Passa al contingut principal

MISSIÓ TROBAIRITZ!


A finals de novembre, l'escriptora Cinta Arasa va presentar a la Lliberia Abracadabra, de Barcelona, el seu llibre Missió Trobairitz!, editat per Animallibres. Anava acompanyada de Marta Luna, pedagoga, crítica i professora, de l'il·lustrador Ignasi Blanch, del cantautor Josep Tero i de l'editor Joan Vives, a més a més d'un públic que va omplir la llibreria de gom a gom.
Tothom sap que la novel·la històrica és ficció situada en una època concreta i, sovint, a partir d'uns personatges històrics. Des d'aquest punt de vista Missió Trobairitz! seria una novel·la històrica. El que passa és que els protagonistes són gats i això em fa dubtar sobre el gènere. Serà fantasia pura? Us deixaré triar.
La novel·la, adreçada a lectors a partir dels 10 anys, està narrada en primera persona per una gata de cinc mesos que es diu Trobairitz, nom que li ha posat la seva mestressa, una escriptora. Aquest fet li fa recordar una de les seves vides anterior (tothom sap que els gats tenen set vides) i aprofita per parlar-nos de les trobairitz.  Les trobairitz van ser poetes catalanes, valencianes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Es coneix força la poesia dels trobadors, però molt poc la de les trobairitz.
En aquella vida anterior la nostra gata viu amb la trobairitz Azalais de Porcairagues que va existir realment i que va viure a Tolosa de Llenguadoc, Occitània. La protagonista, juntament amb altres gats que viuen amb trobairitz pateixen perquè els poemes que escriuen les seves mestresses no són tan coneguts com els dels trobadors i s'empesquen una missió per fer canviar la truita, la Missió Trobairitz!
La novel·la es desenvolupa amb un seguit d'aventures enginyoses i divertides que fan molt amena la lectura del llibre. Tot i que s'hi ubica en una època història i parteix d'un ambient intel·lectual i culte, l'aventura fantàstica que envolta la missió dels gats i l'estil literari de l'autora fan que la lectura sigui molt accessible. La Cinta Arasa fa que sembli molt fàcil el que és molt difícil i que tothom pugui entendre la vida cortesana i popular del segle XII i el món de les trobairitz sense ni adonar-se.
El llibre ens parla d'un seguit de trobairitz i de trobadors reals, ens explica com vivien les dones, que tot i ser nobles, no ho tenien fàcil per sortir de casa. Passem pels mercats, per l'església, per la vida dels joglars, que eren els cantants i músics que difonien els poemes, vivim uns jocs florals, els primers jocs florals de la història. Francament, llegir aquest llibre és tota una delícia.
L'escriptora Cinta Arasa
L'il·lustrador Ignasi Blanch, ha coronat la feina amb uns dibuixos excepcionals que rescata per a les trobairitz el seu caràcter aristocràtic i culte que l'església catòlica havia volgut esborrar tot difonent imatges de dones barroeres perquè no acceptaven el paper dirigent de la dona en la societat i menys en la cultura. En aquest sentit la novel·la és també una reivindicació del paper essencial de la dona en la societat i una denúncia del masclisme predominant al llarg dels segles.
A més a més de Missió Trobairitz!, l'escriptora Cinta Arasa (Tortosa, 1978), ha publicat per als més menuts On és el sol cucafera?, Emergència al país de la màgia, El món dalt d'una sabata, Ja som a l'hivern, La lluna és dolça, Ahmed; Zeineb, la primera enxaneta; i per als lectors adults, Arran de l'Ebre. També ha publicat poemes, contes i relats en llibres col·lectius i revistes especialitzades.
Ha guanyat els premis Joan Cid i Mulet (2004), La Font del Ferro, de Tona (2004), i, darrerament, el Premi Enric Valor 2013 per la novel·la juvenil Vaig fer la maleta un dia de juny, que serà publicada el proper Sant Jordi per Edicions del Bullent.

Comentaris

  1. No havia llegit aquesta ressenya (veig que ja té un any). Sabia que la Cinta havia publicat aquest llibre, però no sabia de què anava; ara que ho sé, vull llegir-lo!!! Em va encantar "Vaig fer la maleta un dia de juny —la vaig ressenyar aquí: https://maiera.wordpress.com/2014/06/29/tot-comenca-amb-una-maleta/ — i de segur que també m'agradarà molt "Missió trobairitz".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tots dos. Shaudin, això està fet. Si vols passar-me per privat la teva adreça física, una Trobairitz podrà creuar l'oceà. Petons a tots dos i gràcies una vegada més!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...