Passa al contingut principal

Vedegust amb un fil de veu


He volgut fer un joc de paraules al títol. Un fil de veu és el projecte literari que el poeta Jordi Valls gestiona conjuntament amb la cafeteria Vedegust, de la Biblioteca Singuerlín Salvador Cabré, de Santa Coloma de Gramenet. El fil de veu no es refereix a la veu prima o feble, que gairebé no se sent, sinó al testimoni que es van passant els lectors. Els assistents a l'acte trien algun capítol d'una novel·la, o algun relat o algun poema i llegeixen en veu alta dues o tres pàgines i passen el llibre al següent, que farà el mateix. en acabar fan tertúlia, si pot ser amb l'autor present. El 12 de juny passat van triar el meu llibre de relats Llegir al metro. Vam llegir dos relats. El primer, el que porta el títol del llibre, el va triar en Jordi Valls. El segon, "Milking", el vaig triar jo.

Va ser un acte molt interessant. Des del punt de vista de l'autor, és enriquidor sentir com altres persones llegeixen en veu alta el que tu has escrit i situar-te com a espectador tot analitzant el relat molt més que no pas ho havies fet en el moment de crear-lo. Des d'un punt de vista mutu, autor / lector, és també molt enriquidor perquè en ser poques persones (a la fotografia som set més qui tenia la càmera tot i que vam arribar a ser-ne 10), en ser poques persones, deia, la confiança que s'estableix per la proximitat permet fer una tertúlia relaxada i alhora profunda on tothom acaba explicant anècdotes personals a partir dels relats. Un encert de programació. Ara es farà un descans fins al setembre.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci