dijous, 15 de maig de 2014

CORREDOR-MATHEOS I COSTA-GRAMUNT AL CARRER MAJOR

Torna la Cita de poetes al Carrer Major després del llarg descans de la Setmana Santa i la Diada de Sant Jordi. Tornem amb dos poetes de gran prestigi, en José corredor-Matheos i la Teresa Costa-Gramunt. L'acte tindrà lloc a la Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet el proper dia 22 de maig a les 19:30 hores

José Corredor-Matheos
va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va viure uns anys a Vilanova i la Geltrú i en l'actualitat resideix a Barcelona. Llicenciat en Dret, a més de poeta reconegut és autor de diversos llibres sobre art contemporani, arquitectura i disseny; per la seva dedicació a aquests temes va rebre el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1993. El 1984 va ser guardonat amb el Premio Nacional de Traducción per la seva antologia biblingüe Poesía catalana contemporánea (1983), reeditada el 2001 sota el títol Antología esencial de la poesía catalana contemporánea. Els seus llibres de poesia han obtingut guardons tan prestigiosos como el Premio Boscán de Poesía 1961, el Premio Nacional de Poesía 2005 per El don de la ignorancia o el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura per Un pez que va por el jardín. Va reunir tota la seva obra en el volum Desolación y vuelo. Poesía reunida (1951-2011), tot i que el 2013 va publicar Sin Ruido.

DESDE el tren.
Anochece.
Campos, olivos, sombras
que pueden ser de árboles
o de hombres con ramas
desplegadas.
Una naturaleza
que, llegada la noche,
se despierta a otra vida
de la que nada sabes.
Más que ver, adivinas.
Y, adivinando, ves.
Tú lo contemplas todo,
y sientes que también
está todo mirándote.
                    (Sin Ruido)

ÉSTE es el mismo mar
que salpicaba
tu frente con espuma
de los antiguos dioses,
que de día era espejo
luminoso,
de noche puerta oscura
donde ardía
la sombra de tu sueño.
Este mar que camina
por la tierra
con rumorosos pasos
tiene tu historia escrita
sobre el agua.
Tu infancia cabe ahora
transparente en la ola
qyue llega hasta la orilla.
               (Jardín de arena)

Teresa Costa-Gramunt va nèixer a Barcelona el 1951. És escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris. De formació humanista, ha cursat estudis de psicologia i grafologia, animació sociocultural, italià, cultures orientals i simbologia. És també graduada en Disseny Gràfic per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d'ex-libris, amb una producció que sobrepassa els 400 originals, que ha mostrat en més d'un centenar d'exposicions. Alguns ex-libris es troben en museus i biblioteques d'arreu del món. És fundadora i vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Exlibristes (1989). A partir de 1990 s'ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Entre els quals destacaríem pel que fa a la narrativa, L’àngel incorruptible, La crisàlide, Tot el que perdem; i en poesia, Llibre d’Unai, Addicte a la bellessa, Anno Domini i Blau de nit a Praga. Esciu al Diari de vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit i Eix Diani. Entre d'altres té els premis Donna, de Literatura, l'Eugeni Molero de Periodisme i el Josep Maria Benet i Caparà de poesia. Mestra en Gai Saber, els seu poemes han estat traduïts a diverses llengües. Conrea el bloc El vel d'Harmonia

HOLAN AL PONT DE CARLES
Tenen records, el seus, que jo no tinc;
jo recordo i ells no poden recordar amb mi,
però al cap i a la fi és el mateix: es tracta de morts...
Valdimir Holan
No veuré el Pont de Carles nevat.
Ni les nits que dibuixen fantasmagories a l'ànima.
Impossible,
amb aquesta llum estival,
evocar la tristesa de Holan:
tot refulgeix fins a l'últim racó,
fins a fer oblidar l'aspresa de les pedres ennegrides.
Una eucaristia de sol vesteix el dia.
El riu li havia donat tants versos!
El déu Vltava mai no li havia estat avar com la seva pàtria.
No l'antiga pàtria que bevia dels pous de la terra,
sinó la pàtria que vol uniformar el pensament.
La terra que rep de grat els ossos dels seus fills
és usurpada per uns i altres,
i diuen que la salven.
Hi ha amors que maten,
que tiren avall com una pedra lligada al coll.
Toquen el fons del riu,
allà on l'ànima és més profunda.
I en aquella negror abissal
el dolor de la vida mira als ulls,
com un peix cec.
                           (Blau de nit a Praga)

X
No cal dir: "Espera'm".
Sóc al llindar de la porta.
Qui t'ha conegut mai no podria oblidar-te.
El temps benigne m'ha ensenyat a reconèixer
el meu Orient i el meu Occident,
la creu del Nord i la creu del Sud,
tu, que ets ara i aquí, en la distància.
Passarà el temps i retornaràs.
Qui, havent plantat un jardí
no s'afanya a collir la rosa?
                          (El rostre del vent)


Cap comentari:

Publica un comentari