencia, porque la lectura es también una experiencia que nos pone el alma frente a un espejo invisible que a menudo nos devuelve nuestra mirada convertida en otra mirada. Yo he leído el libro como un viaje, porque Concha es viajera, porque yo fui viajero, de otra manera, pero viajero. Y en los viajes siempre hay un sueño que nos empuja a seguir. Perseguimos el sueño, que casi nunca se consigue, pero en el camino,  o en la carretera, por aquello de los poetas de la beat generation que rodab

El jueves, 28 de noviembre, presentaremos el libro de poemas de Concha García , El día anterior al momento de quererle (Madrid, Calambur, 2013).   Será a las 19.30 en la Llibrería Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet (c. Major, 13 - teléfono 93 385 58 42). Con Concha García iniciamos la tercera etapa de la Cita de poetes, que ahora será la Cita de poetes al Carrer Major y con la que esperamos ofrecer cada mes lecturas y encuentros con poetas. Concha García nació en La Rambla (Córdoba) en 1956. Ha vivido la mayor parte de su vida en Barcelona. Es autora de diez libros de poesía, entre ellos Otra ley (1987), Pormenor (1983), Ayer y calles (Premio Jaime Gil de Biedma 1994), Cuantas llaves (1998), Árboles que ya florecerán (2001), Lo de ella (2003) y Acontecimiento (2008). También es autora de la novela Miamor.doc (2001 i reedición 2010); del cuaderno de viaje La lejanía. Cuadernos de Montevideo (2013); y del libro de ensayos sobre poesía Asomos de lu z (2012). Su poesía h

Diumenge 17 de novembre, a les 12 del matí, vaig presentar  LLEGIR AL METRO , al Museu Romàntic de Sitges de la mà de l'escriptora  Vinyet Panyella , poeta excel·lent i actual directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges), i de l' Àstrid Alemany , representant d' Òmnium Garraf . L'actriu de doblatge Esther Villanueva va posar veu a alguns relats i vam compartir uns altres. LLEGIR AL METRO  és un recull de relats que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció. Àstrid Alemany M'agrada el relat curt. Des de fa més de 20 anys m'hi he dedicat. La narració cur

Vaig passar la primera setmana d'octubre a Gallinaro, una petita població ( paese , en diuen a Itàlia) de la Val di Comino, on Marco Tullio Cicerone tenia la seva granja. La Val di Comino és un territori d'una bellesa singular dins la Ciociaria, regió del Lazio meridional de límits indefinits tot i que pràcticament coincideix amb la província de Frosinone, bona part de la província de Latina i una zona de la província de Roma. La Val di Comino, envoltada de muntanyes de més de 2000 metres, que aquí podríem comparar amb amb algunes valls dels Pirineus o amb el Montseny, té disset pobles d'economia fonamentalment agrària. Des de fa 38 anys, el poeta Gerardo Vacana , president de Centro Studi Letterari Val di Comino , organitza un premi de poesia i d'assaig sobre poesia que ha anat agafant molta tradició a Itàlia. El premi ha anat creixent tot afegint periodisme televisiu, periodisme escrit, narrativa i teatre. Aquests darrers es lliuren al teatre municipal d'

Per Sant Jordi va sortir el meu llibre Quin niu més bonic! . És el que fa vint dels meus i el cinquè que publico amb l'Editorial Barcanova. Es tracta d'un conte per a primers lectors, amb lletra lligada i amb unes il·lustracions precioses de Blanca Bk. Explico la història del Becpetit, un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. El Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final.  Amb Barcanova ja tinc llibres per a tots els cicles. Quin niu més bonic! , per a lectors a partir de sis anys. La colla del fantasma Barruf i El capità Barruf i els caçafantasmes , per a lectors a partir de vuit anys. El secret del planeta Moix i El talismà de l'Ariadna , per a lectors a partir de de anys. Per això em van proposar d'enregistrar un vídeo de promoció dels meus llibres. A

Aquest tríptic està format pels tres primers poemes del llibre L'Orto , de Gerardo Vacana Psiche e Aurora editore, San Donato Val di Comino, 2008 Maig I Maig, mes marià. Pel rosari ens reunim a casa de la veïna més gran. Van dels seixanta als noranta els nostres anys. Jo amb setanta-cinc represento la mitja edat. Tinc la tasca d’ajudar quan es confonen els misteris o quan hem superat els deu avemaria de cada volta. Acceptem serenament els límits de l’edat. Preguem per la fe i la feina per els joves, pocs i descoratjats, per la salut i la pau per a tothom. Portem flors fresques a la Immaculada. Les agafem dels horts o dels boscos que ara assetgen la població. (Són molts els terrenys abandonats a causa de l'emigració.) II Després del rosari fem conversa. Parlem de diversos temes tot evitant murmuracions i tafaneries de comú i tàcit acord. Lamentem les estretors degudes a l’augment dels preus, recordem els anys Trent

Publicats a El caminant a la deriva.  Barcelona, Editorial Comte d'Aure, 2007 1 L'arbre floreix. Un insecte pon l'ou al dedins d'una flor. 2 El vent escampa ulls. 3 El paisatge és el caminant, que l'observa 4 Els ulls de la fotografia no tenen la llum que va veure el fotògraf. 5 L'ésser és el camí del somni. 6 L'ésser és el límit del somni. 7 El somni és el límit de l'ésser. 8 El somni és el límit del camí. 9 Obro les mans i em cau el desig que ofereixo. 10 Plou damunt un somriure de paper. 11 Tinc els dits cansats de tanta ombra. 12 Creix al meu costat, però no hi sóc. 13 El ganivet penetra la carn de la fruita. L'esperit, una teranyina fosca.

Haikus publicats al llibre Els dits de l'intèrpret.  Santa Coloma de Gramenet, L'Esguard, 2003 1 Rere la finestra, en oli blau la mirada. Cau l'ull com un full. 2 Sóc més veus que dues, sons al cercle de l'instant. Però, qui és qui escriu? 3 Buit de sang sóc fang. Buit de mi m'omple la pedra. Vine, escultor d'ombres. 4 Un home es fa fum. L'ànima i l'enigma es besen. L'home fum s'escampa. 5 Tremolen els anys. Dibuixes tortes les lletres. Sap llegir la lluna. 6 Sí, també la por frega les paraules tortes. Per què em despertares? © Rodolfo del Hoyo

El dia 13 de juliol vaig assistir a l'estrena de Farandulers , nova posada en escena d' Alquimistes Teatre . L'espectacle formava part de l'acte inaugural de la Fira Internacional de Teatre Integratiu que s'ha fet per vuitena vegada a Santa Coloma de Gramenet. Tots els grups participants estaven formats bàsicament per persones amb diversitat funcional. Alquimistes Teatre està integrat per persones amb diversos tipus de discapacitat psíquica. Farandulers tracta d'un grup d'artistes que es veuen tocats per la crisi. De cop i volta es troben a punt de perdre el que més estimen, el teatre. L'obra presenta una gran identificació entre els intèrprets i els seus personatges. Personatges i actors, actors i personatges comparteixen un mateix món, una vida i una passió. Un a un van sortint al llarg de l'espectacle per explicar qui són en la vida real i per què fan teatre, immediatament tornen al seu paper. També està present la crítica als polítics per

He volgut fer un joc de paraules al títol . Un fil de veu és el projecte literari que el poeta Jordi Valls gestiona conjuntament amb la cafeteria Vedegust , de la Biblioteca Singuerlín Salvador Cabré , de Santa Coloma de Gramenet. El fil de veu no es refereix a la veu prima o feble, que gairebé no se sent, sinó al testimoni que es van passant els lectors. Els assistents a l'acte trien algun capítol d'una novel·la, o algun relat o algun poema i llegeixen en veu alta dues o tres pàgines i passen el llibre al següent, que farà el mateix. en acabar fan tertúlia, si pot ser amb l'autor present. El 12 de juny passat van triar el meu llibre de relats Llegir al metro . Vam llegir dos relats. El primer, el que porta el títol del llibre, el va triar en Jordi Valls. El segon, "Milking", el vaig triar jo. Va ser un acte molt interessant. Des del punt de vista de l'autor, és enriquidor sentir com altres persones llegeixen en veu alta el que tu has escrit i situar-

Un magnífic reportatge de Marta Ballesta a l'espai "In Situ" del programa Connexió Barcelona, de BTV sobre el meu llibre de relats Llegir al metro , emès el dia 10 de juny de 2013. Us convido a veure'l. Només són cinc minuts.

Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives, Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.   Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal  amb llibres signats i farcida de records. Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escriptors i escriptor