Passa al contingut principal

AMALIA SANCHÍS AL CARRER MAJOR

El dia 28 de maig presentarem el poemari d'Amalia Sanchís Fijo mi mirada en las paredes azules. L'acte tindrà lloc a les 19:30 hores a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet).
A la solapa del seu llibre, Amalia diu el següent:


Me interesa ver la vida desde y por el arte en general y la poesía en particular, y es en este campo donde desarrollo mi trabajo artístico: la poesía en todas sus manifestaciones y como una forma de expresión y experimentación.
Y en poesía he trabajado –y trabajo- el videoarte, la perfomance, la poesía objetual y visual, las instalaciones y la ciberpoesía.
La poesía es una forma de vida. He publicado 6 libros. Formo parte de 8 antologías. Por lo demás, he fundado dos sellos editoriales: Parnass Ediciones e In-Verso ediciones de poesía. Y antes de eso me dediqué al periodismo.

Els llibres que ha publicat Amalia Sanchís són:
  • He convidat el silenci a passar la tarda amb mi (1996)
  • Basura poética (1998)
  • Poemes d'hivern un capvespre de primavera (2000)
  • Retrato en dos mitades (2001, 2008)
  • He convidat el silenci a passar la tarda amb mi. Petita antologia (2011)
  • Fijo mi mirada en las paredes azules (2013)
 Alguns poemes del darrer llibre:

el dolor es un cuenco vacío
que aflora en mis entrañas
quebrado por un sonido lejano
no puedo llenar el vacío
ni llenar el cuenco

me busco en la tarde
que huele a setas
a hierba mojada
a hojas secas
y amenezco en la piel
de otro tiempo

un beso
tus últimas palabras
y un rumor
de fuego y escarcha
quedó suspendido
como hojas de otoño

hemos vivido
tantas vidas en ésta
que el corazón
se ha ido deshilachando
a cada tramo del camino
y hoy
rescatamos los restos

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...