Passa al contingut principal

Un fantasma amagat a les vinyes del Penedès



Una altra escola, un altre poble i un altre paisatge. Les vinyes del Penedès tot regalant la pau a la mirada. De tant en tant, els cellers a la vora de la carretera o indicats en cartells. El meu destí era Sant Martí Sarroca. Un amic em diu que posi fotografies del paisatge. No ho havia pensat. Ho faré el proper curs. Vaig arribar amb força temps perquè volia visitar la part antiga i el castell, però em va rebre la pluja i em vaig  haver de quedar dintre del cotxe tot llegint un article de Josep-Francesc Delgado sobre els valors que ens aporta la lectura i la necessitat de motivar els joves lectors perquè facin la seva pròpia biblioteca. quan va ser l'hora vaig pitjar el timbre de l'Escola Jaume Balmes. Em van convidar a dinar al menjador de l'escola i vaig compartir una interessant conversa amb algunes mestres. A una d'elles li agradava molt escriure i em va fer algunes preguntes molt semblats a les que després em van fer els nens.

De vegades hi ha coses que ens motiven especialment, coses que passen per casualitat, que es creuen amb nosaltres per atzar, i és que durant 28 anys vaig viure al carrer Jaume Balmes de Santa Coloma de Gramenet. Quan era petit el carrer es deia Jaime Balmes. Els nens que llegiu aquest bloc heu de saber que Franco havia prohibit el català i per tant va castellanitzar alguns noms.
La trobada va ser molt divertida, sobretot perquè els personatges d'El capità Barruf i els caçafantasmes són molt esbojarrats i fan riure per les butxaques. Em van fer moltes preguntes relacionades amb els personatges i amb els noms. També em van demanar una tercera part. I la faré. De debò que la faré. Us diré un secret, ja tinc prop de la meitat escrita.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Teresa Costa-Gramunt6 de juny del 2013, a les 10:23

    Estimat amic,
    vaig seguint els teus viatges per les escoles, dels quals en deixes la crònica en el teu blog... Penso, com el teu amic, que unes fotografies dels paisatges que tens ocasió de visitar les arrodoniran.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rodolfo del Hoyo Alfaro6 de juny del 2013, a les 19:55

      El proper curs ho faré. No m'ho havia plantejat fins que en Lluís Llort m'ha fet veure la necessitat de posar les fotografies.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació